La justícia absol els cinc síndics de l'1-O
S'enfrontaven a dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques
BarcelonaTres anys i mig després de l'1-O, la justícia tanca un altre capítol de la macrocausa contra el Procés. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès s'enfrontaven a dos anys i nou mesos de presó a petició de la Fiscalia, que va mantenir les acusacions en el judici que es va celebrar el 3 i el 4 de març a la Ciutat de la Justícia després de dos ajornaments. La jutge considera que no hi ha proves suficients per condemnar els cinc síndics, cosa que implica que la presumpció d'innocència preval i que, per tant, els absol.
El periple judicial dels cinc síndics arrenca de la querella que va presentar la Fiscalia el 14 de setembre del 2017, acusant-los dels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació de fons públics perquè considerava que la Sindicatura Electoral havia continuat funcionant tot i la suspensió de la llei del referèndum aprovada en el ple del 6 de setembre. Després de la instrucció del cas, la jutge va descartar el delicte de malversació de fons públics. I un cop vist per sentència el judici del març, la magistrada també ha descartat la resta de delictes.
Considera que no ha quedat "suficientment acreditat" que els cinc síndics "es reunissin, tramitessin o realitzessin acords" relacionats amb la llei del referèndum després de tenir coneixement de les advertències del Tribunal Constitucional (TC) i, per tant, creu que no van desobeir la suspensió de l'alt tribunal. A més, tampoc pensa que fessin "actes propis d'una autoritat atribuint-se caràcter oficial ordenant, regulant o donant impuls a un procés electoral" que estava suspès pel TC. D'aquesta manera, descarta el delicte d'usurpació de funcions públiques.
A més, la magistrada recorda que el Tribunal Constitucional va amenaçar amb multes de fins a 12.000 euros diaris els síndics el 20 de setembre i que l'endemà els mateixos síndics van presentar la seva renúncia al càrrec, cosa que va comportar la dissolució de la Sindicatura. La magistrada assegura que els cinc síndics "mantenien la seva voluntat indestructible d'ignorar els acords i els requeriments fets pel Tribunal Constitucional", però que no queda acreditat que fessin una "oposició tenaç, contumaç i rebel com exigeix la jurisprudència" per desobeir les resolucions de l'alt tribunal, sinó que no van continuar "aprovant resolucions o adoptant acords constituïts com a Sindicatura Electoral" després de rebre aquests requeriments.
La reunió del 7 de setembre al Parlament
Durant la declaració dels cinc síndics, tots van fer èmfasi en la reunió que van mantenir el dia 7 de setembre al Parlament, l'única trobada que van fer després que fossin nomenats en el ple del 6 de setembre a la nit i on van adoptar els primers acords per preparar l'1-O. La jutge es fa seva la tesi de la defensa que la trobada no contravenia cap resolució del Tribunal Constitucional, perquè el BOE va publicar la suspensió de la llei del referèndum el dia 8 de setembre. A partir de llavors, els síndics van defensar que no van fer cap més reunió ni van fer cap més pas per preparar el referèndum de l'1-O, cosa que la jutge accepta perquè no queda acreditat que fessin el contrari.
Així, escriu que "no s'acredita" que els acusats redactessin cap resolució després d'aquella reunió al Parlament o que "persistissin en la seva actitud". No veu "acreditada" la "participació dels acusats en la redacció i validació del denominat Manual d'instruccions per als representants de l'Administració i els membres de les Meses Electorals" i, en cas que el fessin, assegura, "no tenien una ordre expressa" que els informés de les conseqüències penals d'elaborar-lo de la qual es pugui assumir "una negativa oberta" al compliment de les ordres del TC. Davant aquests dubtes, considera que el que procedeix és "un pronunciament favorable al reu".
El nomenament dels síndics territorials
Pocs dies després de la primera i única reunió entre els cinc síndics electorals, van ser citats al Parlament els representants territorials de la Sindicatura. Ara bé, la magistrada considera que no queda provat que cap dels síndics convoqués la reunió. De fet, durant la seva declaració al judici, les persones que van ser nomenades com a síndics de demarcació van explicar que els que els havien convocat en una reunió el dia 12 de setembre havien sigut representants polítics, majoritàriament de JxSí, i que en la trobada que van mantenir a la cambra catalana se'ls va explicar que de moment no tirarien endavant cap de les funcions que havien de desenvolupar per a l'1-O perquè la llei del referèndum estava suspesa pel TC. En aquella reunió no hi havia cap dels cinc síndics i alguns representants territorials van admetre haver sortit "decebuts" de la trobada.
La magistrada dona per bones les declaracions dels síndics de demarcació que durant el judici van explicar que "van rebre trucades de grups parlamentaris o de persones tècniques del Parlament designant-los com a síndics, però no dels acusats". Recorda, també, que la resolució de nomenament dels representants territorials escrita pels cinc síndics es va publicar el 8 de setembre, just el dia que es publicava al BOE la suspensió de la llei del referèndum, però declara que no estava en cap de les funcions de la sindicatura la de publicar resolucions.
Durant el judici, un dels arguments que els síndics, politòlegs i juristes de formació van esgrimir durant les seves declaracions va ser el d'haver exercit la seva llibertat acadèmica a l'acceptar l'encàrrec del Parlament per constituir la Sindicatura Electoral com una forma de "transferència de coneixement" a la societat. La jutge no hi fa referència en tota la resolució, de 44 pàgines. Ara la Fiscalia haurà de decidir si recorre la sentència i evita així que es converteixi en ferma.
La reacció dels síndics
"Hem guanyat", ha celebrat el politòleg Jordi Matas en una piulada a Twitter després de conèixer la seva absolució. Matas considera que és una "bona notícia per a la democràcia, la llibertat i l'acadèmia" i, en canvi, una "mala notícia per a l'extrema dreta", que assegura que els ha "perseguit i calumniat".
En declaracions a Efe, Marsal ha celebrat l'absolució per una querella que pretenia "atemorir i fer por": "Per això es va presentar precipitadament, sense cap tipus de prova, atribuint-nos fets que no havien passat i delictes que estaven absolutament equivocats". "Es tractava de la sentència que s'havia de produir davant una querella totalment preventiva", ha recalcat. També Alsina ha celebrat la notícia. "Tres anys patint i justícia", ha recalcat en una piulada.
També han celebrat la decisió el diputat de JxCat Josep Pagès i la politòloga Tània Verge.
I des del compte oficial dels síndics electorals de l'1-O també s'ha fet una piulada agraint les mostres de suport rebudes i celebrant l'absolució.
També ha celebrat l'absolució el sobiranisme en bloc. A través de Twitter, s'han pronunciat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que ha confiat tancar definitivament aquest cas "de repressió" quan la sentència sigui ferma, i també la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha constatat que la causa contra l'1-O és "política, venjança i repressió". Des de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant ha felicitat els cinc síndics i ha admès que fer-ho "quan es fa justícia és molt contradictori", i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha defensat que aquesta absolució sigui "la primera notícia del camí a seguir: la desjudicialització del conflicte".