La justícia força el retrobament dels partits pro consulta

BarcelonaCom el 12 de desembre del 2013, quan van pactar la data i la pregunta de la consulta. O el 3 d’octubre del 2014, quan van decidir mantenir el 9-N malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). La primera jornada de declaracions davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per les imputacions del president de la Generalitat, Artur Mas; la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta, Joana Ortega, va forçar momentàniament la unitat dels partits pro consulta. Després de mesos de tibantors, ahir Catalunya Sí que es Pot -on s’integra ICV-EUiA- i Unió van tornar a fotografiar-se al costat de CDC, ERC i la CUP.

Tant el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot el 27-S, Lluís Rabell, com el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, van anar a les portes de l’Audiència de Barcelona per expressar el seu suport a Rigau i Ortega. Discret el primer -ubicat entre els manifestants del passeig Lluís Companys- i escridassat el segon, que va haver d’aguantar una sonora xiulada i crits de “botifler” dels assistents a la concentració. Una esbroncada que es va estalviar Josep Antoni Duran i Lleida, que no va anar al Palau de la Justícia tot i haver-se ofert per dur la defensa d’Ortega. Malgrat els crits, Espadaler -que es va trobar amb antics companys de partit ara a JxSí com Antoni Castellà- va defensar que “els problemes de naturalesa política requereixen respostes polítiques, no judicials”.

Influeix sobre la investidura?

Més tard i ja des del Parlament, Rabell va demanar la retirada de les imputacions i l’arxivament de la causa. El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot va avisar l’estat espanyol que judicialitzar el 9-N “soscava la democràcia i l’estat de dret”. Malgrat donar suport a Mas, Ortega i Rigau, Rabell també va fer gala del seu paper d’assot del president de la Generalitat en funcions i va reclamar que no s’utilitzi la “indignació” per les imputacions “per condicionar el debat d’investidura”. Des de la confluència d’esquerres es tem que a partir de dijous -quan ha de declarar Mas- s’accentuï la pressió sobre la CUP per investir-lo com a president. Ahir mateix, els concentrats davant l’Audiència de Barcelona van demanar “unitat” a Antonio Baños, que també va acompanyar Rigau en la seva declaració. “Tot sortirà bé”, va voler tranquil·litzar-los el cap de llista de l’esquerra independentista. A la tarda i des dels micròfons de Catalunya Ràdio, la número 3 de JxSí el 27-S, Muriel Casals, fins i tot va dir que confiava que aquest hipotètic acord entre JxSí i la CUP arribarà abans de les eleccions espanyoles del 20 de desembre.

Ara bé, si la passejada del Govern a les portes del TSJC va propiciar el retrobament dels partits pro consulta, també va servir per unir de nou C’s, el PSC i el PP en l’oposició frontal al sobiranisme. Els socialistes, que van arribar a comptar-se a l’inici del procés entre els partits que defensaven una consulta pactada, van criticar per boca del seu primer secretari, Miquel Iceta, les concentracions davant del TSJC per protestar per les imputacions. Tot i que va dir que està en contra que membres del Govern siguin jutjats pel 9-N, Iceta va qüestionar les manifestacions a la porta del jutjat perquè “qualsevol cosa que pugui ser interpretada com un intent de condicionar la justícia” no li “sembla convenient”. També el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, va carregar contra els manifestants, a qui va acusar de fer un “numeret” que “posa en evidència una falta de respecte del Govern a la independència dels poder judicials”. El que va obviar el dirigent popular és que ell també va tenir claca a les portes del jutjat quan l’any 2013 va haver d’anar a declarar pels seus pamflets xenòfobs com a candidat a Badalona.

Arrimadas defensa la protesta

En contra del PP i el PSC, la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, va remarcar el seu “respecte” pels manifestants -encara que va criticar la presència de Rabell i Espadaler-, i va reconèixer que la justícia espanyola està polititzada. Tot i això, va avisar Mas que aquesta no és una excusa que “li permeti incomplir la llei” perquè “els polítics del segle XXI no poden estar per sobre de la llei”. Buscant distanciar-se del PP, va repartir les crítiques als sobiranistes, a Unió i a Catalunya Sí que es Pot, amb algun missatge al govern espanyol, a qui va avisar que la situació a Catalunya no s’arregla només amb la llei, sinó que requereix una reforma profunda de les institucions.