Els juristes qüestionen els fonaments del recurs al TC

BarcelonaMalgrat l'informe del Consell d'Estat, el govern espanyol ha decidit presentar un recurs al Tribunal Constitucional per a impugnar la investidura de Carles Puigdemont. Bona part dels experts en dret constitucional consultats per l'ARA coincideixen a afirmar que no hi ha fonaments jurídics per fer-ho, però discrepen sobre si s'estan vulnerant els drets polítics del candidat a la investidura.

XAVIER ARBÓS, catedràtic de dret constitucional

"El TC només podria intervenir al final del procés"

El recurs que amb tota probabilitat presentarà avui el govern espanyol al Tribunal Constitucional “no és il·legal”, segons el catedràtic de dret constitucional a la UB Xavier Arbós. Tot i això, Arbós admet que Carles Puigdemont té tots els drets polítics per ser el candidat a la investidura que proposa el president del Parlament, Roger Torrent. De fet, Arbós explica que el candidat de Junts per Catalunya no està “inhabilitat” i no té “els drets polítics suspesos”, i per tant Torrent el pot presentar com a candidat a la investidura. “És un acte de tramitació parlamentària”, diu, i per tant defensa que el TC només podria intervenir al final del procés, és a dir, un cop s’hagi votat Puigdemont al ple d’investidura.

Amb tot, Arbós és prudent a l’hora de determinar si la presentació d’aquest recurs comporta una vulneració dels drets polítics de Carles Puigdemont, com el de participació o representació. “Si hi ha suspensió, és dubtós si se l’està privant de llibertat”, afirma Arbós, tot i que admet que no és “apropiat” fer-ho. Puigdemont podria tornar-li la pilota al TC a través d’un recurs d’empara.

ARGÈLIA QUERALT, professora de dret constitucional

"El recurs no té fonaments, perquè no és el moment de presentar-lo"

Presentar un recurs al Tribunal Constitucional sobre una proposta que encara no se sap com s’aplicarà “no té sentit”, diu Argèlia Queralt. La professora de dret constitucional de la UB subratlla que encara no s’ha aclarit a hores d’ara si Puigdemont vindrà a Catalunya per ser investit o, per contra, “no podrà” ser votat si no es persona al Parlament. Queralt considera que la intenció que té el govern espanyol de presentar un recurs al TC, malgrat l’informe del Consell d’Estat, “no té fonaments” per tirar endavant. “És una qüestió política”, afirma la professora de la UB.

Si el TC admet a tràmit el recurs, la suspensió del ple d’investidura és automàtica. Això es faria, però, sense que l’alt tribunal ho hagués resolt i, per tant, segons Queralt la candidatura de Puigdemont s’hauria suspès “sense saber si són vàlides o no les actuacions del Parlament”, i a més podria afectar els “drets de participació i representació” de Puigdemont. Queralt creu que el TC encara podria “inadmetre” el recurs argumentant que “encara no és el moment” per presentar-lo.

MARCEL MATEU, professor de dret constitucional

"El govern espanyol busca el xoc institucional"

“No hi ha base jurídica per impugnar-ho”, afirma el professor de dret constitucional de la UOC Marcel Mateu. De fet, Mateu considera que l’informe preceptiu però no vinculant jurídicament del Consell d’Estat és una “bufetada” a les intencions del govern espanyol, que les deixa molt tocades si finalment acaba optant per portar la investidura de Puigdemont al TC. “Per una vegada hi ha un cert rigor jurídic”, diu el professor de la UOC. Mateu explica que el president del Parlament, Roger Torrent, ha proposat l’únic candidat que reunia dos requisits imprescindibles: ser diputat i ser el que té “més suports polítics”. “El que busca el govern espanyol és el xoc institucional i tornar a deixar la mesa en la mateixa posició de debilitat que l’anterior”, avisa Mateu.

El professor és partidari de recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) un cop el TC hagi resolt el recurs que el govern de Mariano Rajoy ja ha confirmat que presentarà. “S’estan atacant els drets de participació i representació política, que són bàsics en una democràcia representativa”, alerta Mateu.

JOAQUÍN URÍAS, professor i exlletrat del Tribunal Constitucional

"El Constitucional té l’opció de no admetre el recurs"

Després del dictamen del Consell d’Estat que afirma que no hi ha fonaments jurídics per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont, el Tribunal Constitucional (TC) té ara l’opció de “no admetre el recurs” del govern espanyol. Ho explica el professor de dret constitucional i exlletrat del TC Joaquín Urías: “El motiu seria una manifesta manca de fonament. Si un assumpte clarament no té fons, s’ha d’inadmetre per evitar el mal irreparable que pot causar la suspensió de la candidatura i frenar l’ús fraudulent del sistema de recursos”.

Si el TC l’admetés a tràmit, encara que l’acabés desestimant per falta de fonament, l’executiu aconseguiria vetar Puigdemont durant “mesos”, fins que l’alt tribunal emetés una resolució, explica Urías. “Jurídicament no poden guanyar, però els serviria per frenar la investidura”, afirma, i recorda que el TC té cinc mesos per mantenir o aixecar una suspensió. Per aquest motiu, l’exlletrat del TC considera que si el tribunal admetés a tràmit el recurs estaria “fent servir de manera fraudulenta els mecanismes de justícia constitucional”.

JORDI MATAS, catedràtic de Ciència Política

"Si pot ser cap de llista, pot ser candidat"

Per al doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret Jordi Matas no s’entén “com una persona pot ser candidata a les eleccions d’un Parlament autonòmic, com és el cas de Carles Puigdemont, i després un cop és diputat no se li permet ser candidat a presidir el Govern”. Segons Matas, que es retiressin part dels drets polítics a aquest càrrec electe “denotaria un menyspreu cap a les institucions polítiques catalanes”. Si finalment el govern espanyol presentés la impugnació i el Tribunal Constitucional l’admetés, especialment després del dictamen contrari del Consell d’Estat, estaria fent un “seguidisme absolut a la voluntat del govern espanyol”.

Sigui com sigui, Matas veu “molt difícil” que Puigdemont, “amb el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el govern d’Espanya en contra”, pugui ser investit president de la Generalitat. Ara bé, sí que considera “complicat” que se li pugui “vetar la seva participació en el futur Govern, una participació que pot ser de primer nivell”. Per tant, el principal objectiu de Puigdemont hauria de ser “trobar la manera” de tenir un “pes decisiu” a l’executiu.

EVA PONS, professora de Dret Constitucional

"Puigdemont ha adquirit tots els drets com a parlamentari"

“No és un acte susceptible de recurs”, afirma la professora de dret constitucional de la UB Eva Pons, que argumenta que es tracta d’un acte que està dins “l’autonomia del Parlament”, i fins avui el TC no ha impugnat actes de tràmit com aquest, tot i que va canviar la doctrina per poder-ho fer.

Si el TC suspèn la investidura de Carles Puigdemont, Pons defensa que s’estarien vulnerant els seus “drets de participació i representació” com a parlamentari, però també els de la ciutadania que va votar en les eleccions del 21 de desembre. “Puigdemont ha adquirit la condició plena de parlamentari perquè ha reunit els requisits establerts per l’ordenament”, afirma la professora.

Pons també alerta que el fet que el govern espanyol porti al Tribunal Constitucional la investidura de Puigdemont podria fer veure que s’està “eixamplant l’àmbit d’actuació del dret penal”, fins al punt que podria acabar “condicionant la interpretació” d’aspectes que corresponen al dret constitucional, com la immunitat dels parlamentaris i el dret de representació.

TERESA FREIXES, catedràtica de dret constitucional

"El dictamen del Consell d’Estat no és vinculant"

“El dictamen del Consell d’Estat és preceptiu, però no és vinculant”, explica la catedràtica de dret constitucional Teresa Freixes, que recorda que el govern espanyol pot tirar endavant la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont malgrat l’opinió contrària d’aquest òrgan. “No seria ni la primera ni l’última vegada que es presenta un recurs en contra del dictamen del Consell d’Estat -assegura-, de la mateixa manera que aquí, a Catalunya, el Govern ha tirat endavant projectes de llei malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries els considerés no constitucionals”.

“En aquests moments el senyor Puigdemont no compleix els requisits per presentar-se a la investidura”, assegura la catedràtica. “Sí que hi ha base per admetre a tràmit una impugnació -considera Freixes-, tot i que potser argumentada de manera diferent de com ho ha fet el govern espanyol”, admet. Presentar un candidat que probablement no serà a la sessió d’investidura, assegura, “no és jurídicament plausible perquè no hi serà, no perquè no tingui llibertat de circulació”.

MONTSERRAT NEBRERA, professora de dret constitucional

"El recurs del govern espanyol és poc consistent"

Els arguments per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont oferts per la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santmaría, són “molt poc consistents”, segons la professora de dret constitucional Montserrat Nebrera. “Sincerament, no crec que el Tribunal Constitucional ho admeti a tràmit”, diu.

“El fet que Puigdemont no sigui a Catalunya no nega la idoneïtat del seu nomenament”, assegura. “El segon argument -la situació processal de Puigdemont- es pot justificar dient que telemàticament no pot ser investit, i si vingués, en ser detingut seria el jutge el que hauria de decidir si pot anar al Parlament”, afirma. Un argument, però, que continua sent massa fluix, apunta.

Ara bé, si el recurs s’admetés a tràmit, se suspendria la candidatura aprovada pel president del Parlament, Roger Torrent, fins que el Tribunal Constitucional emetés una resolució al respecte. Això col·locaria Torrent en una “tessitura de tensió”: “Haurà de decidir entre continuar amb aquesta candidatura, desobeint la suspensió, o acceptar que Puigdemont no pot ser candidat”.

JOAN LLUÍS PÉREZ, professor de dret constitucional

"Una concepció no democràtica del dret"

El professor de dret constitucional Joan Lluís Pérez entén que el recurs de l’Estat només es podria acceptar “des d’una concepció no democràtica del dret”. “El reglament parlamentari estableix que es poden fer una sèrie de coses -afirma-: enlloc es prohibeix el que es proposa, la investidura d’una persona que no hi és presencialment o bé que s’enfronta a una situació processal, com argumenta el govern espanyol”.

Així, per a Pérez, “si no està prohibit està permès, si concebem el dret des d’un punt de vista democràtic”, mentre que “en una concepció tirànica de l’ordenament només es pot fer allò que es fa explícit”.

Segons explica Pérez, la impugnació de la proposta del president del Parlament d’acceptar Puigdemont com a candidat es basa en “l’argumentació que Puigdemont no compta amb la plenitud dels seus drets polítics” per la seva situació processal.

Això, per a Joan Lluís Pérez, respon a una “utilització política” del Tribunal Constitucional: “En la mesura que no hi ha cap sentència ferma, Puigdemont no té els seus drets polítics restringits”, assegura.

LLUÍS JOU, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

"El TC posa la unitat d’Espanya per damunt de tot"

Encara que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit la impugnació, Lluís Jou no creu que “tingués gaire recorregut”. “No acabo de veure si el que volen al·legar són qüestions formals o simplement que no els agrada el discurs del candidat”. Considera, però, que el TC podria admetre’l. No obstant això, “la realitat és que volen impugnar una persona que no està inhabilitada i que, a més, compta amb el suport de la majoria al Parlament”.

Jou preveu dificultats en la possibilitat d’investir el president Puigdemont de manera telemàtica: “Aleshores els mateixos diputats ho impugnarien”. Però en el cas hipotètic que el candidat assistís presencialment a la cambra, Jou creu que seria diferent: “No crec que admetessin a tràmit cap impugnació”. Matisa, però, que tot i que l’ordre de detenció es va emetre abans de ser reescollit diputat, “només se’l podria detenir per un delicte flagrant”. Segons el president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, “el problema és que el TC posa la unitat d’Espanya per damunt de tot”. “Sobre aquesta base, el final és imprevisible”, conclou.