Desenes de fórmules per jurar/acatar la Constitució al Congrés

Barcelona"Per Espanya" o "Per les tretze roses". "Per la creació de la República Basca" o "Per la República Catalana". Aquestes han sigut algunes de les desenes de fórmules utilitzades aquest dimarts pels diputats a l'hora d'acatar la Constitució. Uns mètodes que van molt més enllà de la dicotomia "Sí, ho juro" o "Sí, ho prometo" que proposa la llei.

L'espai entre jurar i prometre era l'únic on la polèmica acostumava a sobreviure durant els primers anys de la democràcia. Jurar és vist com un acte més tradicional i espiritual, segons el l'Institut d'Estudis Catalans, "afirmar apel·lant a Déu". En canvi, prometre gaudeix d'un aire més sobri, "obligar-se a fer", sense la necessitat de cap testimoni, segons el DIEC. El debat sobre quina de les dues fórmules utilitzar es va acabar quan va arribar Herri Batasuna al Cogrés, que ja l'any 1989 va incloure com a afegitó "Per imperatiu legal"; és a dir, perquè la llei així ho exigeix. I, realment, la llei de règim electoral obliga "els candidats electes a jurar o prometre l'acatament a la Constitució" per prendre possessió dels seus càrrecs. Però no va més enllà de la fórmula.

Així, l'inici d'aquesta legislatura es va veure embolcallat en la polèmica per la decisió del president del Congrés del moment, Félix Pons, que els va expulsar de l'hemicicle i els va negar l'acta de diputat. El Tribunal Constitucional va acabar donant la raó als membres de Batasuna, que van acabar sent acceptats com a diputats.

Un full en blanc

Aquest precedent ha comportat amb el temps que el jurament del càrrec esdevingui un full en blanc amb llibertat per improvisar sempre que aparegui el "Sí, ho juro" o el "Sí, ho prometo". La constitució de les Corts d'aquest matí ha sigut un clar exemple d'aquest fenomen, ja que s'han vist desenes de formes diferents.

El jurament dels membres de la mesa ha sigut paradigmàtic. Mentre que el vicepresident quart, Ignacio Gil Lázaro, de Vox, ha jurat "per Espanya", el secretari primer, Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem, ho ha fet "per les Tretze Roses", i el tercer, Javier Sánchez, de Podem, ha promès "pels drets socials".

Després ha arribat el torn dels altres diputats, per ordre alfabètic, començant per Santiago Abascal, que també ha jurat "per Espanya", com tots els del seu partit.

Del jurament patriòtic de Vox s'ha passat al dels independentistes d'ERC, que ho han fet "per la República Catalana, per imperatiu legal, per la llibertat dels presos polítics i fins a la constitució de la República Catalana". Versió que alguns dels tretze diputats han versionat afegint-hi expressions contra "el feixisme, el franquisme i el racisme".

Al seu torn, els representants de JxCat han promès, també per imperatiu legal, amb "lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'Octubre, per fidelitat a poble de Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats". Una fórmula molt semblant a la que van utilitzar al maig Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull: "Prometo per imperatiu legal amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'Octubre i al poble de Catalunya".

També han acatat la carta magna per "imperatiu legal" els representants del PNB, però sense més afegitons. Més enllà han anat tant els d'EH Bildu com els de la CUP. Els abertzales han promès fer-ho "fins a la creació de la República Basca". Els cupaires, després d'escriure "Amnistia i autodeterminació" a la papereta amb què es votava a la mesa del Congrés, han subratllat que la seva lleialtat "primera i última" és cap al seu "poble", el català.

A la bancada d'Unides Podem s'han sentit menys juraments originals que en anteriors ocasions. De fet, aquesta vegada, Pablo Iglesias, Irene Montero i altres dirigents s'han limitat a pronunciar un breu "Sí, ho prometo". Tot i això, altres diputats de la formació han seguit amb el seu costum i han afegit mencions al "feminisme, la violència masclista, la gent treballadora i el planeta". Finalment el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, s'ha estrenat a l'hemicicle comprometent-se a acatar la Constitució amb un record per a l'"Espanya buida".