La justícia francesa prohibeix el català als plens de la Catalunya del Nord
Els alcaldes s'han organitzat per decidir la seva postura davant el rebuig del català
BarcelonaEl Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha dictaminat a favor de la sentència del jutjat de Montpeller i ha ratificat aquest dijous la imposició del francès com a llengua prioritària en els ajuntaments de la Catalunya del Nord. La sentència ha tombat definitivament el reglament que va impulsar el consistori d'Elna per poder intervenir en català sempre que després es traduís al francès i que altres consistoris de la zona van imitar. Segons la resolució, "autoritzar l'expressió dels càrrecs directament en català infringeix l'article 2 de la Constitució, en virtut del qual el francès és la llengua de la República".
Els magistrats han conclòs que les llengües regionals "pertanyen al patrimoni de França" i que el seu ús no es pot prohibir "ni en accions públiques ni privades", d'acord amb l'article 21 de la llei del 4 d'agost del 1994. Malgrat això, l'article 2 de la seva Constitució diu que "l'ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic". Per això, la justícia ha manifestat que els documents administratius de la Catalunya del Nord també s'han de redactar únicament en francès.
Tanmateix, el Tribunal de Tolosa ha deixat la porta oberta que es puguin traduir al català les intervencions. Ha admès que les disposicions de l'article 2 "no impedeixen" que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, "un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català".
Segons fonts consultades per l'ARA, aquesta mateixa tarda s'està produint una reunió entre els alcaldes dels cinc municipis afectats –Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda– per decidir l'estratègia contra aquesta nova ofensiva judicial.
L'intent d'Elna per defensar el català
La decisió final de la justícia francesa arriba més de dos anys després que l'Ajuntament d'Elna canviés el seu reglament l'abril del 2022 per permetre l'ús del català en les intervencions dels seus regidors. La reforma de la normativa establia la condició que les intervencions havien de ser traduïdes al francès. El municipi va ser pioner en la zona nord-catalana a adoptar una mesura per defensar l'ús del català a França. Posteriorment, van imitar la decisió les localitats dels Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda.
Els regidors de la zona que s'oposaven al canvi van denunciar-ho, i el 18 l'abril del 2023 es va produir el judici al Tribunal Administratiu de Montpeller contra els cinc consistoris. El maig del 2023 els jutges van dictaminar l'anul·lació dels canvis en els reglaments d'aquestes localitats, però els alcaldes van portar la sentència al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa. Ara se n'ha confirmat la derrota als tribunals.
