El jutge Aguirre obre la porta al delicte de traïció amb la reactivació de la trama russa del Procés

BarcelonaUn dia abans de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, la justícia reactiva la trama russa del Procés. El titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha decidit allargar mig any més la investigació, segons ha dictat en una interlocutòria que ha avançat El Periódico i a la qual ha tingut accés l'ARA. En la resolució, el jutge insisteix que hi ha indicis clars que refermarien que Rússia estava disposada a donar "suport econòmic i militar" a l'independentisme català per aconseguir la secessió d'Espanya. El país presidit per Vladímir Putin hauria tingut interès en el Procés per intentar "desestabilitzar la Unió Europea", segons Aguirre. Però les defenses, que sempre han negat la veracitat de les tesis del jutge, consideren que es tracta d'un moviment per incorporar a la causa el delicte de traïció, que està explícitament exclòs ara mateix de l'amnistia. És a dir, la justícia es torna a moure en la línia d'intentar driblar els efectes de l'oblit judicial. Fonts del PSOE ho veuen com una "ingerència" al poder legislatiu i qualifiquen d'"inadmissible" aquests moviments judicials que, asseguren, "tenen objectius molt clars".

En la interlocutòria d'aquest dilluns, el magistrat Aguirre argumenta que necessita més temps per investigar la trama russa del Procés perquè té elements molt "complexos" sobre la taula. Per aquest motiu prorroga la investigació, que té oberta des de l'octubre de l'any 2020. Amb quin argument? Torna a insistir que hi ha vincles clars entre Rússia i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la seva mà dreta Josep Lluís Alay i altres membres del seu entorn com l'exresponsable de relacions internacionals de Convergència Víctor Terradellas. No aporta elements nous, perquè ell mateix assegura que s'ha limitat a "revisar" l'"abundant documentació" per emetre la interlocutòria.

De fet, cita tot un seguit de converses que ja havien sortit a la llum, com per exemple les de l'empresari i exdirigent de Convergència David Madí –a qui va exculpar ja en una de les peces separades de la causa– amb Terradellas, que explica que Puigdemont té la intenció d'explorar el tema de les criptomonedes per "evitar controls dels poders públics" en relació amb el procés d'independència i també de desenvolupar una "legislació pròpia" des de Catalunya sobre aquesta qüestió.

També torna a reproduir converses que apareixen al mòbil de Víctor Terradellas per assegurar que des de Rússia tenien "interès a establir relacions d'influència política i econòmica amb el Govern de Catalunya si aquest s'independitzava unilateralment d'Espanya". I també insinua que Terradellas podia tenir coneixement que s'havia d'iniciar una "guerra entre la Unió Europea i Rússia, amb la invasió d'Ucraïna i la consegüent limitació del subministrament de gas a Europa com el primer pas d'una estratègia de Putin [...] per desestabilitzar la democràcia i la UE". En aquest sentit, el jutge torna a fer referència al viatge d'Alay a Rússia i a una reunió que l'exconsellera Elsa Artadi, quan era directora general de coordinació interdepartamental, va mantenir amb Terradellas i dues persones de parla russa a l'Hotel Colón de Barcelona l'octubre del 2017.

Aquestes dues persones, que Artadi no va identificar en la seva declaració, són considerades per Aguirre emissaris de Putin. Una afirmació que fa d'acord amb una "carta anònima" que va rebre amb detalls de premsa elaborats, diu, per "l'equip d'investigació periodística internacional anomenat OCCRP-Organized Crime and Corruption Reportin Project".

A banda de les converses anteriors, Aguirre també torna a posar sobre la taula converses ja publicades entre el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i el seu advocat Gonzalo Boye, en què comentarien que era millor que Puigdemont no critiqués Putin en relació amb el dissident Aleksei Navalni o Bielorússia. En tot cas, el mateix Aguirre ja va arxivar una investigació contra Alay relacionada amb Rússia: la que feia referència a la compravenda de petroli.

García-Castellón també prorroga

No només Aguirre ha prorrogat la seva investigació sis mesos, sinó que també ho ha fet el jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami, a l'espera de saber si el Tribunal Suprem acaba assumint el cas. El jutge insisteix en la tesi que Tsunami era una "organització jerarquitzada" la finalitat de la qual era "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat i alterar greument l'ordre públic", uns fets que considera constitutius d'un presumpte delicte de terrorisme. Un delicte –subratlla– inclòs en el camp d'aplicació de la directiva europea sobre aquest àmbit, i que marca la línia vermella dels casos amnistiables segons la proposició de llei en tràmit.

Una de les diligències pendents del cas Tsunami és la petició que el jutge ha enviat a França per obtenir declaracions dels familiars del turista francès que va morir d'un atac de cor durant la protesta a l'aeroport de Barcelona, i que insisteix a vincular amb les mobilitzacions postsentència tot i que no consti en cap atestat dels Mossos. García-Castellón també ha rebutjat l'argument de la defensa d'Alay que la investigació ja havia caducat en haver-se prorrogat fora de termini l'estiu de 2021.

Continuen les converses sobre l'amnistia

Mentre els moviments dels jutges no cessen, l'amnistia arriba aquest dimarts al Congrés en un tràmit clau: es votarà el dictamen definitiu a la cambra baixa i s'enviarà al Senat perquè continuï la seva tramitació. Tanmateix, a hores d'ara encara no hi ha acord sobre el text definitiu: Junts continua en converses amb el PSOE, ja que no veu blindada ara mateix la llei d'amnistia. "No podem votar una llei que no amnistia a tots els perjudicats", asseguren fonts del partit, que ara mateix no garanteixen votar a favor de la norma. "Esperem arribar a un acord", mantenen, recordant que hi ha temps fins a les tres del migdia, quan ha de començar el debat a la cambra baixa.

En tot cas, fins ara el PSOE s'ha mostrat tancat en banda: aquest mateix matí el diputat socialista José Zaragoza en una entrevista a El Cafè de les Idees de RTVE ha descartat votar a favor de les esmenes vives d'ERC i Junts que arriben a la cambra. Entre les quals, hi ha la que demana suprimir la referència al terrorisme de la llei per tal que el Tsunami i els CDR quedin emparats a la llei d'amnistia i també treure del capítol de les exclusions el delicte de traïció, que podria ser pel qual acabessin optant tant al jutge Aguirre com a García-Castellón: fonts vinculades a les defensen recorden que aquest últim ja ha relacionat el finançament de Tsunami amb Suïssa.