Fins on podrà investigar el jutge de l'Operació Catalunya?

Madrid / BarcelonaEl jutjat número 13 de Madrid ha acceptat investigar l'excomissari José Manuel Villarejo i altres comandaments policials per l'anomenada operació Catalunya, l'entramat polític, policial, judicial i mediàtic que durant el govern del PP s'hauria dedicat a fabricar proves contra persones vinculades al Procés independentista. Tot parteix de la querella que va presentar l'expresident del Barça Sandro Rosell l'octubre passat, especialment arran d'uns àudios publicats a El Món en els quals es podia sentir com l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho suggeria al policia que seguís de prop l'empresari català. L'ara senadora li atribuïa una certa proximitat al sobiranisme perquè la seva família havia participat de la fundació de Convergència. Quin marge hi ha perquè aquesta causa judicial posi llum en l'operació Catalunya?

Per començar, la investigació s'haurà de centrar en allò que afecta el presumpte perjudicat. És a dir, només el que tingui a veure amb Rosell, i no podrà anar més enllà. Això no impedeix que si s'avança en la investigació, el mateix jutge o la Fiscalia veiessin necessari obrir peces separades per ampliar el focus de la recerca, tot i que fins ara el ministeri públic no s'hi ha mostrat mai gaire interessat.

Fins ara, la conxorxa per treure draps bruts de persones vinculades al Procés s'ha guardat en un calaix. A l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García Castellón investiga la macrocausa Tàndem, amb Villarejo com a principal protagonista. Amb tot, se centra en els encàrrecs d'espionatge i xantatges presumptament il·legals que hauria fet a través de la seva empresa Cenyt mentre era policia en actiu i se servia de recursos restringits als cossos i forces de seguretat de l'Estat. Per tant, tot el que apareix a les seves agendes o el que ell ha declarat sobre les maniobres per fabricar casos contra independentistes no ha interessat al magistrat. Sovint s'ha al·legat que hi havia material reservat sobre l'operació Catalunya i que Villarejo no en podia parlar, ni en seu judicial ni quan ha comparegut en comissions d'investigació al Congrés.

Així, l'Audiència Nacional havia rebutjat investigar la querella de Rosell, però segons han avançat La Vanguardia i Crónica Libre aquest dimarts i ha confirmat l'ARA, la justícia ordinària madrilenya sí que continuarà endavant amb la investigació. Fa dues setmanes la Fiscalia va informar el jutge que el considerava competent per investigar el cas, i el magistrat –que a banda de Villarejo ha imputat l'inspector Alberto Estévez, l'exinspector Antonio Giménez Raso i l'exagregat de l'FBI a l'ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri– va ordenar el passat 15 de febrer a la Policia Nacional que li comuniqui les dades personals i domicili dels investigats. En la interlocutòria que admetia a tràmit la querella, del 27 d'octubre de l'any passat, el jutge Hermenegildo Alfredo Barrera sostenia que els fets denunciats "fan presumir la possible existència de delictes d'organitzacions criminals" com el de malversació de fons, denúncia falsa, falsedat documental i detenció il·legal.

Sánchez-Camacho, apartada

En línies generals, la querella de Rosell denuncia que la causa judicial per presumpte blanqueig de capitals i apropiació indeguda per la qual va passar dos anys en presó preventiva i va acabar absolt, beu d'una investigació prospectiva lligada a l'operació Catalunya. Així ho indicarien les anotacions a l'agenda de Villarejo, que reflecteix reunions amb Marc L. Varri, una persona clau segons el relat de la querella: a partir d'una comissió rogatòria dels Estats Units sobre el cas Fifagate que l'exagregat de l'FBI a Madrid gestionava, l'Audiència Nacional va tenir barra lliure per investigar els comptes bancaris de l'expresident del Barça i acabar obrint una causa que no tenia res a veure amb aquella. El fiscal Javier Zaragoza va ser l'encarregat de firmar les diligències que van propiciar la causa sobre els suposats suborns a la Confederació Brasilera de Futbol per l'explotació de drets televisius a l'Orient Mitjà i que va acabar amb absolució.

Tot vindria, per tant, d'una detenció il·legal conseqüència d'una estratègia premeditada de Villarejo, aconsellada per Sánchez-Camacho. Tanmateix, l'exlíder del PP català no està entre la llista de querellades. La defensa de Rosell exposa que, donada la seva condició d'aforada, s'hauria de dirigir al Tribunal Suprem i que prefereix provar sort a la justícia ordinària, encara que això suposi deixar fora una presumpta responsable política de la trama. Precisament, a l'alt tribunal espanyol està pendent que s'admeti o no a tràmit una querella de la família Sumarroca, a la qual Sánchez-Camacho també suggeria investigar quan conversava amb Villarejo a finals del 2012. Per la seva banda, l'Audiència Nacional ja va decidir arxivar l'octubre passat la peça sobre Método 3 que també podia esquitxar la senadora del PP.

Aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha considerat una "bona notícia" que per primera vegada la justícia espanyola vulgui investigar l'operació Catalunya, però ha avisat que té "poca confiança" que s'arribi fins al final. També des de Catalunya, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anotat que es tracta de fets de "fa bastants anys", si bé ha apostat perquè "s'investigui el que s'hagi d'investigar, surti el que hagi de sortir i s'aclareixi el que s'hagi d'aclarir". Fonts de la Moncloa fan confiança en la justícia i advoquen perquè es posi llum "a l'ús de fons públics per interessos del PP".

La trama andorrana

Vistes les dificultats en la justícia espanyola, les principals esperances estaven dipositades en Andorra, que té oberta una causa contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i altres ministres del seu gabinet per la suposada extorsió a la Banca Privada Andorrana per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. Tanmateix, l'exlíder del PP ha paralitzat de moment el cas mentre es discuteix si Espanya ha de col·laborar amb la justícia del Principat. En paral·lel, al Congrés es va aprovar el setembre passat la creació d'una comissió d'investigació sobre la trama andorrana, però ni tan sols s'ha constituït. Aquest dimarts les formacions sobiranistes han demanat fer passos endavant, si bé PSOE i Unides Podem tenen la paella pel mànec i no s'han mogut.