Junts votarà contra el repartiment de migrants menors a l'Estat si no se n'exclou Catalunya
La Generalitat s'obre a l'acollida, però rebutja "imposicions" i demana més recursos
MadridJunts torna a marcar perfil en el debat sobre la immigració. Sota el pretext d'estar negociant amb el govern espanyol la transferència de les competències en aquesta matèria, la formació de Carles Puigdemont ha advertit aquest dijous que, si no s'exclou Catalunya del repartiment de menors immigrants, votarà en contra de la reforma de la llei d'estrangeria que preveu establir el repartiment a les comunitats autònomes de 6.000 menors que han arribat a les Canàries. El seu vot podria ser determinant si el PP deixa de donar suport a la iniciativa, però el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, vol assegurar-se l'aval dels conservadors, tenint en compte que moltes administracions territorials estan governades pel PP. Per acabar-ho d'adobar, algunes en coalició amb Vox, que no ha descartat trencar alguns governs autonòmics si els populars accepten l'acollida d'aquestes persones.
Fonts de Junts recorden que l'octubre passat Catalunya ja va acollir gairebé 2.000 persones de les 6.000 que es van distribuir arreu de l'Estat, amb un acompanyament de recursos de només 1,8 milions d'euros, davant els 50 milions que es van destinar a les Canàries. En la mateixa línia, la Generalitat —governada per ERC— ha emès un comunicat en què demana a l'Estat que assumeixi el finançament d'aquestes acollides. En el seu cas, no tanca la porta a acceptar el repartiment, si bé demana que no sigui una "imposició unilateral" i que es "garanteixi un sistema de repartiment just i equilibrat amb uns criteris clars i transparents entre els diferents territoris". En els pròxims dies s'ha de celebrar una conferència sectorial amb les comunitats autònomes per abordar aquesta qüestió.
El PSOE compleix un acord amb Junts
La negociació pel traspàs de competències en matèria d'immigració a Catalunya es va obrir després que Junts aprovés in extremis dos reials decrets del govern espanyol a finals de l'any passat. També hi va votar a favor amb el compromís que la Moncloa derogaria un article de la llei d'enjudiciament civil que obliga a la paralització dels procediments oberts quan es presenta una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Doncs bé, el decret anticrisi que recentment ha aprovat el govern espanyol i que s'ha publicat al BOE aquest dijous incorpora la derogació d'aquest precepte. És a dir, la legislació espanyola ja no dirà que els procediments judicials s'han d'aturar obligatòriament quan hi ha un recurs al TJUE –és una de les qüestions que estan sobre la taula, per exemple, amb la llei d'amnistia. Això no vol dir que, per contra, s'obligui a continuar el procediment: la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha deixat clar que "amb independència" d'aquest canvi legal, la jurisprudència i el costum judicial és que les causes es paralitzin quan es recorre a Europa.
Adeu al veto del Senat a la senda d'estabilitat
A més, el Congrés ha aprovat aquest dijous la llei de paritat que, entre altres qüestions, obliga que hi hagi un mínim de dones als consells d'administració de les grans empreses. La norma, però, s'ha aprovat amb una esmena rellevant, tot i que no té res a veure amb la matèria: acabar amb la capacitat de veto del Senat a la senda d'estabilitat, és a dir, la capacitat de vetar els objectius de dèficit i deute de l'Estat. L’executiu de Pedro Sánchez ja havia intentat modificar aquest poder de la cambra alta espanyola, però l’avançament electoral a Espanya l'any 2023 va deixar la iniciativa en un calaix. Ara, hi ha tornat i ho ha aconseguit.
El canvi és rellevant perquè arriba en un moment en què el PP té majoria absoluta al Senat, cosa que els conservadors ja van utilitzar per tombar els objectius de dèficit i deute que el govern espanyol plantejava aquest 2024 per a totes les administracions (Estat, comunitats autònomes i ajuntaments). Tombar-los implica de facto haver d’assumir els anteriors objectius aprovats. Amb aquesta esmena, de cara als pressupostos del 2025, el govern espanyol no s’hauria de preocupar. El PP ja ha posat el crit al cel i la llei de paritat serà probablement tombada al Senat. Un cop això passi, tornarà al Congrés, on el bloc d’investidura la podrà aprovar definitivament i, per tant, l'esmena tindrà llum verda.
