La jutge investiga si Núria Marín va ignorar la denúncia de corrupció al Consell Esportiu de l'Hospitalet

L'Hospitalet de LlobregatLa jutge que investiga la presumpta trama de corrupció al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat vol aclarir quin va ser el paper de l’alcaldessa socialista Núria Marín quan va conèixer les sospites sobre un possible desviament de milers d’euros a l’organisme. El jutjat d’instrucció número 2 de l’Hospitalet ha interrogat aquest dimecres una desena de testimonis sobre la causa en què s’investiga una quinzena de persones, inclosa Marín, per malversació de fons públics i altres delictes. L'alcaldessa declararà com a investigada divendres. Al voltant de Marín ha girat una bona part de l’interrogatori de la jutge Beatriz Faura i del fiscal a Jaume Graells, el regidor socialista de l’Hospitalet que va denunciar una presumpta comptabilitat paral·lela amb una multitud de pagaments suposadament injustificats després que, segons la seva versió, Marín l’ignorés quan la va advertir de les irregularitats.

Abans de comparèixer al jutjat, Graells ha expressat als periodistes que se sentia “decebut” amb el PSC i, alhora, ha retret inacció a Marín. “No han fet més que perseguir-me i protegir els acusats. Si un polític ha defraudat, ha de dimitir o no? Si ha falsejat actes, ha de dimitir o no?”, s’ha preguntat el denunciant, que manté l’acta de regidor a l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Fonts judicials expliquen que Graells ha exposat durant la declaració com a testimoni que es va sentir marginat per l’alcaldessa quan la va informar de les seves sospites. Segons ell, Marín es va mantenir passiva tot i els avisos. El denunciant, que aleshores era tinent d’alcalde de l’Hospitalet, va renunciar a continuar a l’executiu municipal poc després de la detenció durant unes hores el juny passat dels regidors socialistes Cris Plaza i Cristian Alcázar. Fonts judicials els assenyalen com a dos dels possibles instigadors per aconseguir que s’aïllés Graells de la directiva del Consell Esportiu.

Plaza s’hauria beneficiat dels diners no declarats per sufragar despeses personals –com una presumpta comanda àmplia de llibres d’autoajuda, que nega que fossin per a ell– i hauria percebut una indemnització indeguda de 47.000 euros quan va cessar com a director del Consell Esportiu el 2017, pocs mesos abans de ser contractat com a assessor a l’Ajuntament. A Alcázar, que és el primer secretari del PSC a l’Hospitalet, se l’acusa d’haver certificat assemblees que presumptament no s’haurien fet, amb la suposada intenció d’encobrir fons pels quals no es tributava a Hisenda. Alcázar reconeix que algunes assemblees no havien existit –i s'havien signat com si s'haguessin fet– però nega que es volgués amagar res i que simplement es feia per comoditat.

Tres setmanes per encarregar una auditoria

La jutge s’ha interessat per les converses que Graells va mantenir amb Marín quan la va avisar de les presumptes anomalies al Consell Esportiu el febrer del 2020. També li ha preguntat si l’alcaldessa va rebre proves sobre la presumpta comptabilitat opaca i si es va prestar a col·laborar per aclarir els fets.

Després de destapar la suposada trama, Graells ha afirmat que Marín va trigar unes tres setmanes a encarregar una auditoria sobre les finances de l’entitat i que la informació es va lliurar a la consultora més d’un mes després que el regidor li hagués presentat documents que, segons ell, demostrarien una diferència de mig milió d’euros entre el balanç presentat a l’assemblea de l’entitat i la que es lliurava al Consell General de l’Esport de la Generalitat. El denunciant ha afirmat que la dirigent socialista no va voler recollir les suposades proves. El jutjat examina si Marín i el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, van maniobrar per amagar les possibles irregularitats després que Graells les descobrís.

En la suposada trama també s’analitza si es va retribuir algunes persones en negre. Alguns testimonis han admès aquest dimarts haver cobrat en efectiu imports de 30 a 40 euros per petites feines, com col·locar tanques. Altres compareixents han afirmat que es prestaven a fer-les com a voluntaris i ignoraven que a d’altres sí que se’ls gratificava.