![L’eurodiputat de la comissió Pegasus Jeroen Lenaers.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El Parlament ha viscut aquest dijous una nova incompareixença de representants de l'Estat en la comissió d'investigació sobre Pegasus. L'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els exdelegats de l'executiu estatal Enric Millo i Maria Eugènia Gay han plantat la cambra catalana per segona vegada, després d'haver estat citats ja a la mateixa sessió el 2 de juny. Els representants dels partits presents a la sessió –ERC, Junts, la CUP i els comuns– han acordat elevar a la mesa la proposta de denúncia a la Fiscalia d'aquestes incompareixences, d'acord amb l'article 68.3 del reglament, si bé el Consell d'Estat manté que els representants estatals no estan obligats a assistir a aquest tipus de comissions, tal com Rajoy –l'únic dels quatre que s'ha excusat, a través d'un burofax– ha recordat al Parlament. Tampoc van assistir a la comissió, tot i estar-hi citats, el president espanyol, Pedro Sánchez, alguns magistrats i el Defensor del Poble.
La justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a Plataforma per la Llengua
L'entitat de defensa del català va presentar una querella a Brussel·les després de detectar cinc mòbils infectats a l'organització
BarcelonaLa justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua. Després de detectar fins a cinc mòbils a l'organització, alguns dels quals de persones residents a Bèlgica, infectats amb Pegasus o un programari similar, l'entitat de defensa i promoció del català va presentar una querella penal en un tribunal de primera instància de Brussel·les que ha estat admesa a tràmit, segons ha explicat aquest matí en una roda de premsa.
En la querella es demana, d'una banda, que l'estat espanyol identifiqui el responsable del telèfon que va infectar els dispositius dels membres de l'anomenada ONG del català, entre els quals hi ha els del president de l'entitat, Òscar Escuder, i la seva directora, Rut Carandell. De l'altra, que l'organisme europeu competent, l'Eurojust, esbrini si Espanya va seguir els passos legals per investigar telèfons a Bèlgica o, per contra, se'ls va saltar.
La infecció dels mòbils dels membres de Plataforma per la Llengua la va confirmar la mateixa organització amb un peritatge que va encarregar l'estiu del 2022, després de tenir diverses sospites. "De tant en tant notes coses estranyes al telèfon. No té per què voler dir res, però tenint en compte el context de l'Estat vam decidir provar-ho", ha detallat Escuder. Els resultats del peritatge, que van arribar a la tardor, van detectar traces de l'espionatge que es remunten al 2021.
Entre els espiats, als quals es va poder accedir a dades i documentació personal, com correus electrònics o missatgeria instantània, hi ha membres de l'entitat residents a Brussel·les, motiu pel qual s'ha pogut recórrer a la justícia belga. En algun dels dispositius afectats, a més, va quedar registrat el número de telèfon des d'on es va fer l'atac, el qual correspon a una operadora espanyola.
"Atac a la defensa del català"
A l'espera de confirmar si es tracta d'atacs amb Pegasus o amb un altre software espia, l'entitat recorda que aquest tipus de programari només s'acostuma a vendre a estats, i és per això que ha denunciat l'estat espanyol com a presumpte autor de sis delictes, segons la legalitat belga: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i el secret de les comunicacions electròniques, en particular.
Les denúncies per l'espionatge de l'independentisme amb Pegasus s'havien presentat fins ara a la justícia espanyola i, tant a Madrid com a Catalunya, han tingut un escàs recorregut. La Plataforma espera que aquest cop hi hagi més sort contra el que interpreta que és un "atac a la defensa del català", a més d'una vulneració dels drets individuals dels "ciutadans que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps lliure a la defensa de la llengua". "Ara sabem que no només tenim dos estats en contra del català, sinó que, com a mínim, un d'ells també està en contra de l'ONG del català", ha dit Escuder.
Tot plegat, després que el Parlament Europeu, en l'informe final de la comissió d'investigació sobre Pegasus, assumís que el govern espanyol estava al darrere del Catalangate; és a dir, de l'espionatge de 65 persones de l'òrbita independentista a través dels seus dispositius mòbils. Una conclusió en la línia del que va denunciar en el seu dia Citizen Lab i que topa amb la versió de l'Estat, que fins ara només ha admès 18 espiats. Tots ells, sosté, amb autorització judicial prèvia.
