Arxivada la denúncia dels jutges pro consulta sense esclarir qui va filtrar les seves identitats

Barcelona"Els fets investigats són constitutius d'infracció penal, si bé no hi ha prou motius per atribuir-los a una persona determinada en vista de les declaracions dels funcionaris de policia". Aquesta és la conclusió del jutge instructor de la causa dels 33 jutges pro consultainvestigats per la policia espanyola per haver signat un manifest a favor del dret a decidirel febrer del 2014. En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge instructor declara l'arxivament de la denúncia sense escatir qui va filtrar les seves dades personals i fotografies del DNI al diari 'La Razón'. El magistrat argumenta que, malgrat que hi ha delicte, ja s'han fet totes les actuacions per culminar la investigació –ha fet declarar tres policies i no ha imputat cap agent del cos armat– i no es poden esbrinar els autors dels fets delictius (la filtració). Així, eximeix de culpa l'institut armat -encara que sigui per omissió del seu deure de custodiar els documents- de la revelació de part del contingut de l'informe policial.

El cas s'arrossega des de fa més d'un any. La Brigada d'Informació de la Policia, unitat dedicada a indagar en afers relacionats amb matèria de terrorisme i extremisme, va elaborar un informe polític sobre els magistrats, arran del manifest a favor del dret a decidir. En aquest document s'analitzaven les seves suposades fílies polítiques però també es feia referència a les activitats dels magistrats en el seu temps lliure. Un seguiment polític per haver expressat la seva opinió sobre el procés sobiranista que la justícia espanyola avala. Encara més, el cas va arribar als tribunals perquè part del contingut de la nota interna de la Brigada d'Informació (amb dades personals i fotografies) es va fer públic. En aquell moment, els magistrats van interposar una querella contra el rotatiu madrileny per descobriment i revelació de secrets. De fet, l'únic imputat en aquest cas és Francisco Marhuenda, director de 'La Razón'.

Entre els jutges investigats hi havia figures mediàtiques com el jutge Santiago Vidal –apartat de la carrera judicial per haver treballat en un esborrany de Constitució catalana– o altres magistrats de renom com Josep Maria Pijuan –havia estat instructor del cas Palau–, Joan Francesc Uría –president de sala de l'Audiència de Barcelona–, Juli Solaz o Montserrat Comas d'Argemir.

El cas s'investigava a Madrid des del setembre de l'any passat, quan el jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona va inhibir-se de la causa, arran de la imputació de Marhuenda (el diari 'La Razón' té seu a Madrid). Immediatament després, el magistrat madrileny va decidir arxivar el cas, però l'Audiència de Madrid va obligar a la reobertura del cas i va instar el jutge a investigar els fets. Ara, el magistrat considera que la història ja no té més recorregut i la instrucció ha finalitzat sense poder atribuir responsabilitats concretes.

El jutge no imputa el cap superior de policia

L'acusació popular havia demanat la declaració d'Agustí Castro Abad, ja que segons els testimonis va ser la darrera persona a tenir en mans l'informe

L'acusació, que ha interposat ara un recurs contra la decisió del jutge, considera que en cap cas s'ha indagat prou per escatir els fets i que hi ha "indicis" per atribuir la responsabilitat penal a persones determinades. Arran de la declaració dels testimonis policials (entre ells, l'autor de l'informe), havien demanat la imputació del cap superior de policia de Barcelona, Agustí Castro Abat, com a darrera autoritat que va tenir l'informe a les seves mans.

L'informe polític el va elaborar un agent de la Brigada d'Informació de Barcelona per ordre del comissari en cap. En la seva declaració com a testimoni l'agent va afirmar que va accedir a tots els documents d'identitat dels jutges per identificar-los i redactar un document Word amb la informació que va trobar a les xarxes socials i en "altres fonts d'informació". Quines raons va donar? Ho va fer per ordre verbal del seu superior jeràrquic, el cap de la Brigada d'Informació. Aquest cap, en la seva declaració judicial del 30 d'abril del 2014, va confirmar haver donat les instruccions al seu subordinat i va explicar –segons les fonts consultades– que va entregar l'informe al cap superior de policia de Barcelona, Castro Abad.

Els agents al·leguen que la investigació realitzada era només per comprovar si els signants del manifest eren efectivament jutges en actiu. Aquesta versió ha estat avalada, al llarg del cas, per l'instructor de la causa i també pel fiscal, que defensava que l'elaboració de l'informe era "aliè al tipus penal" i que havia de quedar fora de la investigació. Així, l'alineament entre jutge i ministeri públic pretenia centrar la instrucció exclusivament en la filtració al diari 'La Razón', una indagació complicada tenint en compte que Marhuenda s'acull al secret de fonts per no revelar d'on va treure la informació. Aquest argument és utilitzat pel jutge instructor de la causa per justificar que no es pot determinar la responsabilitat penal dels fets a cap persona determinada. Una tesi que no compra l'acusació: creu que només es podrà escatir qui va filtrar el contingut al diari espanyol si s'interroga fins al darrer responsable de la cadena de comandaments –per això demanava la seva imputació.

El magistrat instructor també s'ha negat a imputar el cap de la Brigada d'Informació de la Comissaria d'Alcalá de Henares, el qual –paral·lelament– hauria donat ordres a una agent del cos perquè comprovés diverses dades a través dels fitxers del DNI. Segons un informe de la mateixa policia, l'agent d'Alcalá de Henares hauria accedit a les dades del DNI del president de sala de l'Audiència de Barcelona, Joan Francesc Uría.

La Brigada d'Informació, exempta de culpa

El jutge no responsabilitza la policia de la filtració de les dades personals dels jutges a 'La Razón'

Si bé el jutge creu que no es poden atribuir els fets a una persona determinada, no responsabilitza la policia de la filtració de les dades personals dels jutges, malgrat que l'institut armat té el deure de custodiar la informació que maneja. Segons les fonts consultades, coneixedores de la investigació, l'acusació considera que la policia és responsable dels fets per l'"omissió" del seu deure de custodiar les dades personals dels magistrats –l'institut armat és l'únic que té accés a les dades del DNI–. Així, creu que la policia hauria de respondre per la filtració al diari espanyol per no haver complert, a parer seu, la seva condició de "garant" de la informació.

També destaquen que el cos policial ha reconegut en seu judicial que Afers Interns no ha obert cap tipus d'investigació per escatir qui va filtrar la informació. En definitiva, 'culpa in vigilando'.