Junts vota a favor de les esmenes del PSOE i ERC i l’amnistia s’encamina a ser aprovada el 30 de gener

MadridJunts no va signar dimarts les esmenes conjuntes registrades pel PSOE, ERC, Sumar, EH Bildu i el BNG a la llei d'amnistia, però hi ha votat a favor dos dies després. La ponència de la norma, reunida aquest dijous al Senat per les obres que hi ha al Congrés, ha incorporat al text les úniques vuit modificacions acceptades pels socialistes, que no toquen alguns dels aspectes més conflictius: el terrorisme i el lawfare. Els de Puigdemont han justificat el seu vot favorable pel fet que suposa "un pas" en la millora del text, si bé no les van rubricar per evidenciar que el que defensen són les seves esmenes en solitari.

El PSOE ha rebutjat les esmenes de juntaires i de republicans que no van pactar ni entre ells ni amb els socialistes. Aquestes modificacions sí que aborden, amb perspectives diferents, el blindatge perquè l'amnistia empari causes com les de Tsunami Democràtic i els CDR i s'hagin d'aplicar els efectes de la llei de forma immediata per molt que els jutges acudeixin a la justícia europea. Encara que no s'hagin aprovat en una primera votació, tindran una nova oportunitat per rescatar-les dimarts que ve, en una reunió de la comissió de Justícia del Congrés que tornarà a debatre la llei d'amnistia, en el que serà l'últim pas abans del ple.

Junts i ERC expliquen que la negociació continua i no tiren la tovallola. "Ara el que és important és que les nostres esmenes són vives i nosaltres continuem negociant-les", ha afirmat el diputat de Junts Josep Maria Cervera, que és un dels que han format part de la ponència del text. La portaveu d'ERC al Parlament, Marta Vilalta, també ha remarcat que la negociació continua oberta per "millorar" el text i dotar-lo de "més seguretat jurídica". Per contra, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha donat poc marge a la possibilitat que acabin afegint-hi més canvis, si bé ha dit que els socialistes "sempre" tenen predisposició al diàleg. "Creiem que la llei d'amnistia ja està ben armada i reforçada", ha afirmat en declaracions als passadissos de la cambra alta després de la reunió de la ponència.

El PSOE continua enrocat i rebutja tocar el redactat sobre terrorisme. Sumar, per la seva banda, ha votat a favor de totes les esmenes d'ERC i Junts a excepció d'una dels juntaires que fa referència al lawfare –la formació vol incloure a l'amnistia causes col·laterals al Procés amb una referència a les accions "atribuïdes en funció d'operacions artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn"–. Tindran temps de negociar i introduir modificacions en aquest primer tram de la tramitació al Congrés fins al dimarts 30 de gener, quan fonts parlamentàries confirmen que es votarà la norma al ple si bé la mesa del Congrés encara no l'ha convocat oficialment.

Què s'hi inclou i què queda obert?

Les esmenes que ha acceptat el PSOE mantenen la referència explícita al delicte de terrorisme que ERC i Junts volen eliminar. És un dels punts principals que centraran el debat en marxa. El text, tal com està, recull que no podran entrar a l'amnistia els casos en què hi hagi sentència ferma per terrorisme. Les esmenes aprovades també han afegit com a exclusió els delictes contra la comunitat internacional (Títol XXIV del Codi Penal), un supòsit que també plantejava una esmena de Junts.

S'hi ha afegit també una "clarificació" sobre l'aplicació per part de l'òrgan judicial de l'aixecament de les mesures cautelars en el moment que entri en vigor la norma. Es tracta d'una esmena en la qual ERC s'ha abstingut. Els republicans la van signar tot i no compartir el redactat i aspiren a modificar-la. Una de les exigències d'ERC i Junts sobre les mesures cautelars és afegir que s'aixecaran encara que els jutges plantegin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L'informe dels lletrats

En paral·lel, en una entrevista a la COPE, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha amenaçat d'emprendre accions legals contra la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, per haver "ocultat" l'informe de les lletrades de la mesa de la comissió de Justícia que qüestiona la constitucionalitat de l'amnistia. El PP sosté que l'informe va ser retingut durant gairebé una setmana i denuncia que no s'enviés als grups fins que va acabar el termini per presentar esmenes parcials.

Fonts parlamentàries han explicat que a la reunió de la ponència d'aquest òrgan una de les lletrades ha rebatut aquesta acusació i ha defensat que és la pràctica habitual en aquests casos: aquesta mena d'informe sempre s'entrega passat aquest termini, justament per no influir en les esmenes dels grups parlamentaris. El portaveu del PSOE al Congrés ha criticat la "irresponsabilitat tan absoluta" del PP i ha avisat que aquesta estratègia és "perillosa per al mateix sistema democràtic".

Per la seva banda, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat que l'executiu té informes de juristes que avalen "perfectament" la constitucionalitat de la norma. En una entrevista a Antena 3, Montero ha tret així importància al segon informe dels serveis jurídics del Congrés que la posen en dubte i que el PP esgrimeix ara en l'ofensiva que ha emprès contra la iniciativa. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha insistit en la "gravetat" de l'informe i ha demanat una "reflexió" al govern espanyol en una nova compareixença sense preguntes per evitar, un cop més, pronunciar-se sobre l'operació Catalunya.