La justícia anglesa desestima la demanda de Corinna contra Joan Carles I per assetjament
El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les conclou que el Regnes Unit no té jurisdicció per jutjar el cas
LondresEl Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha rebutjat aquest divendres jutjar la demanda per assetjament presentada contra Joan Carles I per part de la seva examant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn. El tribunal considera que la justícia anglesa no té jurisdicció per fer-ho. Després d'un procés preliminar al juliol, la jutgessa Rowena Collins Rice ha determinat que la demanda s'hauria d'haver presentat al país on està domiciliat el demandat. La jutge també diu que "la demandant no m'ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables de què la seva reclamació es pugui incloure dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada". La sentència encara admet recurs, però.
El dictamen d'aquest divendres ve a refermar el que ja va obtenir el passat mes de desembre, quan la Cort d'Apel·lacions va considerar que l'emèrit gaudia d'una immunitat parcial en tant que tampoc no era possible jutjar l'exmonarca per delictes que, presumptament, hauria comès mentre encara era cap d'Estat, és a dir fins al juny del 2014.
Reacció de la demandant
A través de l'habitual agència de relacions públiques amb què Corinna es relaciona habitualment amb els mitjans de comunicació, l'examant del monarca ha valorat la sentència: "Estic profundament decebuda pel resultat d'aquest cas al Tribunal Superior [de Justícia] d'Anglaterra [i Gal·les]. És descoratjador veure que les víctimes d'assetjament sovint lluiten per trobar justícia al nostre sistema jurídic. L'assetjament té un impacte profund i durador en les persones, i és crucial que els nostres processos legals proporcionin recursos adequats als qui els hagin patit. La intimidació i l'assetjament cap a mi i els meus fills continuen i tenen com a objectiu destruir-me del tot. Joan Carles ha desplegat tot el seu arsenal per desgastar-me i l'abast del seu poder és immens. Estic considerant totes les opcions disponibles".
Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn podria presentar ara un recurs davant de l'esmentada Cort d'Apel·lacions. En el procés que ara s'ha desestimat, l'empresària i comissionista Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn va demanar al seu examant més de 146 milions d'euros en danys, pel presumpte assetjament.
Sayn-Wittgenstein-Sayn afirmava en el seu cas que després de la relació de cinc anys amb qui va ser rei d'Espanya, el cap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol va començar a "amenaçar-la a ella i als seus fills", segons els documents que van ser presentats a l'alt tribunal el desembre del 2021.
D'acord amb aquesta documentació, les amenaces van començar quan el cap de l'agència, el general Félix Sanz Roldán, es va reunir amb la demandant a l'hotel Connaught de Londres el 2012, dos anys abans que Juan Carlos abdiqués al tron espanyol i el seu fill, Felip, es convertís en rei. Mentre tenia lloc la reunió de Londres, els apartaments de Sayn-Wittgenstein-Sayn a Mònaco i una vil·la a Suïssa van ser assaltats. Més tard, deia la petició de compensacions, Sayn-Wittgenstein-Sayn va descobrir que un llibre sobre la mort de Diana havia estat deixat en una taula de cafè a la vila suïssa. D'acord amb la seva versió, allò era una vetllada amenaça de mort.
La defensa de Joan Carles I es va basar en l'article 4 de la regulació de la Unió Europea sobre jurisdicció, el qual estableix que les persones domiciliades en un estat membre, independentment de la seva nacionalitat, han de ser demanades davant els tribunals d'aquest país.
