Un jutge de Barcelona eximeix una dona de ser en una mesa electoral per haver demanat cautelaríssimes

Les al·legacions per no ser en una mesa el 14-F arriben per primera vegada als tribunals. El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha acceptat la mesura cautelaríssima d'una dona a qui no han acceptat l'al·legació per no acudir com a segona suplent en una mesa electoral de Barcelona. Acceptant les mesures cautelaríssimes, el magistrat ha permès que la dona no hagi d'anar a una escola electoral el diumenge, ja que considera que si entrés en el fons de la qüestió, resoldria el cas un cop passats els comicis i el recurs podria perdre, així, la seva finalitat legítima. D'aquesta manera, el cas se seguirà tramitant, però la dona no haurà de presentar-se a la mesa electoral.

Podrà eludir-ho gràcies a un recurs contenciós administratiu amb petició de mesures cautelaríssimes que el representant de la dona va decidir presentar als jutjats. Ho va fer després que la Junta Electoral de Zona de Barcelona denegués la seva excusa, que anava acompanyada d'un informe mèdic. De fet, aquest mateix informe, segons la interlocutòria del jutge, ha sigut un dels elements clau per acceptar les cautelaríssimes.

Aquesta ha sigut la primera causa sobre al·legacions per no ser a les meses electorals que ha arribat als jutjats. És a dir, després de més de 30.000 objeccions –evidentment, no totes denegades– només una ha arribat als tribunals. Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) atribueixen la falta de recursos a la complicació tant procedimental com de costos que representa elaborar un recurs contenciós administratiu amb petició de mesures cautelars. Apunten que, a part d'haver de contractar un advocat i un procurador, la decisió de presentar un recurs comporta un procés judicial que es pot allargar més enllà dels comicis, i pot provocar que potser en un principi et puguis lliurar de ser en una mesa, però finalment la resolució indiqui el contrari.

Al mateix temps, des del TSJC descriuen que aconseguir presentar aquestes mesures cautelaríssimes no és garantia que el jutge les accepti, ja que cada cas és diferent i la informació que s'aporta –en el cas de la dona en qüestió, un informe mèdic– és primordial per a la posterior valoració del jutge. Sumat a això i tot i que no hi ha dades globals sobre la qüestió, el TSJC informa que una gran part de les al·legacions estan sent acceptades per les juntes electorals de zona i les que són denegades normalment és perquè no s'adjunta un justificant rellevant que indiqui que la persona es troba en una de les situacions d'excepcionalitat que preveu la llei per no assistir en una mesa.

Les eleccions de les cautelaríssimes

La mateixa figura de les cautelaríssimes va deixar en suspens ara fa gairebé un mes les eleccions del 30 de maig. Llavors, l'advocat i ex mosso d'esquadra Josep Asensio va presentar un recurs contenciós administratiu amb petició de mesures cautelaríssimes contra el decret del Govern que suspenia els comicis del 14-F. Els arguments del TSJC per acceptar-lo i així no permetre la suspensió cautelar dels comicis van ser semblants al cas de la dona que ha al·legat per no ser en una mesa. Els magistrats van resoldre que si deneguessin el recurs el dany seria irreparable perquè ja no es podria reprendre el 14-F. És a dir, com que els terminis per celebrar unes eleccions estan predeterminats per llei, si entressin en el fons de la qüestió ja no serien a temps de tornar a convocar el 14-F perquè haurien transcorregut aquests terminis. I, de fet, a la dona li han acceptat les cautelaríssimes per no ser en una mesa també, precisament, perquè si entressin en el fons de la qüestió ja no serien a temps de resoldre-ho abans dels comicis.