BarcelonaDesprés de sentir els portaveus de Junts justificar el seu no a limitar el preu del lloguer de temporada, sembla que es deu a dos motius: castigar el president espanyol, Pedro Sánchez –"no votarem res que no estigui pactat", diuen des del partit–, i alhora expressar una posició ideològica. De fet, el seu posicionament no és nou: tot i que al Parlament van avalar la limitació del preu lloguer l’any 2020 –en aquell moment el president de la Generalitat era Quim Torra i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez–, el 2023 Junts ja es va oposar a la llei d’habitatge estatal i aquest mateix estiu a regular els lloguers de temporada en un decret aprovat in extremis pel govern de Pere Aragonès. Un canvi de posicionament en relació amb les polítiques d’habitatge que lliga amb un desplaçament de Junts cap al centredreta (també en altres àmbits).
Des del congrés de l’Hospitalet del 2022 que el sector més liberal del partit va guanyar pes: aquell dia treien pit d'introduir la supressió de l’impost de patrimoni i successions, a més de la rebaixa de l’IRPF, a la ponència ideològica del partit. El mateix Carles Puigdemont va assumir aquests postulats com a cap de llista a les eleccions del 12 de maig, i va defensar, a més, que aquestes serien les primeres mesures que prendria si era president. De fet, quan en aquesta última campanya catalana es preguntava a Junts explícitament per la regulació dels lloguers, ja s’hi mostraven en contra, al considerar que era ineficaç per abaixar els preus.
La seva recepta en habitatge, d’acord amb el programa amb què es va presentar Puigdemont a les últimes eleccions, era: "la col·laboració público-privada per ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible"; "oferir incentius fiscals als propietaris d’habitatges que els lloguin a col·lectius vulnerables", o que l’administració sigui "avaladora de l’entrada en la compra d’un habitatge per als menors de 35 anys". És a dir, receptes liberals o de centredreta, que és cap on s’ha mogut Junts en els últims temps també en la seguretat–insistint en abordar la multireincidència–, les ocupacions o la regulació de la immigració.
El front patriòtic
Ara bé, ¿és compatible això amb el "front patriòtic" en què l’entorn de Puigdemont vol convertir Junts? El partit afronta el cap de setmana del 27 d’octubre un congrés per definir el seu rumb, en el qual hi ha una ponència per parlar sobre el model de país en què afloraran les diferents sensibilitats ideològiques de l'organització. A diferència del que va passar a l’Hospitalet ara fa dos anys, quan els liberals es van sentir triomfadors, els sectors que es reivindiquen d’esquerres dins de JxCat volen que el partit "no es defineixi" en l’eix dreta-esquerra i parlen de "deriva liberal inacceptable" la passada legislatura al Parlament. "La prioritat ha de ser la independència", diuen aquestes fonts, i defensen obertament mantenir-se en l’ambigüitat (almenys sobre el paper).
Probablement saben que, si votessin què ha de ser Junts en termes ideològics, quedarien en minoria dins la formació. Ara bé, ara aquesta minoria espera guanyar influència: no compten amb la majoria de diputats, però tenen el favor del màxim tòtem de Junts, Puigdemont, que va fitxar personalment Agustí Colomines i Ennatu Domingo a les llistes del 12-M i ara els ha incorporat a la direcció del grup parlamentari. Què és Junts? Dependrà del rumb que fixi Puigdemont a l'octubre.
