La jutge del concurs eximeix de culpa els gestors de CDC per la insolvència financera
L'administrador concursal no veu problemes en el fet que el PDECat ocupés bona part dels locals del partit ni que n'assumís els treballadors
BarcelonaLa liquidació de Convergència està a punt de ser una realitat set anys després de decidir la seva autodissolució. El concurs de creditors en què està immersa des del juny del 2020 ha arribat a la seva fase final, en la qual la jutge decideix com qualifica el procediment: si culpable –que vol dir que la insolvència s'ha agreujat per la gestió que ha fet el partit– o fortuït –que vol dir que no hi ha hagut culpabilitat–. Segons ha pogut saber l'ARA, en una resolució del 2 de febrer, la jutge es va decantar per la segona opció i ha declarat fortuït el concurs de CDC, és a dir, que els seus gestors no han agreujat la seva situació d'impagaments. En fase ja de liquidació d'actius, actualment Convergència compta amb 8,5 milions d'euros de patrimoni per afrontar un passiu d'11 milions d'euros, entre els quals el decomís de 6,6 milions d'euros del cas Palau.
La Fiscalia s'ha alineat amb la decisió de la jutge. "Aquest ministeri públic, considerant la documentació aportada pel concursat [CDC] i el contingut dels informes de l'administració del concurs, així com que no disposa de cap altra informació, ha de concloure la declaració del concurs de Convergència com a fortuït", diu la resolució, que afegeix que "el fet de tenir un patrimoni negatiu pot ser causa de dissolució, però no causa de declaració del concurs com a culpable". "No s'ha detectat per part de l'administració concursal l'existència de cap tipus d'operació irregular o fraudulenta de sortida de béns, ni tampoc cap acte jurídic dirigit a simular una situació patrimonial fictícia", conclou el ministeri públic.
En el document es fa un repàs de la reducció dels ingressos de CDC, que s'accentua a partir de l'any 2019, quan deixa de presentar-se a les eleccions. Malgrat que el 2016 es dissol políticament, durant tres anys es presenta a les eleccions del 2017 en coalició amb el PDECat i també amb JxCat a les primeres eleccions espanyoles del 2019, perquè aquestes formacions poguessin comptar amb els seus drets electorals. Fins que elles no en generen de propis, CDC és present, tècnicament, en els comicis. Això comporta que a través de les subvencions i de les aportacions de grups institucionals el 2017 rebi 5,7 milions d'euros. Una quantitat que en dos anys es redueix fins a 1,2 milions, un 78% menys. També minven la resta d'ingressos –fruit de quotes de militants– que passen dels 356.702,46 euros el 2017 a 103.687,06 el 2019. "L'entitat [CDC], des de novembre del 2019, al deixar de comparèixer a les eleccions polítiques, no rep cap classe de subvenció ni aportació pública, per la qual cosa a partir d'aquest moment no disposa de capacitat patrimonial per endeutar-se i obtenir liquiditat", afirma la resolució.
No hi ha hereus?
L'informe també menciona la vinculació amb el PDECat. Si bé per a l'Audiència Nacional el fet que el Partit Demòcrata assumís bona part dels treballadors de CDC o utilitzés els seus locals és un símbol de "continuïtat" d'activitat –per aquest motiu el PDECat està imputat en el cas 3%–, això no representa cap problema des del punt de vista concursal. Al contrari: "El ministeri públic coincideix amb l'administració concursal que la utilització per part del Partit Demòcrata dels locals propietat de Convergència i la subrogació per part del PDECat dels treballadors de CDC no va provocar la situació d'insolvència ni tampoc va agreujar-la". A més, opina que el fet que el PDECat fes servir locals de CDC, encara que fos sense abonar cap quantitat, no va perjudicar la concursada, sinó que va ser una manera de "salvaguardar en bones condicions els locals" perquè en va assumir el manteniment i va facilitar que es pogués obtenir un millor preu en el moment de la venda.
Fonts properes a CDC consideren important aquesta declaració perquè vol dir que el jutge avala, en certa manera, la seva gestió malgrat que el partit hagi acabat amb insolvència financera i sense possibilitat de fer front al decomís de 6,6 milions d'euros que li va imposar la sentència del cas Palau per finançament irregular. De fet, com que la jutge del concurs el va qualificar de deute "subordinat" –és a dir, l'últim de la fila–, el més probable és que CDC no l'acabi pagant: abans cobraran els bancs amb préstecs hipotecaris, els treballadors, proveïdors, Hisenda i la Seguretat Social.
A més, l'Audiència de Barcelona ha descartat decidir si el PDECat o JxCat han d'assumir els impagaments de CDC –el Palau de la Música ni tan sols ha recorregut la decisió– i ho ha deixat tot en mans de la jutge del procés concursal.
