La jutge creu que Borràs va afavorir un "amic" assegurant-li que tenia "diners reservats" per adjudicar-li contractes

L'empresari va dir en una conversa que feia "trapis" amb la Institució de les Lletres Catalanes que l'ara diputada dirigia, segons la interlocutòria a què ha tingut accés Europa Press

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, acompanyada del president del mateix grup parlamentari, Albert Batet durant una roda de premsa
Ara
27/11/2019
3 min

BarcelonaLa magistrada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, Silvia López Mejía, va sol·licitar al Tribunal Suprem que obrís causa contra la diputada electa de JxCat, Laura Borràs, pels delictes de falsedat documental, frau administratiu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics. En la interlocutòria elevada a l'alt tribunal, a la qual ha tingut accés Europa Press, la jutge considera que hi ha indicis que Borràs, entre els anys 2013 i 2017 i "abusant" de la seva condició de directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), va "participar materialment i directament" en l'adjudicació "directament o indirectament arbitrària de tots els contractes de programació informàtica" a favor d'Isaías Herrero, un "amic" que va ser adjudicatari de gairebé una vintena de contractes d'aquest tipus i amb qui mantenia una "relació personal i professional".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La magistrada aporta entre altres proves diversos correus electrònics entre Borràs i Herrero. En un d'aquests, l'ara diputada va demanar a Herrero que no es preocupés per uns pressupostos que s'estaven tramitant el 2015 perquè tenia els "diners reservats" per pagar-li els serveis. Segons Europa Press, la instructora destaca en la interlocutòria que Borràs va actuar "d'acord" amb Herrero "per defraudar" la ILC "mitjançant el fraccionament il·legal" dels contractes amb la "falsificació de pressupostos presentats en cadascun dels expedients que simulaven la participació de terceres persones independents, amb la finalitat de beneficiar els seus interessos, i que van causar amb això un clar perjudici a l'erari públic. Els serveis s'adjudicaven, doncs, a Herrero a través de contractes a altres proveïdors", aclareix la interlocutòria.

La magistrada cita diversos correus enviats entre el 18 i el 19 de juliol del 2015, en què Herrero pregunta si passa alguna cosa amb les factures i Borràs li respon que "cal fer tres pressupostos per cadascuna, però que no pateixi perquè té reservats els diners". A més, apunta a uns altres e-mails creuats entre el 27 i el 28 de febrer del 2017, en què Borràs explica que "el pressupost ha de quedar detallat com si fossin professionals independents per als totals que no puc superar, de 18.000 euros més IVA".

Una altra de les converses que la magistrada destaca és la que Herrero va mantenir amb el seu soci, el novembre del 2017, en què reconeix que factura uns "trapis per allà", en al·lusió, segons la jutge, a la ILC. Li explica, a més, que ha de fer "dos pressupostos bons i quatre no bons", i manifesta que la situació canviarà quan Borràs deixi la institució.

Pactes previs

Amb aquests indicis, la magistrada considera que la portaveu de JxCat va "proposar la contractació, va acordar l'adjudicació, va resoldre aprovar la despesa, va certificar l'execució total o parcial del servei per efectuar el pagament de la factura presentada per l'adjudicatari, va conformar la factura corresponent i va autoritzar el pagament". De fet, assenyala que Herrero i Borràs pactaven el preu del servei prestat, "partint del pressupost inicial a desemborsar íntegrament però fraccionat en pagaments inferiors de 18.000 euros" per evitar que l'adjudicació es fes a través de concurs públic. D'aquesta manera, es presentaven factures amb conceptes i imports "inventats". L'import total dels contractes adjudicats per la ILC a Isaías Herrero és de 259.863 euros sense IVA.

Així mateix, la jutge instructora explica tota l'operativa i detalla que, per tal de dotar de transparència el procediment de contractació i demostrar que l'oferta d'Herrero era la "més avantatjosa", aquest, en col·laboració amb altres investigats, va aportar a cada un dels expedients de contractació tres pressupostos, a través d'altres societats, dels quals dos, com a mínim, "eren falsos o simulats".

Un dels investigats és l'empresari Andreu Pujol Martín, que, a través de la seva mercantil, presentava pressupostos en diversos expedients de contractació amb preus més elevats o bé facturava serveis a la ILC que realment van ser prestats per Herrero. Així mateix, Borràs i Ferrer es van servir de l'ajuda d'un treballador de la ILC, Roger Espar –també investigat al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona–, que des de finals del 2016 va ser responsable de la gestió administrativa de la institució. "Va cooperar amb ells de manera decisiva orientant-los en com havien de procedir" per aconseguir el seu propòsit, indica l'exposició raonada.

La jutge Silvia López Mejía va començar els tràmits per elevar el cas de Borràs a l'alt tribunal a l'estiu, quan va demanar al Congrés de Diputats que certifiqués la situació de la portaveu de JxCat per confirmar si era aforada o no. Precisament Borràs va renovar la seva condició de diputada al Congrés el passat 10-N, tot i que manté l'aforament des que es va convertir en vocal de la diputació permanent de la cambra baixa amb la dissolució de les Corts, de manera que l'òrgan competent per obrir causa contra ella és el Suprem. De moment, la sala penal del Tribunal Suprem ha remès l'exposició raonada a la Fiscalia perquè informi sobre si hi ha indicis de delicte i, per tant, si s'ha d'obrir causa, o no, contra Borràs.

stats