La justícia britànica rebutja que Joan Carles I estigui emparat per la Casa del Rei

LondresJoan Carles I no forma part de la Casa del Rei. Així ho han dictaminat els dos jutges del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les en l'exposició de motius publicada aquest dimarts relativa al cas d'assetjament presentat per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 58 anys. Es desfà així definitivament un dels arguments clau de la defensa de l'emèrit per sostenir la seva immunitat davant dels tribunals britànics. "No es pot imaginar que l'acusat es descrigui en cap sentit com a part de la Casa del Rei. No viu amb el seu fill (ni tan sols al mateix país), ni té cap paper secundari en la seva obra", diu el jutge Peter Jackson en la seva resolució. "No crec que l'argument tingui cap potencial d'èxit real", rebla. Amb tot, els jutges han admès que Joan Carles I podrà recórrer parcialment la decisió de retirar-li totalment la immunitat.

Un cop es dirimeixin altres qüestions preliminars, com ara si és pertinent que se li comuniqués a l'emèrit per WhatsApp que feia front a una demanda, o les qüestions relatives a la immunitat pel que fa als fets denunciats per l'examant que van tenir lloc abans de l'abdicació, la vista tirarà endavant al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. En conseqüència, llevat que s'arribi a un acord extrajudicial –semblant al que el príncep Andreu va acabar pactant al febrer en la demanda civil a Nova York per presumptes abusos sexuals– és molt probable que Joan Carles I hagi de seure al banc dels acusats per assetjament.

En la vista de la setmana passada, en què els jutges Jackson i Nicholas Underhill van donar permís a l'emèrit per recórrer en favor de la seva immunitat en el cas d'assetjament, l'advocat de Joan Carles I, Timothy Otty, va insistir que qualsevol decisió sobre l'anterior monarca afecta Felip VI. "Això és del tot correcte", explica el jutge Jackson, però redueix el terme a una "etiqueta", una característica de la "peculiaritat del vocabulari espanyol, que no pot donar llum" sobre la qüestió de la immunitat. Els magistrats apunten, fins i tot, que Espanya "no ha mostrat gens d'interès pel tema de la immunitat en aquesta matèria". El mateix ja havia dit el jutge Matthew Nicklin de la instància inferior en la sentència de març d'aquest any en què denegava protecció a l'emèrit. Nicklin va recordar que la seva posició hauria sigut més còmoda si alguna autoritat espanyola hagués aclarit de forma concreta quina era la condició de Joan Carles.

La resolució emesa aquest dimarts suggereix que només tres dels cinc punts que la defensa havia presentat per apel·lar podrien seguir endavant basant-se en la llei de 1978 i la Convenció de Viena. Tots dos jutges han valorat els arguments del rei en la part de la demanda que Corinna zu Sayn-Wittgenstein diu que els fets van tenir lloc abans de l'abdicació, el 2014. Pel que fa a la resta de punts sobre els quals volia apel·lar la defensa de l'emèrit, per al jutge Jackson cal una discussió a fons per veure si els fets descrits en la demanda es van dur a terme amb el demandat actuant de manera pública o privada.

"Crec que el problema no és senzill i, en última instància, pot ser que la qüestió de la immunitat no es pugui resoldre adequadament (respecte a tots o alguns dels actes denunciats) en aquesta etapa. Però crec que l'assumpte hauria de ser investigat pel Tribunal en el marc del recurs de cassació", exposa. Decideixi el que decideixi el Tribunal d'Apel·lació, una part de les reclamacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein tiraran endavant. "És clar que fins i tot si l'acusat té èxit pels motius 1, 2 i 4 [relatius a les dates i al fet de si el rei va actuar en tant que privat o públic] això no té per què ser fatal per a la reclamació de la demandant, ja que al·lega actes d'assetjament posteriors a l'abdicació i per als quals, per tant, no hi pot haver immunitat", sosté Jackson.