La justícia dona la raó a Ayuso, de moment, i manté les eleccions anticipades a Madrid

MadridEl Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha decidit rebutjar la mesura cautelaríssima que havia demanat la mesa de l'Assemblea de Madrid per aturar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 4 de maig a Madrid. Dona així la raó, de moment, a la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va ser qui va firmar el decret de convocatòria dimecres, poc abans que el PSOE i Més Madrid registressin dues mocions de censura al Parlament madrileny. Ayuso, però, va informar de la convocatòria a l'Assemblea un cop la mesa ja havia començat a tramitar les dues mocions i el decret de convocatòria no es va publicar al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid fins l'endemà.

Aquest va ser el motiu pel qual la mesa va acceptar dijous la dissolució, però va presentar un recurs al TSJM perquè determini si la convocatòria és vàlida. De moment, el tribunal ha respost a les mesures cautelaríssimes aquest diumenge després d'haver habilitat el cap de setmana per prendre una decisió, però encara queden per resoldre les mesures cautelars i que hi hagi una sentència definitiva. Tot i ser provisional, Ayuso ja ha celebrat la notícia per Twitter: "El 4 de maig Madrid celebrarà eleccions perquè hi té tot el dret".

Són les segones eleccions consecutives a l'Estat que acaben als tribunals. A Catalunya, l'ajornament del 14-F va ser aturat pels jutges. Aleshores, però, la resolució de les cautelaríssimes no era tan concloent com ho ha estat a Madrid. En la interlocutòria d'aquest diumenge els magistrats han apuntat de forma clara cap on sembla que s'acabarà decantant la decisió final. Reprodueix fil per randa els arguments que havia esgrimit l'equip d'Ayuso. Mentre que la mesa, el PSOE i Més Madrid es valien de l'article 21 de l'Estatut d'Autonomia madrileny i de l'article 1.1 de la llei electoral pròpia de la Comunitat per detallar que calia que el decret de convocatòria fos publicat al BOCM per ser efectiu, el TSJM argumenta que es tracta només d'una "interpretació literal" de les normes i que el que realment importa és el moment en què "s'acorda la dissolució" del Parlament i la convocatòria electoral. "Per tant, s'ha d'entendre que tal facultat queda vàlidament exercida des del moment en què es firma el decret de dissolució i convocatòria d'eleccions, i sense perjudici que l'eficàcia d'aquesta convocatòria electoral es desplegui un cop publicat el decret al Butlletí Oficial", afegeix la resolució.

El risc d'acceptar mocions després de la convocatòria electoral

Segons els jutges, es crearia un perillós precedent si després de la signatura de la dissolució de l'Assemblea es poguessin presentar mocions de censura. "Sostenir el contrari deixaria, eventualment, l'eficaç exercici d'aquella potestat [dissoldre l'Assemblea] a la mera voluntat del nombre de diputats que ostentessin la representació exigida per presentar una moció de censura –15 per 100–, i n'hi hauria prou presentant-la amb posterioritat a l'adopció de l'acord de dissolució per privar-la de qualsevol tipus de possibilitat", puntualitza, i assenyala que la publicació al BOCM és només per donar "publicitat" al procés i per començar el procediment electoral.

En aquest sentit, les mocions de censura registrades posteriorment a la firma de la convocatòria electoral per part d'Ayuso –que va ser a les 12.25 h, quan Més Madrid va registrar la moció a les 13.03 h i a les 13.07 h ho va fer el PSOE– no són vàlides, segons el TSJM, a l'espera que prengui una decisió definitiva. Però, anticipant-se ja a quina serà la sentència, apunta que la mesa de l'Assemblea de Madrid pretén fer una "interpretació textual" de la normativa per "buidar de contingut la facultat de dissolució anticipada de l'Assemblea". Per això, la vuitena secció del tribunal defensa continuar amb el procés electoral perquè cal donar prevalença a "l'interès general" i "protegir el legítim exercici de la facultat constitucionalment reconeguda com és la dissolució anticipada d'un òrgan legislatiu i la convocatòria d'eleccions".

Finalment, el tribunal assenyala que no s'estan vulnerant els drets fonamentals dels diputats, tal com apuntaven els lletrats de la cambra, perquè consideren que ja es va anunciar la dissolució de l'Assemblea.

Tot i l'embolic judicial, tots els partits ja estan engreixant la maquinària per a la campanya electoral. De fet, aquest diumenge el PSOE i Més Madrid han donat per definitiva la decisió del tribunal, tot i tractar-se de moment d'unes cautelars. "Respectem la decisió del TSJM", ha dit el candidat socialista, Ángel Gabilondo, que ha afegit: "Cridem a la participació i a la mobilització per construir l'Assemblea com a representació de la voluntat ciutadana". "Estic preparada per fer-la fora de la Puerta del Sol", ha expressat de la seva banda la candidata de Més Madrid, Mónica García.

Ayuso dimecres mateix va presentar la cita com un moment en què els madrilenys han d'escollir entre "socialisme i llibertat". Divendres el PSOE va ratificar com a candidat el seu portaveu actual, Ángel Gabilondo, tot i que inicialment s'havia sondejat que fos la ministra de Defensa, Margarita Robles. Més Madrid també aposta per la seva portaveu actual, mentre que Podem dubta si ha de ser Isa Serra, portaveu també a nivell estatal, davant la possibilitat que pròximament sigui inhabilitada. Finalment, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha evitat de moment ungir Ignacio Aguado per a la contesa electoral.

Arimadas es troba en una situació més que crítica després del fracàs de l'operació a Múrcia, que ha demostrat que el seu partit fa aigües, i ha convocat per dilluns un comitè executiu per donar explicacions i analitzar la situació. Pel que fa a Vox, la candidata seria també la seva portaveu, Rocío Monasterio, la primera que va pressionar el PP d'Ayuso perquè convoqués eleccions i evités una moció de censura del PSOE, Ciutadans i Més Madrid. Les primeres enquestes situen tant Podem com Ciutadans fora de l'arc parlamentari, ja que per poder-hi accedir s'ha de superar el 5% dels vots.