La jutge arxiva la causa del 8-M contra el delegat del govern espanyol a Madrid

Madrid"D'on no n'hi ha, no en raja", deia dimecres l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, després de la declaració com a investigat del delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per evidenciar que la causa del 8-M no tenia recorregut. Un cop escoltat el seu interrogatori i el de prop d'una vintena de testimonis, la titular del jutjat 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, ha acordat aquest divendres l'arxivament provisional del procediment judicial, al no haver trobat prou indicis de delicte de prevaricació administrativa. En la interlocutòria, afirma que Franco no va rebre cap instrucció sanitària que alertés d'un risc per a la població que justifiqués prohibir la manifestació feminista del 8 de març. Amb tot, el sobreseïment és provisional –la defensa demanava l'arxivament lliure (definitiu)– i la causa es podria reobrir si ho demana alguna de les parts, i també es pot recórrer a l'Audiència Provincial.

Dimecres Franco va reiterar que no hi havia "cap element" ni cap "recomanació" que el pogués portar a vulnerar el dret fonamental de manifestació el 8-M. Va recordar que la tasca de la Delegació no és autoritzar concentracions, sinó rebre la comunicació, i que la potestat de prohibir-la ha de tenir prou motivacions per restringir la protesta. Des de l'inici ha defensat que no hi havia cap escrit de cap òrgan competent en matèria sanitària que advertís del seu deure de no tolerar la manifestació. ¿Era el ministeri de Sanitat o la conselleria madrilenya qui tenia la competència en l'àmbit sanitari per alertar el delegat del govern? Aquest va ser un dels grans debats durant els interrogatoris de dimecres i fonts presents a la declaració apuntaven que no hi va haver consens sobre aquesta qüestió.

Sigui com sigui, la magistrada conclou que indiciàriament Franco no va rebre cap instrucció i que, per tant, no tenia un coneixement "cert, tècnic i fonamentat" que no mantenir la distància social podia provocar un alt risc de contagis. És especialment rellevant aquest punt, el de ser conscient del risc, perquè el delicte de prevaricació administrativa requereix una actuació sabent de la seva injustícia i del dany que pot provocar, més enllà d'una mera negligència. Per exemple, Rodríguez-Medel cita la recepció d'una comunicació de la direcció general de Salut Pública de la Comunitat de Madrid el 7 de març al correu de la Delegació en què s'informava de la suspensió d'activitats en residències i formatives en centres sanitaris. ¿Franco podria haver-se plantejat obtenir informació per si havia de prohibir la manifestació? Sí, però el delicte de prevaricació administrativa "no existeix en la modalitat imprudent", apunta la magistrada. Per tant, haver rebut aquesta documentació és insuficient, conclou.

"Si no hagués estat per la falta d'acreditació del coneixement previ del risc en virtut de notificació d'autoritat sanitària competent, considerem que, com a mínim, això hauria d'haver estat sotmès a un òrgan d'enjudiciament perquè decidís de manera definitiva si la conducta és o no típica", expressa, però, Rodríguez-Medel. En altres paraules, la jutge assenyala que és "difícilment sostenible" que Franco avalés concentracions alhora que a la Delegació ja feia dies que s'havien donat ordres de treballar des de casa i també de mantenir la distància de seguretat. Així, la magistrada deixa clar que el sobreseïment el dicta per falta de documentació que pugui acreditar que Franco coneixia els riscos, i és per això que no acorda un arxivament definitiu, sinó que deixa la porta oberta que la investigació pugui continuar i que noves proves la puguin fer canviar de criteri.

Les derivades del cas 8-M

Rodríguez-Medel defensa en el seu escrit haver tirat endavant la instrucció de la causa, malgrat que l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia li demanessin arxivar-la. Seoane ha sigut particularment dura en els seus recursos i la va acusar d'instruir una causa general i prospectiva contra la gestió sanitària de l'executiu espanyol. La jutge nega aquesta crítica i justifica haver ordenat diligències a la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, els informes de la qual han estat a l'ull de l'huracà pels seus errors i especulacions inicials. De fet, ara queden en evidència i el seu biaix acusatori queda esmenat per la mateixa magistrada. La tasca d'aquesta unitat, depenent de la comandància que dirigia el coronel Diego Pérez de los Cobos, va provocar una tempesta.

El secretisme de Pérez de los Cobos amb els seus superiors polítics li va comportar la destitució i una seqüència posterior de dimissions i altres cessaments que han indignat la dreta espanyola i protagonitzat el debat polític de les últimes setmanes. El PP i Vox havien vist reforçada la seva tesi que el govern espanyol es va equivocar no prohibint el 8-M, fet que no queda acreditat ni desmentit amb la resolució judicial de Rodríguez-Medel, sinó que simplement no s'aprecien indicis de delicte per a Franco, l'ase dels cops fins ara de la "criminalització del 8-M" que l'esquerra denuncia que la dreta ha fet durant la crisi del covid-19. Aquesta és, però, una de les moltes iniciatives legals que s'han impulsat contra la gestió del govern espanyol per la pandèmia. La primera que ha arribat tan lluny –a la declaració com a investigat– i que, de moment, ha caigut de la banda de l'executiu.

La interlocutòria de la jutge en què arxiva la causa del 8-M