Martínez Arrieta, un jutge moderat que els presos ja van intentar recusar

BarcelonaAndrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955) pot presumir d'haver sigut el magistrat més jove a accedir al Tribunal Suprem, quan tenia 43 anys. La seva ha sigut una carrera fulgurant. Vocal del CGPJ durant tres anys, va ser nomenat magistrat el 1983 en un jutjat de Móstoles i després al jutjat d’instrucció número 11 de Madrid, on va adquirir notorietat en portar la causa per la desaparició forçada de Santiago Corella, el Nani, per la qual van ser condemnats diversos comandaments policials. El 1986 va ser nomenat magistrat a l’Audiència Provincial de Madrid i dos anys després va ser escollit magistrat del gabinet tècnic del Suprem, d’on aniria a la sala segona, on fa vint anys que desenvolupa la seva trajectòria. De tracte afable i discret i d’un perfil molt tècnic, té una reconeguda experiència en aquesta sala. Va formar part del tribunal que va condemnar l’exjutge Baltasar Garzón per prevaricació per les escoltes als líders de la trama Gürtel i també del que el va absoldre, d’altra banda, per investigar les fosses del franquisme. Des de l’any passat és un dels magistrats del TS que coneixen i controlen les activitats dels serveis d’espionatge espanyols (CNI) que afecten drets fonamentals.

Va condemnar Homs pel 9-N

El Suprem va rebutjar fa unes setmanes apartar-lo del procés per l’1-O. Alguns dels acusats havien plantejat la seva recusació i la d’altres magistrats perquè va ser membre del tribunal que va jutjar -i condemnar- l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per desobediència greu al Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N. “La similitud d’aquells fets amb els aquí sotmesos a enjudiciament” era el motiu pel qual se’l va voler recusar sense èxit. Fonts judicials expliquen a l’ARA que l’arribada de Martínez Arrieta al tribunal de l’1-O no significarà un punt d’inflexió: “És més moderat que Marchena, però fins ara la sala segona ha actuat com una pinya i a Madrid no es percep cap gir”. En aquest sentit posen com a exemple el cas d’Alberto Jorge Barreiro, que ha format part de la sala d’apel·lacions del judici de l’1-O. “És un dels jutges més progressistes i garantistes d’aquesta sala i ha corroborat totes les decisions del jutge Pablo Llarena, com ara oposar-se a la llibertat de Joaquim Forn, quan la fiscalia ho avalava”, anoten les mateixes fonts.

Altres fonts també avalen que Martínez Arrieta seguirà sent un assot contra el Procés, tot i ser fundador de l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria. “Són menys conservadors que l’Associació Professional de la Magistratura (APM), però menys progressistes que Jutges per la Democràcia (JpD), i han mantingut posicions molt dures contra l’independentisme. Aquesta entitat, juntament amb l’APM i el Fòrum Judicial Independent, va mostrar en un comunicat la seva “indestructible fidelitat a la Constitució” mentre el Parlament aprovava les lleis de desconnexió. De fet, ara fa un any van premiar els jutges que exerceixen a Catalunya pel seu paper en la defensa de l’ordre constitucional durant el setembre i l’octubre del 2017.