El jutge Aguirre rebutja amnistiar Puigdemont i envia la trama russa al Suprem
El magistrat ha demanat a l'alt tribunal que investigui els encausats per malversació, traïció i organització criminal
BarcelonaEl jutge Joaquín Aguirre no ha tirat la tovallola i ha donat un cop de porta a l'amnistia per a Carles Puigdemont. L'instructor de la trama russa sobre les presumptes vinculacions de l'independentisme amb el règim de Vladímir Putin ha rebutjat amnistiar l'expresident de la Generalitat i els altres imputats i ha demanat al Tribunal Suprem que els investigui pels delictes de traïció, malversació i organització criminal. Ho ha fet en una interlocutòria avançada per l'Abc i a la qual ha tingut accés l'ARA.
Malgrat que l'Audiència de Barcelona li va ordenar tancar aquest mes de maig la causa perquè l'havia prorrogat sense justificació fonamentada, Aguirre va obrir al juny una nova peça separada en el cas Volhov en què va apuntar contra els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont i el diputat de Junts Francesc de Dalmases. Com que Puigdemont i Dalmases són diputats al Parlament, el jutge ha enviat una exposició raonada al Suprem en la qual demana que assumeixi la investigació per aquesta causa, pels delictes de malversació, traïció i organització criminal.
El polèmic jutge, contra qui la defensa de Josep Lluís Alay ha iniciat un procediment de recusació i a qui el mateix advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va acusar de prevaricació, arrossega una allau de declaracions controvertides, com ara uns àudios avançats pel diari Red en què es vantava de ser ell qui estava frenant l'amnistia. "La llei es va tombar per mi", va dir.
Ho justifica amb la traïció
Un dels últims moviments d'Aguirre en aquesta causa havia estat imputar Puigdemont per traïció. També va afegir a la investigació l'expresident Artur Mas i l'entorn directe de Puigdemont. Ara, el delicte de traïció és l'argument d'Aguirre per denegar l'amnistia i continuar amb la instrucció del cas. Ho justifica amb una interlocutòria plena de referències al nou concepte de "guerra híbrida" que ja va fer servir quan va reobrir el cas després que l'Audiència de Barcelona li ordenés tancar-lo.
El mateix jutge recorda en la interlocutòria que la llei d'amnistia empara el delicte de malversació, que també imputa en aquesta causa, sempre que no suposés un enriquiment personal ni afectés a fons europeus. També fa referència al pronunciament del Suprem en contra d'amnistiar aquest delicte.
Segons l'instructor, en la suposada trama russa del procés la malversació va ser "un mitjà" per cometre el delicte de traïció i, per tant, creu que ha de quedar exclosa de l'amnistia. Recolzant-se en els arguments del Suprem, construeix una hipòtesi en què, "si la traïció hagués triomfat, s'hauria produït la secessió d'una part del territori nacional" i hauria afectat "encara que fos en grau de mera temptativa, la renda nacional bruta estatal i, per tant, el pressupost comunitari". En aquest sentit, remet a un informe del Tribunal de Comptes segons el qual durant les presidències de Mas i Puigdemont la Generalitat destinava a l'acció exterior 416,8 milions d'euros, entre els quals 130 milions a través de l'empresa pública Acció.
A més, Aguirre creu que els investigats formaven una organització criminal en què Mas i Puigdemont "tenien el lideratge i el control de les accions que prenien els seus quadres directius". Per no amnistiar-los tampoc el suposat delicte d'organització criminal, Aguirre justifica que l'estructura tenia com a finalitat cometre altres delictes (la traïció a través de la malversació) i argumenta que, si no es poden amnistiar els delictes que cometia l'organització, tampoc es pot fer amb el delicte de pertànyer a l'organització.
Petició al Suprem
Tot i voler continuar la investigació, Aguirre no pot encarregar-se'n per la condició d'aforats de Puigdemont i Dalmases. En un escrit de 82 pàgines, índex inclòs, i també ple de referències al concepte de "guerra híbrida", l'instructor demana que prengui el relleu el tribunal que sí que hi té competència, el Suprem. Aquesta petició suposaria traslladar la investigació que afecta l'expresident Artur Mas, Carles Puigdemont i l'entorn directe de Puigdemont: el seu advocat, Gonzalo Boye; el seu cap de l'oficina d'expresident, Josep Lluís Alay; l'exconsellera Elsa Artadi i periodistes i empresaris com el periodista Carles Porta i Miquel Casals. També els empresaris Jordi Sardà i Zeus Borrell, l'exdiputat de Junts Francesc de Dalmases, l'empresari Víctor Terradellas, la periodista establerta a Rússia Natàlia Boronat i l'empresari rus Aleksandr Dmitrenko. Ara, la sala penal del Suprem haurà de respondre si accepta o no indagar sobre la suposada trama russa.