Cas Pegasus

El jutge arxiva provisionalment la investigació per l'espionatge a Torrent i Maragall

La Fiscalia es mostra partidària d'investigar part de la querella d'Òmnium Cultural pel Catalangate

BarcelonaEl jutge que des de feia un any i mig investigava el presumpte espionatge als mòbils de l'expresident del Parlament Roger Torrent, actual conseller d'Empresa, i el portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha arxivat provisionalment el cas, segons ha avançatEldiario.es i han confirmat fonts judicials a l'ARA. Fins ara aquesta era l'única causa judicial oberta a Catalunya pel Catalangate. De fet, el magistrat que està al capdavant del jutjat d'instrucció 32 de Barcelona encara té sobre de la taula les querelles pel presumpte espionatge a una seixantena de polítics, activistes i advocats, entre les quals les d'Òmnium Cultural, la CUP, ERC i l'advocat Andreu Van den Eynde, que després d'un periple per altres jutjats han acabat de nou en mans del mateix instructor.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons ha pogut saber l'ARA, la Fiscalia s'ha mostrat partidària d'admetre a tràmit la querella d'Òmnium Cultural, però no en tots els punts, sinó únicament per esbrinar si es va vulnerar el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions dels querellants, en quina mesura i qui en seria el responsable. El ministeri públic rebutja que s'investigui qui i per què va comprar el programari Pegasus, un sistema reservat als governs. Considera que això queda fora de la jurisdicció del jutjat d'instrucció 32. La Fiscalia, segons les mateixes fonts consultades, també s'ha mostrat partidària de no acumular en aquest jutjat la querella presentada per diferents diputats de la CUP.

Cargando
No hay anuncios

Caldrà veure què decideix finalment el magistrat, que a principis de mes va demanar els mòbils de Torrent i Maragall per analitzar-los. Els dos polítics no van poder entregar els telèfons infectats, perquè es tractava de terminals de feina que van retornar quan van deixar els seus càrrecs i que es van formatejar. Aquesta és l'única diligència que havia practicat el jutge en l'any i mig que el cas ha estat obert, a banda de demanar informació a la justícia belga, israeliana i irlandesa sobre l'empresa que hi ha darrere del sistema operatiu Pegasus, unes comissions rogatòries que encara esperen resposta. De fet, segons les fonts consultades, aquest és un dels arguments del jutjat per arxivar provisionalment la causa mentre no apareguin noves proves que puguin permetre avançar en el cas: evitar que els terminis que marca la llei s'esgotin sense resultats.

Recurs de la defensa

Maragall, que aquest dissabte va ser formalment nomenat candidat d'ERC per Barcelona, ha valorat en aquesta línia la decisió judicial. "Això no és un arxivament, és una interrupció, una paralització de la instrucció per evitar esgotar els terminis", ha dit en roda de premsa. No obstant això, Van den Eynde, advocat de Maragall i Torrent, ha presentat un recurs al jutjat demanant reobrir la causa. En el text, que ha avançat Eldiario.es i al qual també ha tingut accés aquest diari, el lletrat adverteix que l'arxiu pot suposar un punt de "no retorn" en la investigació si no apareixen proves noves que justifiquin la reobertura. De fet, l'escrit retreu al jutjat que hagi mantingut la causa "materialment paralitzada des de fa més d'un any", durant el qual no s'ha plantejat la possibilitat d'arxivar-la, i ho faci precisament ara, que hi ha altres querelles sobre de la taula que impliquen "moltes més evidències d'un espionatge polític massiu". De moment la Fiscalia no ha recorregut l'arxivament provisional decretat pel jutge.

Cargando
No hay anuncios

El de Barcelona no és l'únic front judicial obert pel Catalangate. L'Audiència Nacional manté oberta una causa pel presumpte espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. El jutge va rebutjar incloure-hi la Generalitat com a acusació popular. L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, per la seva banda, han recorregut a la via contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. I a Madrid encara hi ha oberta una via més, la denúncia de l'advocat Gonzalo Boye, també afectat, que porta el jutjat d'instrucció número 29 de la capital espanyola. Els afectats no descarten obrir un altre front judicial a Europa, aprofitant la presència dels polítics exiliats d'ERC i Junts. Torra i Costa també volen arribar fins a Estrasburg.