El jutge admetrà Vox com a acusació en el cas Dina

MadridEl jutge Manuel García-Castellón ha resolt admetre la personació com a acusació popular de Vox i de l’Associació de Juristes Europeus Pro Lege en la peça número 10 del cas Tàndem-Villarejo, l’anomenada peça Dina, en què el jutge investiga de facto el líder de Podem, Pablo Iglesias, encara que no de iure, ja que el també vicepresident segon del govern espanyol és aforat. Així mateix, ha inadmès la querella criminal presentada per Vox el passat 25 de juliol per un error de forma, tot i que anticipa que si s’esmena l’error en 10 dies -hi faltava la firma- l’admetrà a tràmit.

Fonts judicials assenyalen que el jutge García-Castellón volia comptar amb la presència de Vox en la declaració en qualitat de testimoni de José Manuel Calvente, l’advocat acomiadat de Podem, al qual ha citat per al 9 de setembre. Calvente ha fet declaracions en què presumeix d’haver advertit en el seu dia que la denúncia del robatori del telèfon i de les filtracions del seu contingut eren una maniobra política. Aquesta és la tesi del jutge García-Castellón i per aquesta raó l’ha citat a declarar. En relació amb l’Associació de Juristes Europeus Pro Lege, la personació de la qual s’accepta, el jutge entén “que s’ha de valorar el fet que es tracta d’una associació de nova creació formada per un escàs nombre de membres, la capacitat econòmica dels quals és clarament més limitada”.

En la seva interlocutòria el jutge apuntava els delictes que s’estan investigant en aquesta peça: descobriment i revelació de secrets i possibles danys informàtics.El jutge, segons s’ha apuntat, anticipa que admetrà a tràmit la querella de Vox tan bon punt s’esmeni. Però la querella està dirigida contra Pablo Iglesias; el fiscal Ignacio Stampa -a càrrec, juntament amb el fiscal Miguel Serrano, de la peça Dina i de tot el procediment Tándem-Villarejo-; Dina Bousselham, a la qual li van robar el telèfon, i la seva advocada, Marta Flor. I els delictes s’aparten dels que s’investiguen en la peça Dina: denúncia falsa, fals testimoni, simulació de delicte, estafa processal, tràfic d’influències i revelació de secrets. El jutge no té competència per investigar Pablo Iglesias -encara que ho està fent de facto - ni Ignacio Stampa. Per tant, segons fonts judicials, quan s’esmeni el defecte de forma i dicti la interlocutòria d’admissió de la querella de Vox, haurà de rebutjar o inadmetre tot el que es refereixi a Iglesias i Stampa.

Però, al considerar que no és competent, ¿utilitzarà la querella de Vox com a pretext per traslladar l’acusació contra Pablo Iglesias i el fiscal Ignacio Stampa al Tribunal Suprem? ¿Serà aquesta l’estratagema per substituir l’exposició raonada que perseguia i que no ha aconseguit plasmar? Ja arribarem a aquest punt quan s’admeti la querella.

Si el desig de Santiago Abascal era crear ambient de cara a la pròxima moció de censura de Vox contra el govern de Pedro Sánchez al Congrés, les decisions del jutge García-Castellón, l’objectiu confés del qual és Iglesias, ho han fet realitat.