L'operació Catalunya torna a embarrancar als tribunals
La justícia tomba les querelles de Rosell, Giró i un excap de la Policia Nacional a Barcelona
MadridS'havia obert un bri d'esperança, però la possibilitat que els tribunals jutgin l'operació Catalunya s'esvaeix. Una a una, diverses querelles que s'havien presentat en jutjats de Madrid contra alguns dels responsables de fer la guerra bruta contra el sobiranisme, s'han anat arxivant. L'última, la que havia arribat més lluny: la de l'expresident del Barça Sandro Rosell contra l'excomissari José Manuel Villarejo i tres persones més, que van arribar a declarar. Si bé el sobreseïment d'aquesta és provisional i la defensa de Rosell ja ha anunciat que recorrerà, els tribunals també han arxivat de manera definitiva les que van presentar l'exconseller Jaume Giró i l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega. Encara queda viva la de la família Sumarroca.
En una interlocutòria, avançada per El Confidencial i a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge instructor assenyala que la imputació es duu a terme "sota el mantell d'una sèrie de percepcions subjectives a partir de fets o dades que s'obtenen de mitjans de comunicació, però sense delimitar cap conducta respecte dels querellats". "No hi ha dubte que una persona absolta va estar en situació provisional durant dos anys aproximadament, però diferent és que es constati l'existència d'una organització criminal composta pels aquí querellats i en relació a la causa que va provocar l'empresonament", subratlla Hermenegildo Barrera, que adverteix que "no es pot pretendre que amb la base d'aquesta querella s'iniciï una investigació prospectiva per valorar un tema ja jutjat".
El magistrat també rebutja investigar el que apuntava l'expresident del Barça en la seva querella: que existia una mena de "llista negra de persones relacionades amb l'independentisme català a les quals s'hauria de perjudicar de qualsevol manera". Segons el jutge, això "escapa" a la seva competència.
El destí de la resta de querelles
El fet que no hi hagi indicis clars de les maniobres contra persones vinculades al sobiranisme és el principal impediment per continuar amb les investigacions. No només la de Rosell, sinó també d'altres. També aquest dilluns la secció primera de l'Audiència Provincial de Madrid va tallar el camí a la querella que havia presentat l'exconseller Jaume Giró, que va presentar al veure que la de l'expresident del Barça s'admetia a tràmit. El dirigent de Junts també és un dels noms que Alícia Sánchez-Camacho va donar a Villarejo perquè les clavegueres de l'Estat el posessin en la diana durant el Procés, tal com es desprenia d'uns àudios publicats a El Món.
Com assenyala el fiscal en el seu informe, en la querella "s'empren termes oberts i com a simple «possibilitat» («fa pensar que podia haver-se iniciat contra la persona del Sr. Giró algun tipus de seguiment o control policial de les seves comunicacions telefòniques»)", diuen els jutges. "Els verbs utilitzats ens porten a tenir dubtes seriosos sobre el fons de la qüestió, ja que en cap moment s'aclareixen qüestions bàsiques que permetin iniciar una investigació seriosa i rigorosa amb un objecte definit. Més aviat, el que es demana és obrir una investigació per «anar veient» o «a veure què passa», cosa incompatible amb el dret penal i un procés amb totes les garanties". Precisament, aquest concepte d'investigació prospectiva és el que l'independentisme denuncia que s'ha fet en la majoria de causes sobre el Procés, sigui la de l'1-O o les dels CDR i el Tsunami Democràtic.
La querella de Giró, doncs, així com la de l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega, no han passat ni tan sols el filtre de l'admissibilitat. En el seu cas, les resolucions ja són fermes perquè l'Audiència Provincial de Madrid ha tombat els seus recursos d'apel·lació. Rosell encara pot recórrer, però tot apunta que l'enèsim intent de portar l'operació Catalunya als tribunals tornarà a topar contra un mur.