La justícia francesa prohibeix el català als plens de la Catalunya del Nord
Els alcaldes i Òmnium s'han organitzat per portar la sentència fins al TEDH per evitar que el català sigui "una llengua de segon ordre"
BarcelonaCop contra el català a la Catalunya del Nord, amb una sentència que el prohibeix de facto als plens dels ajuntaments. El Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha dictaminat a favor de la sentència del jutjat de Montpeller i ha ratificat aquest dijous la imposició del francès com a llengua prioritària als consistoris. La sentència ha tombat definitivament el reglament que va impulsar el consistori d'Elna per poder intervenir en català sempre que després es traduís al francès i que altres municipis van imitar. Segons la resolució, "autoritzar l'expressió dels càrrecs directament en català infringeix l'article 2 de la Constitució, en virtut del qual el francès és la llengua de la República".
Els magistrats han conclòs que les llengües regionals "pertanyen al patrimoni de França" i que el seu ús no es pot prohibir "ni en accions públiques ni privades", d'acord amb l'article 21 de la llei Toubon, del 1994. Malgrat això, remarquen que l'article 2 de la seva carta magna diu que "l'ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic". Per això, la justícia ha manifestat que els documents administratius de la Catalunya del Nord també s'han de redactar únicament en francès.
Tanmateix, el Tribunal de Tolosa ha deixat la porta oberta que es puguin traduir al català les intervencions. Ha admès que la Constitució "no impedeix" que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, "un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català". Un ús, en tot cas, subordinat i sense validesa legal.
Aquest mateix dijous els alcaldes dels cinc municipis afectats –Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda– i Òmnium Cultural s'han reunit per decidir la resposta a aquesta ofensiva judicial. El conclave ha resolt que presentaran un recurs contra la sentència al Consell d'Estat amb l'objectiu d'arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans per evitar que el català sigui "una llengua de segon ordre" a les administracions de la Catalunya del Nord. En conversa amb l'ARA, el tinent d'alcaldia d'Elna, Pere Manzanares, es mostra esperançat: "Hem encetat un camí llarg, però hem fet petits passos. Nosaltres no hem guanyat, però el prefecte ha perdut una mica". Reunits per "fer pinya", Manzanares recalca que l'horitzó d'Estrasburg obre la possibilitat que altres territoris com Occitània, a més d'altres municipis nord-catalans, s'hi sumin per demanar a Europa que es reconegui el dret a utilitzar la llengua.
Els arguments i el camí judicial
Segons explica Manzanares, hi ha tres elements de la sentència que obren la porta a l'esperança. Tot i el text desfavorable, tomba dos arguments legals del prefecte: una ordenança del 1539 per imposar el llenguatge francès –un segle abans que els comtats del Rosselló fossin manllevats per França– i l'ús de la llei Toubon per imposar el francès, una llei que es va aprovar per desterrar anglicismes, però que el regidor afegeix que s'ha fet servir reiteradament contra les llengües regionals. Alhora, sosté que pot ser "un argument rellevant" per al TEDH el fet que la sentència digui que l'article 75.1 de la Constitució del país no implica "cap dret". Aquest article és el que fa constar que "els idiomes regionals pertanyen al patrimoni de França". En el pas previ al Consell d'Estat, no tenen pas gaires esperances.
Òmnium contribueix a una batalla legal que pot ser clau per començar a reconèixer drets lingüístics a la Catalunya del Nord. Una via que va per llarg i la resposta internacional pot allargar-se gairebé una dècada, segons les fonts consultades. Manzanares sosté que els nord-catalans estan "en una via diferent de la corsa i la ultramarina", però que l'intent per reconèixer els drets pot fructificar.
La decisió final de la justícia francesa ha arribat dos anys després que l'Ajuntament d'Elna canviés el seu reglament per permetre l'ús del català en les intervencions dels seus regidors. La reforma establia que les intervencions havien de ser traduïdes al francès per no xocar amb la llei, i va fer que el municipi fos pioner a adoptar una mesura per defensar l'ús del català a l'estat francès. Posteriorment, van imitar la decisió les altres quatre localitats. Els regidors de la zona que s'oposaven al canvi van denunciar-ho, i l'abril del 2023 es va produir el judici al Tribunal Administratiu de Montpeller contra els cinc consistoris. El maig del 2023 els jutges van dictaminar l'anul·lació dels canvis en els reglaments d'aquestes localitats, però els alcaldes van portar la sentència al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa.