Els juristes no veuen marge per impugnar la presa de possessió
Barcelona“¿Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?” Aquesta pregunta de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sense cap referència a la Constitució espanyola ni al rei Felip VI, i la resposta de Carles Puigdemont en la presa de possessió del nou president de la Generalitat han creat polseguera.
La polèmica per un gest que accentua la voluntat de desconnexió del Govern amb l’estat espanyol ha arribat fins al punt que l’Advocacia de l’Estat estudia si hi ha base jurídica per emprendre accions legals contra la presa de possessió del nou president català. Els experts consultats per l’ARA, però, no veuen recorregut a l’enèsima batalla jurídica entre l’Estat i la Generalitat. Malgrat reconèixer la repercussió política d’una presa de possessió sense mencions al rei ni a la Constitució, apunten que no hi ha arguments jurídics per prendre cap mesura legal. La professora de dret constitucional de la UB Mercè Barceló argumenta que el decret del 1979 -que regula la presa de possessió dels càrrecs públics i que han esgrimit des de Madrid- no té aplicació a Catalunya perquè la Generalitat té competència exclusiva en l’organització de les seves institucions. A més, Barceló fa referència a una sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 1985 que disposava que un reial decret no era una norma de rang suficient per regular aquesta qüestió. Des d’aquell moment l’Estat ha regulat de manera sectorial la presa de possessió dels càrrecs de l’exèrcit, del poder judicial i dels parlamentaris. No hi ha regulació expressa per als càrrecs del poder executiu. L’única condició i que la promesa de Puigdemont ja inclou, diu, és que s’assumiran les “obligacions” del càrrec, la qual cosa ja inclou, ni que sigui implícitament, la Constitució.
El professor de dret constitucional Marcel Mateu també creu que el redactat de la pregunta està “ben pensat” i és legal. Existeixen, recorda, fins a cinc sentències del TC que avalen que els càrrecs públics no hagin d’explicitar l’acatament a la Constitució si no ho fixa la llei. Remarca, però, que darrere de la fórmula triada per Puigdemont hi ha un fort contingut polític: obviar el rei i la Constitució simbolitza “una nova etapa” postautonomista. El catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós tampoc veu recorregut a la decisió de l’Advocacia de l’Estat. Recorda que Puigdemont és diputat i que tots els parlamentaris signen un compromís amb la Constitució. Per la seva banda, el jurista Francesc Xavier Tauler també recorda que el president de la Generalitat és un càrrec polític i que “lícitament” es pot voler transformar l’ordenament jurídic actual.
Ara bé, si s’arribés a considerar la fórmula utilitzada pel president català com a inadequada, afegeix el professor de dret constitucional de la UAB Josep Pagès, l’única conseqüència jurídica seria la repetició de l’acte de presa de possessió. Cal tenir en compte, diu, que la legitimitat democràtica del càrrec de president prové de la investidura, no de la presa de possessió.
