PERFIL

El jutge educat d’americana creuada i de reixa fàcil

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que en el cas de l’1 d’octubre ha demostrat que és capaç d’obligar les operadores d’internet a censurar webs amb la mateixa duresa que la censura xinesa, és un home formal i educat

Un dels escorcolls ordenats pel jutge Ramírez Sunyer.
i Enric Borràs
21/09/2017
2 min

BarcelonaEl jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que en el cas de l’1 d’octubre ha demostrat que és capaç d’obligar les operadores d’internet a censurar webs amb la mateixa duresa que la censura xinesa, és un home formal i educat. Els que l’han tractat destaquen que és discret i de la vella escola. Veterà. Dels que encara fan servir ploma estilogràfica i americana creuada. Però ningú dubta que és conservador: un home d’ordre. I algunes de les seves decisions indiquen que no li tremola el pols a l’hora d’enviar algú a la presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fa tretze anys, quan feia poc que era titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Ramírez Sunyer va fer tancar a la presó de manera provisional dos nois amb prou feines majors d’edat que investigava per un atac amb artefactes incendiaris a la comissaria de la Policia Nacional a Sants. Es van passar dos mesos entre reixes, però van acabar absolts. L’Estat els va haver d’indemnitzar. Deu anys després, el 2014, va repetir un empresonament semblant. Va fer tancar un casteller de la colla de Barcelona, Sergi Rubia, durant 23 dies. Dos guàrdies urbans l’acusaven d’haver cremat contenidors durant els avalots pel desallotjament de Can Vies, però el jutjat penal número 28 el va absoldre. Rubia va acabar querellant-se contra els policies per fals testimoni.

Ha dut altres casos relacionats amb protestes i moviments socials barcelonins, com la vaga general del 29 de setembre del 2010 i una manifestació del 2005 en suport d’uns anarquistes detinguts a Itàlia. Aquesta mena de casos han fet créixer la fama de Ramírez Sunyer com a home estricte i d’idees fixes entre els advocats. El 2006 els Mossos van desactivar una carta bomba enviada a nom seu. Un grup anomenat Les Brigades de la Còlera va reivindicar l’atemptat frustrat.

Els funcionaris sota les ordres de Ramírez Sunyer actuen gairebé com si en lloc d’un jutjat d’instrucció dirigís un petit exèrcit, segons alguns juristes. L’advocat Xavier Melero, que s’ha sorprès per les polèmiques decisions de Ramírez Sunyer pel que fa a l’1-O, en destaca l’amabilitat i la seriositat en la feina. Hi ha tractat per la investigació de l’exdirector del Cesicat Carles Flamerich pel presumpte espionatge dels correus d’un treballador. El que és segur és que al jutge li agrada la feina, perquè ha demanat no jubilar-se tot i que ja ho podria haver fet, i li han autoritzat continuar treballant.

Tot i això, alguns critiquen el jutge per manca de diligència. Els afectats per l’estafadora de la Zona Franca, Maria Navarro, lamenten que no investigués ni el notari ni les empreses de préstecs que formaven part de la trama. El notari va acabar detingut, més tard, per una estafa semblant a mig centenar de persones. Les crítiques i els elogis se li acumulen en una carrera llarga: l’any passat els Mossos, en el Dia de les Esquadres, li van lliurar una medalla amb distintiu blau en reconeixement de la feina feta.

stats