Un jutge a la ratera

MadridEl magistrat instructor, Pablo Llarena, ja no pot desentendre's de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein de rebutjar l'entrega de Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió o alteració de l'ordre públic. El tribunal alemany, però, sí que l'autoritza per malversació, un delicte amb una pena màxima de "5 anys de presó o una multa". Així ho estableix l'article 266 del Codi Penal d'Alemanya, segons el que deixa constància a la pàgina 18 de la resolució i també al resum de les condicions d'entrega que l'acompanya.

Per què? Perquè el tribunal alemany, a diferència del que va passar amb la justícia belga al mes de desembre, ja ha dictat sentència. El mateix Llarena, de fet, ha excedit el termini de seixanta i noranta dies per presentar al·legacions. Mentrestant, fins a finals de juny els vídeos van anar arribant a la Fiscalia de Schleswig-Holstein, i el fiscal els va anar remetent als jutges.

En altres paraules, el Tribunal Suprem espanyol està dient a aquests jutges alemanys –que han volgut resoldre abans d'agafar vacances– el següent: "Sabeu què us dic? Que aquí us quedeu. No m'agrada el que heu resolt i renuncio a la meva petició d'extradició".

A Bèlgica, Llarena va retirar l'ordre de detenció prèviament sol·licitada per la magistrada Carmen Lamela. Aquella euroordre, per tant, no era seva. Quan va fer-se càrrec de gran part de la causa, el magistrat podia presentar la retirada com a resultat del canvi en la instrucció. Llarena volia evitar llavors el que ara s'ha trobat amb Alemanya: el rebuig del delicte de rebel·lió. I ho va aconseguir retirant l'euroordre.

Va ser patètic que, finalment, perdés el partit a causa de la doctrina Bob Dodgi. Es va enfadar tant que quan la Fiscalia del Suprem va proposar-li d'esmenar l'error formal i enviar una nova euroordre, ni tan sols no es va pronunciar. De fet, Llarena ha tancat el sumari sense pronunciar-se. La sol·licitud dels fiscals, per tant, ha quedat penjant d'un fil.

Ara la qüestió és sobre la retirada de l'ordre de detenció després de la sentència alemanya. ¿Però és cert l'argument que utilitza Llarena per justificar l'anul·lació de la seva primera euroordre i el rebuig a la proposta de la Fiscalia de remetre'n una de nova a Dinamarca? Vegem-ho.

El magistrat va escriure que retirava l'euroordre i no n'enviaria una de nova fins a dictar la interlocutòria de processament, ja que "la depuració de les diferents responsabilitats penals s'ha de portar de manera unificada". "Si no –continuava–, podria trencar-se el contingut de la causa i portar el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents implicats".

Per què? "Davant la possibilitat que l'estat sol·licitant (en aplicació dels articles 3 a 5 de la decisió marc del 2002) denegués parcialment l'execució de les ordres de detenció, s'obriria una restricció del títol de la imputació per a tots els que es troben a l'estranger". Un fet que dificultaria la resposta homogènia que va justificar l'acumulació de les actuacions i que introduiria alteracions en la defensa dels investigats que sí que estan a disposició del Suprem, que podrien ser investigats i jutjats per tots els delictes que preveu l'instructor, i quedarien, així, en "pitjor dret que els que són a l'exili".

Tot això forma un pseudoargument. El contingut de la causa el va trencar el mateix instructor per raons de calendari: primer volia acabar el maig del 2018. Finalment ha sigut al juliol, per celebrar el judici el mateix 2018. Per aquest motiu no va assumir la causa del major Josep Lluís Trapero i dels Mossos d'Esquadra, ni tampoc va incorporar Josep Maria Jové i Lluís Salvadó a la investigació.

El resultat és que s'han produït respostes divergents per als diferents investigats, tal com ja va advertir el mateix Llarena en una autoprofecia que, d'altra banda, s'està complint. Trapero i la resta d'encausats a l'Audiència Nacional, per exemple, han sigut processats per sedició. Jové, al mateix temps, és investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, del qual és titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer.

La ratera fa referència al fet que si ara desisteix de la sol·licitud d'extradició de Puigdemont en un exercici simple d'oportunitat, es col·loca al marge de l'article 408 del Codi Penal. "Les autoritats o funcionaris que, faltant a l'obligació del seu càrrec, deixin intencionadament de promoure la persecució dels delictes dels quals tinguin notícia o dels seus responsables, incorreran en la pena d'inhabilitació especial per a càrrec públic durant un període de sis mesos a dos anys".

El Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein el posa en una situació delicada. Amb la renúncia vol evitar la sensació de naufragi de la seva instrucció i salvar així l'aplicació de l'article 384 bis (només vàlid per als processats per rebel·lió que siguin a la presó o amb presó decretada). Al mateix temps, el tribunal alemany ja ha acceptat que Puigdemont podria haver comès un presumpte delicte de malversació. Llarena va involucrar el tribunal alemany en la malversació i ara, amb la renúncia a l'extradició, podria abandonar la persecució penal d'un presumpte malversador.