Uns 500 juristes firmen un manifest a favor de la constitucionalitat del referèndum
El document, impulsat pel Col·lectiu Praga, defensa l'encaix constitucional del dret a decidir perquè es basa en el principi democràtic
BarcelonaUns 500 juristes han impulsat un manifest en què defensen que el referèndum és constitucional. En el document, impulsat pel Col·lectiu Praga, s'insisteix que és possible l'encaix d'una consulta referendària en l'actual marc de la Constitució espanyola d'acord amb el "principi democràtic".El seu lema és "el dret per la convivència".
Els juristes, entre els quals hi ha professors universitaris, advocats i professionals del dret, argumenten que el dret és un instrument per "facilitar la resolució de conflictes" i ha de canalitzar les "reclamacions" de tota la societat. A parer seu, el fet que "dues terceres parts" de la ciutadania de Catalunya i que la majoria dels diputats del Parlament estiguin a favor del dret a decidir és suficient perquè l'ordenament jurídic espanyol s'adapti a aquestes demandes. Es tracta de "poder decidir el futur com a comunitat política a través d'un procediment democràtic", aclareixen.
"El marc constitucional vigent i des del seu principi democràtic s’empara que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament de l’ordre constitucional establert", asseguren els juristes al manifest, i afegeixen que els ciutadans també tenen dret a posar en qüestió la "unitat territorial". El que és rellevant, a parer seu, és que la ciutadania expressi aquestes preferències de forma democràtica i es pugui negociar amb els representants de l'Estat.
"La celebració d’un referèndum és legítima perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana", conclou el manifest impulsat pel Col·lectiu Praga.
Entre els signants hi ha el catedràtic de dret penal Joan Queralt, el catedràtic de dret constitucional Joan Vintró, el professor de dret administratiu Josep Maria Barberà, el catedràtic de filosofia del dret Josep Maria Vilajosana, el professor de dret constitucional Josep Pagès, l'advocada Eva Labarta, l'exdiputada Gemma Calvet, l'advocada de la Generalitat Dolors Feliu, l'advocat Agustí Carles, la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló i el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, entre altres.