Un jutge investiga Casado per les seves declaracions contra el català

La Generalitat s'havia querellat contra ell per dir que hi ha professors que no deixen "anar al lavabo a nens perquè parlen castellà"

El president del PP, Pablo Casado, a Galícia, on ha participat a la junta directiva del partit a A Coruña
09/11/2022
3 min

BarcelonaLes desqualificacions de la dreta espanyola contra el català i el model d'immersió lingüística són recurrents, però aquesta vegada podrien tenir conseqüències judicials. Segons ha pogut saber l'ARA, un jutge de Barcelona investiga l'expresident del Partit Popular Pablo Casado per un possible delicte d'injúries –i no en descarta un de calúmnies i un altre d'odi o discriminació– per unes polèmiques declaracions del desembre de l'any passat. A més, l'ha citat a declarar el pròxim 30 de gener. Tot plegat sorgeix de la querella que va presentar la Generalitat contra el ja exlíder popular, que ha sigut admesa a tràmit després d'un bon periple judicial. Aquesta vegada, les paraules del popular podrien no sortir-li gratis.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els fets es remunten al desembre del 2021. La immersió tornava a estar en boca de tothom perquè una família de Canet havia aconseguit que la justícia obligués un centre a introduir més classes de castellà i va desfermar un intens debat sobre la qüestió. Aquells dies representants del PP, Vox i Cs van fer símils de la immersió amb l'Alemanya nazi, l'apartheid, els abusos sexuals i el terrorisme d'ETA. I quan semblava que l'espiral no podia anar a més, Casado encara va fer un últim comentari: "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" Uns segons després encara va afegir que hi havia nens a qui per parlar castellà al pati els posaven "pedres a la motxilla". I tot plegat ho va afirmar sense aportar-ne cap prova.

Malgrat que és difícil calibrar si aquelles van ser les paraules més greus d'aquells dies, sí que són les que van generar més rebombori perquè posaven directament a la diana els professors de Catalunya. El sobiranisme –i també el PSC– va sortir en tromba a criticar les declaracions i va ser el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui va anunciar que posaria aquelles "declaracions infames" en mans del gabinet jurídic de la Generalitat. Uns dies després es va presentar la querella pels presumptes delictes d'injúries, de calúmnies i d'odi o discriminació. Ara el jutge considera en la seva interlocutòria que aquells fets "poden ser constitutius almenys d'un delicte d'injúries" –sense perjudici dels altres dos que es denuncien–, i conclou que la querella reuneix tots els requisits per ser admesa a tràmit per intentar "aclarir els fets" i les persones que "hi van participar".

El jutge no només cita Casado a declarar per videoconferència, sinó que també requereix al Partit Popular que aporti la "gravació completa" de la roda de premsa en què el querellat va efectuar les declaracions i "la relació de mitjans de comunicació que hi van assistir". Aquesta interlocutòria és un primer pas per investigar Casado, però ni de bon tros es pot donar per fet com acabarà. Per començar, el querellat encara pot presentar recurs en contra d'aquesta decisió judicial.

Un periple de gairebé un any

Si els procediments judicials no són àgils de per si, aquest en concret s'ha trobat amb algunes traves extra. Com que, quan va fer les polèmiques declaracions, Casado encara era líder del PP i diputat al Congrés, la Generalitat va presentar la querella davant del Tribunal Suprem per la seva condició d'aforat. Però al cap de dos mesos Casado va deixar la presidència del partit i l'escó al sortir derrotat del pols amb Isabel Díaz Ayuso. Al perdre la condició d'aforat, el Suprem va arxivar la querella afirmant que ja no era competent per investigar-lo.

El Govern no va desistir i va presentar la denúncia a un jutjat d'instrucció de Barcelona, que es va inhibir en favor d'un jutjat de la Corunya perquè els fets havien ocorregut en un acte de partit en aquella ciutat. La Generalitat va presentar recurs contra el trasllat i al final el cas s'ha quedat a Catalunya. Encara està per veure, però, si aquest moviment del jutge tindrà algun efecte dissuasiu. El PP post Casado no ha demostrat gaires més miraments sobre la immersió i Alberto Núñez Feijóo va considerar fa ben poc que a Catalunya hi havia un "apartheid lingüístic".

stats