Política07/02/2019

La jutge deixa en llibertat provisional Eduardo Zaplana

Ha pres la decisió després de bloquejar sis milions d'euros suposadament procedents de comissions

Daniel Martín
i Daniel Martín

ValènciaLa jutge que instrueix el cas Erial ha deixat en llibertat provisional l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana perquè considera que el risc de fuga s'ha reduït significativament després d'haver aconseguit bloquejar 6,3 milions d'euros d'un compte bancari suís suposadament procedents de comissions il·legals que suposadament va cobrar en el procés de privatització de les ITV i dels parcs eòlics del País Valencià.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'excap del Consell era a la presó des del 24 de maig passat i va ser ingressat a l'Hospital La Fe de València el 18 de desembre. Encara és a l'hospital, a causa de la malaltia greu que pateix. Juntament amb Zaplana, que està acusat pels presumptes delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació, també han sigut posats en llibertat provisional els altres dos detinguts en el cas, l'advocat Francisco Grau i l'exdirectiu de Terra Mítica Joaquín Barceló.

Cargando
No hay anuncios

Tot i la gravetat de les acusacions, cap dels tres acusats haurà d'abonar una finança per sortir de la presó, tot i que sí que estan obligats a comparèixer un cop a la setmana al jutjat de guàrdia més pròxim al seu domicili. La posada en llibertat de Zaplana, Grau i Barceló es farà efectiva quant entreguin el seu passaport al jutjat.

Cargando
No hay anuncios

10 milions d'euros en comissions a l'estranger

La investigació sobre l'expresident valencià es va iniciar després que l'exdirigent del PP presumptament hagués fet aflorar diner negre provinent de paradisos fiscals com l'Uruguai, Andorra i Paraguai i originat per suposades comissions il·legals pagades per les empreses concessionàries de l’administració autonòmica durant els seus anys de govern.

Cargando
No hay anuncios

Els 10 milions que haurien pagat diverses empreses tindrien l'origen, entre d’altres, en les adjudicacions del pla eòlic del País Valencià, tal com van certificar els escorcolls que es van dur a terme a la conselleria d’Economia, així com a l’empresa Projectes Eòlics Valencians SA, filial de la firma Sedesa, propietat de l’empresari Vicente Cotino, nebot de l'exvicepresident del Consell i home fort del PP valencià, Juan Cotino. Un altre dels afers clau és el pla de privatització dels serveis de les ITV, que es va posar en marxa el 1997.

La Guàrdia Civil va considerar acreditat que Eduardo Zaplana va cobrar comissions durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat Valenciana, tot i que aquests delictes haurien prescrit. No ho haurien fet, en canvi, les presumptes operacions que l’exministre d’Aznar hauria dut a terme en repatriar els fons des de paradisos fiscals.

Cargando
No hay anuncios

"Assetjament a la magistrada"

La posada en llibertat d'Eduardo Zaplana s'ha produït després que durant mesos hagi estat reclamada per la seva família i partit, així com pels màxims dirigents del govern valencià com Ximo Puig i Mónica Oltra adduint la malaltia que pateix l'expresident valencià. Una demanda a la qual es van sumar 28 exministres de la UCD, el Partit Popular i el PSOE, que van firmar un manifest per demanar que es tinguin en compte "els principis humanitaris" i el "perill de mort immediata" de Zaplana.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes demandes van provocar que els jutges d'instrucció de València aprovessin una declaració en què denunciaven davant la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià "l'inadmissible assetjament a què està sent sotmesa la magistrada titular del jutjat d'instrucció número 8 de València". En el seu escrit, els jutges van destacar que "la publicació d'aspectes de la vida privada de la magistrada, amenaces més o menys velades, desqualificacions i insults de tota mena" suposa "superar els límits de la crítica raonable de les resolucions judicials, menysprear la independència judicial i, sobretot, desconèixer el principi d'igualtat davant la llei".