El jutge que veu terrorisme en el Tsunami Democràtic es jubilarà el 2 de setembre

MadridFa dos anys Manuel García-Castellón va demanar una pròrroga extraordinària de la seva jubilació per poder continuar al capdavant del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional el màxim permès per llei, és a dir fins als 72 anys. Finalment, es retirarà quan encara no els hagi complert, un mes i escaig abans. La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous la petició que havia formulat el magistrat d'avançar al 2 de setembre el moment de posar fi a la seva carrera judicial. La retirada del polèmic magistrat, instructor del cas Tsunami Democràtic, estava prevista el 16 d'octubre, quan García-Castellón farà els 72 anys que l'obliguen a renunciar.

En aquests dos mesos i mig que a García-Castellón li queden en actiu té pendent pronunciar-se sobre l'aplicació de la llei d'amnistia en la causa per terrorisme en la qual investiga, entre d'altres, la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Justament aquest dijous, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha enviat l'escrit que el magistrat va sol·licitar a les parts sobre què fer amb la investigació que està en marxa després de l'entrada en vigor de la norma, a la qual García-Castellón va tractar de posar bastons a les rodes fins i tot abans que es publiqués al Butlletí Oficial de l'Estat. El ministeri públic reclama "declarar l'extinció de la responsabilitat penal" perquè no veu que en els fets investigats s'hi hagi produït cap vulneració de drets humans. Caldrà veure amb quina decisió tria acomiadar-se García-Castellón, que dilluns es pronunciava sobre el revés de Suïssa en la mateixa causa.

En una entrevista a El Periódico de Aragón, el magistrat defensava, un cop més, les seves tesis per molt que les autoritats helvètiques les hagin rebatut reiteradament. En la mateixa conversa, García-Castellón feia referència a aquesta jubilació després de dècades encarregant-se d'alguns dels casos més mediàtics, com el cas dels CDR, als quals també va atribuir delictes de terrorisme; casos de corrupció relacionats amb el PP, com Púnica i Lezo; investigacions entorn de Podem; desenes de peces relacionades amb l'excomissari José Manuel Villarejo, i causes contra l'excúpula d'ETA, a qui fa poc va proposar jutjar pel segrest i assassinat de l'exregidor del PP a Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, el 1997. De fet, aquest mateix dijous García-Castellón ha tancat una de les carpetes pendents de Villarejo, relacionada amb el BBVA.

"Afortunadament continuo tenint el concepte que tenia quan em vaig posar a estudiar oposicions per ser jutge. Pensava que, d'alguna manera, en un gra de sorra podies modificar alguna cosa dolenta del món. Això em va dur a ser jutge i a procurar ser bon jutge. Si ho he aconseguit o no ja no ho sé. Per a mi, tot i que potser no per als altres, tots els casos han sigut iguals. No he buscat cap altra cosa que tractar de restablir aquell gra de sorra", deia fent balanç de la seva trajectòria a El Periódico de Aragón. Unes bones intencions que des de l'independentisme i l'esquerra espanyola s'han posat reiteradament en qüestió al llarg dels últims anys. Fins i tot la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, va apuntar a principis d'any que ha tingut tendència a "inclinar-se sempre en la mateixa direcció" i a "sortir a col·lació en moments polítics sensibles".