El CNI va justificar l'espionatge d'Aragonès per considerar-lo "coordinador" dels CDR
El govern espanyol envia els documents desclassificats al jutge un dia abans que declari l'exdirectora dels serveis secrets Paz Esteban
BarcelonaEl jutge que investiga el cas Pegasus ha rebut aquest dijous la documentació desclassificada pel govern espanyol que acredita l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès. En concret, les interlocutòries judicials del Tribunal Suprem que van avalar les intervencions telefòniques, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La documentació ha arribat al jutjat de Barcelona que s'encarrega del cas 24 hores abans que declari l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban per videoconferència com a investigada. El govern espanyol va enviar aquesta setmana l'acord del consell de ministres en què s'autoritzava el CNI a sol·licitar l'accés a aquestes interlocutòries.
Fa pocs dies, l'executiu estatal va acordar la "desclassificació parcial" dels documents relacionats amb l'espionatge al president de la Generalitat per part del CNI després que l'hi sol·licités el jutge que investiga el cas Pegasus. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va precisar que aquesta desclassificació només seria per aquest cas en concret i que no "afectarà la seguretat nacional". Ho ha confirmat aquest dijous la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una compareixença al Congrés, on ha explicat que el govern espanyol ha enviat la documentació "absolutament essencial" i "sense cap tipus de gasiveria" perquè Paz Esteban pugui declarar i ser interrogada per les parts aquest divendres.
Segons Robles, en aquesta documentació "queda clar" que "tot el que es va fer va ser amb autorització judicial" i amb "respecte absolut a la llei". Segons fonts coneixedores, el CNI justifica l'espionatge al president de la Generalitat perquè situa a Pere Aragonès com a "coordinador" dels CDR. Fonts de la Moncloa han assenyalat que aquestes informacions demostren que "ara funciona l'Estat de dret" i que "s'actua amb transparència", fet que han contraposat amb "la policia paral·lela i la guerra bruta de l'etapa del PP".
La defensa d'Aragonès ho veu una "invenció"
La ministra ho ha dit en resposta al diputat d'ERC Francesc-Marc Álvaro, que li ha retret que l'executiu espanyol no desclassifiqui tots els documents perquè considera que és una "qüestió de qualitat democràtica" i perquè "és molt estrany que s'utilitzin mecanismes d'espionatge contra adversaris polítics". Pere Aragonès va declarar el 13 de desembre passat davant del jutjat de Barcelona que porta aquest cas i va defensar que aixecar el secret de la informació era una "obligació ètica i moral". La defensa del president de la Generalitat, de fet, demanava tenir aquesta informació per preparar-se les preguntes a fer a Esteban en la seva declaració d'aquest divendres. Segons fonts del TSJC, les parts ja tenen tota aquesta documentació. Fonts de la defensa d'Aragonès confirmen que han rebut la informació, però consideren que és "totalment insuficient". "Les justificacions del CNI per intervenir el telèfon estan fora de tota realitat. Són invencions", afirmen.
El magistrat que s'encarrega del control judicial de les activitats del CNI que afecten els drets fonamentals, Pablo Lucas, va rebutjar entregar la interlocutòria en què autoritzava els serveis secrets de l'Estat a intervenir el telèfon d'Aragonès perquè es tractava d'informació confidencial i protegida. L'espionatge al president de la Generalitat es va produir entre finals del 2018 i principis del 2020. Lucas es va escudar en el fet que havia de ser el govern espanyol qui desclassifiqués la informació. Quan el CNI demana permís al jutge per intervenir un telèfon, el magistrat el pot concedir per un temps màxim de tres mesos. Per tant, durant el període en què s'hauria espiat Aragonès, el jutge hauria pogut sol·licitar diverses vegades que els agents del CNI li justifiquessin que hi havia indicis de delicte per mantenir el telèfon intervingut.