TRIBUNALS

La justícia europea marca el compàs de la legislatura

El TJUE es pronuncia dijous sobre una immunitat de Junqueras que dibuixarà el futur de Puigdemont

La justícia europea marca  el compàs de la legislatura
Núria Orriols / Júlia Manresa
15/12/2019
4 min

Barcelona / Brussel·lesLa política catalana mira, aquesta setmana, a Luxemburg. Enmig de les negociacions sobre la investidura espanyola i a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciï sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, tant JxCat com Esquerra estan pendents del veredicte que emetrà dijous, 19 de desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La decisió sobre l’abast de la immunitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras no només determina el futur del líder d’ERC, sinó que, de retruc, marca les possibilitats de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, en litigi amb el Parlament Europeu, d’esdevenir eurodiputats. I no s’acaba aquí: la sentència del TJUE, tal com han admès els republicans, afectarà directament les converses amb el PSOE -Esquerra considera que la decisió els pot “rearmar” de cara a la negociació si és favorable a Junqueras- i, en el cas de JxCat, algunes veus hi veuen l’oportunitat d’avançar eleccions a Catalunya si Puigdemont pot moure’s per Europa blindat per la immunitat i pot ser candidat als comicis. Dimecres passat, en la sessió de control al Parlament, Torra va definir el pronunciament de Luxemburg com un “punt d’inflexió” per al rumb polític.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les expectatives sobre el TJUE són altes per als partits independentistes després que l’advocat general de la Unió Europea s’hagi alineat amb les tesis de la defensa d’Oriol Junqueras. Considera que tenia immunitat des del moment que va ser proclamat eurodiputat electe, sense necessitat de passar els tràmits de la Junta Electoral Central. La seva opinió acostuma a marcar la sentència del tribunal, i representa un revés a l’argumentari del Tribunal Suprem, que va denegar el permís penitenciari a Junqueras per recollir l’acta d’eurodiputat i prometre la Constitució i, per això, la Junta Electoral Central el va excloure dels eurodiputats oficials. També ho és per al Parlament Europeu, que ha condicionat ser eurodiputat a complir els requisits formals d’Espanya.

Ara bé, tot està obert. El TJUE podria ratificar l’opinió de l’advocat general reconeixent Junqueras com a eurodiputat, però fonts jurídiques també adverteixen que el fet que el Suprem ja hagi dictat sentència pot fer que el TJUE s’abstingui de pronunciar-se. L’advocat general de la UE, arran d’això, considera que Luxemburg deixa de ser competent per respondre i proposa que sigui l’Eurocambra la que es pronunciï sobre la suspensió dels drets d’un dels seus diputats. Fonts de l’Eurocambra admeten que estan preparades per fer treballar els seus serveis jurídics el 19 de desembre amb l’objectiu d’elaborar un informe sobre el camí a seguir. El mateix president de l’Eurocambra, David Maria Sassoli, ha admès recentment la dificultat de la situació i s’ha mostrat convençut que això s’evitaria amb una llei electoral única europea.

Més enllà del que digui sobre Junqueras, la sentència del TJUE fixarà doctrina per al cas obert de Puigdemont i Comín en el mateix tribunal contra el Parlament Europeu. Els advocats de l’expresident preveuen diferents escenaris en funció de fins a quin punt el TJUE sigui favorable a la defensa del líder d’ERC. Fonts jurídiques apunten que tant podria ser que generés un efecte “automàtic” com que s’hagin d’esperar que Luxemburg dicti sentència sobre el seu cas, cosa que no situen més enllà del mes de febrer.

El debat a l’Eurocambra

La setmana, però, començarà amb una altra citació judicial: la vista de Puigdemont i els exconsellers Comín i Lluís Puig davant la justícia belga per l’euroordre. La defensa, pilotada per Gonzalo Boye, té previst demanar la suspensió del procediment fins que el TJUE no resolgui la immunitat. Si Comín i Puigdemont l’obtenen i són reconeguts com a eurodiputats, segons fonts de la defensa, el procés d’euroordre se suspendria immediatament i el Tribunal Suprem hauria de demanar permís (un suplicatori) a l’Eurocambra per continuar el procés judicial contra ells. D’acord amb el reglament del Parlament, el cas seria estudiat per una comissió i els afectats tindrien el dret a ser “escoltats” i a aportar els elements de “proves” que consideressin oportuns, tot i que no podrien estar presents en el debat dels seus membres ni intervenir-hi, ja que seria a porta tancada. Un fet que l’entorn de Puigdemont veu com una finestra d’oportunitat per denunciar la “vulneració de drets fonamentals” del Suprem: “Fer un judici al judici”. Mentre aquest procés dura i no hi ha sentència ferma, no es pot detenir ni tancar en presó provisional l’eurodiputat afectat, però el reglament també afegeix que la comissió acceptarà o rebutjarà la petició dels tribunals sense pronunciar-se sobre la culpabilitat del diputat ni tampoc la conveniència de perseguir penalment els fets que se li atribueixen. A part de Comín, Puigdemont i Junqueras -en funció del que digui el TJUE-, també l’exconsellera Clara Ponsatí es pot trobar en aquesta situació, ja que, arran del Brexit i que els membres britànics abandonaran l’Eurocambra com a màxim el 31 de gener, li tocaria entrar com a eurodiputada. Davant de les dates encerclades en el calendari judicial, el Parlament Europeu també es rearma. “Estem preparats per actuar en funció del que digui la justícia europea”, ha dit els últims dies Sassoli, que dijous serà a Estrasburg.

Un cop més, els tribunals, aquest cop europeus, marquen el compàs de la política catalana, que resta a l’espera de saber també aquesta setmana si per primer cop un president de la Generalitat és inhabilitat pel TSJC en ple mandat.

Les dates clau a Europa

16/12/2019

L’expresident Carles Puigdemont i els exconselleres Toni Comín i Lluís Puig estan citats davant el jutge belga en el marc de l’euroordre. La seva defensa demanarà suspendre l'execució de l'euroordre a l’espera que es resolgui la demanda contra l’Eurocambra al Tribunal de Justícia de la UE.

19/12/2019

Després d’escoltar l’opinió de l’advocat general de la UE, que va considerar que l’exvicepresident Oriol Junqueras tenia immunitat fins a ser condemnat, el TJUE emetrà veredicte. La sentència marcarà jurisprudència per al cas de Puigdemont i Comín, pendent al mateix tribunal.

31/01/2020

Amb la victòria de Boris Johnson a les eleccions britàniques, el Brexit ha de ser una realitat el 31 de gener. Quan això passi, els eurodiputats britànics abandonaran l’Eurocambra i JxCat guanyarà un escó més, que per ordre ocuparia Clara Ponsatí.

stats