El jutge de l'operació Volhov avala les escoltes i la seva difusió als mitjans

BarcelonaEl jutge de Barcelona que va ordenar els escorcolls i les detencions de l'operació Volhov, Joaquín Aguirre, considera que "no hi ha el més mínim indici" que, a l'hora d'acordar les escoltes telefòniques de diversos dels investigats, es cometés revelació de secrets. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'agència Efe, recorda que el sumari del cas es va aixecar el 28 d'octubre, de manera que "no hi ha cap possible delicte" perquè –argumenta– "la causa no era secreta i no en va aparèixer cap notícia anterior a l'aixecament del secret". Tampoc creu, en aquest sentit, que la publicació del contingut de les escoltes suposi un perjudici per als afectats.

Aguirre exposa aquestes explicacions en un escrit en el qual denega la petició que va sol·licitar l'historiador i cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay –un dels detinguts i investigat per presumpta malversació–, perquè investigués la difusió als mitjans de comunicació de notícies relacionades amb el cas. Per al jutge, "no consta" que Alay s'hagi vist "afectat" per les informacions divulgades per la premsa. "El senyor Alay no té legitimació activa per sol·licitar la deducció de testimoni de particulars atès que no té la condició d'ofès", sosté el jutge. També avisa l'advocat d'Alay, Gonzalo Boye, que en tot cas haurà d'haver interposat una denúncia. Una via, aquesta, que sí que ha utilitzat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que apareix en algunes de les gravacions, i arran de la qual la Fiscalia ha obert una investigació.

En la interlocutòria, el jutge retreu a la defensa que li demani que eviti la publicació de "dades, àudios, vídeos o fotos" sobre la causa i subratlla que únicament pot prendre mesures d'aquesta mena si la informació feta pública està relacionada amb la "vida íntima" dels investigats, cosa que no creu que hagi passat en aquest cas. "El senyor Boye no esmenta quina empara processal tindria aquesta mesura ni per què el jutge instructor hauria d'exercir una funció de censor que va desaparèixer d'Espanya aproximadament el 1976", recalca, i aprofita així per subratllar que les converses intervingudes als investigats "amb altres persones en què tracten assumptes de naturalesa pública [...], en principi són rellevants per a la qualificació de la condició d'un inculpat com a persona influent en l'àmbit polític, així com el grau d'aquesta influència".

Al marge de les explicacions del jutge, cal tenir en compte que, tal com va explicar l'ARA, les escoltes i els seguiments dels principals investigats en l'operació Volhov es van fer contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció. El ministeri públic es va oposar fins a tres vegades durant la instrucció a les sol·licituds de la Guàrdia Civil de punxar els telèfons mòbils de David Madí, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals i de mantenir instal·lats geolocalitzadors als seus cotxes. Unes mesures que, tanmateix, van tirar endavant amb l'aval d'Aguirre. Ara la Fiscalia investiga la filtració de les escoltes arran de la denúncia de Rufián.