Junts tanca el congrés amb una esmena a la totalitat al full de ruta d'ERC

BarcelonaEl procés de renovació de la direcció i el full de ruta de Junts ha quedat saldat aquest cap de setmana amb la consolidació del tàndem de Laura Borràs i Jordi Turull al capdavant del partit i l’aprovació d’un nou full de ruta que l’allunya encara més d’Esquerra, els seus socis de govern. De fet, els discursos finals d’aquest diumenge a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat han estat una esmena a la totalitat a l’estratègia del diàleg dels republicans, tot i que, malgrat aquestes diferències estratègiques, Junts descarta per ara trencar l’executiu o qualsevol pacte local, encara que sigui amb el PSC. El partit es prepara així per afrontar les eleccions municipals del 2023.

N’hi ha hagut prou amb els primers minuts de la intervenció de la presidenta del Parlament i líder de Junts, Laura Borràs, perquè es llancessin els primers dards contra Esquerra. Borràs ha defensat l'absència de JxCat a la taula de diàleg –que es reprendrà amb una primera reunió a finals de juliol– perquè “anestesia” el “problema” polític: “No ser en aquesta taula és la millor manera de defensar la negociació real quan hi sigui”, ha sentenciat, a més de vincular l'espai acordat per ERC i el PSOE a l’aprovació dels pressupostos espanyols del 2023 i no a la resolució del conflicte.

El discurs del secretari general, Jordi Turull, ha anat en la mateixa direcció, llançant una crítica velada contra un dels missatges més repetits per Esquerra des del 2017, el d’ampliar la base: “No hem de ser més per fer, hem de fer per ser més”. I ha respost a Oriol Junqueras, que ahir va criticar la “mandra” de Junts a l'hora de defensar els “drets del país” a tot arreu. “Si algú li fa mandra o por seguir amb la independència, que deixi fer Junts”, ha replicat Turull. Malgrat criticar el rumb dels seus socis de govern, però, el secretari general ha fet cridat a “recosir” l’independentisme per “culminar la independència”.

Com? Junts ha aprovat una ponència política en què queda clar el que descarta –la taula del diàleg i el nou referèndum que proposa la CUP–, però no especifica com “culminar la independència” més enllà d’utilitzar els “espais institucionals” i les finestres d’oportunitat que brindi l’escenari internacional, com un nou referèndum escocès. Sí que diuen sense més concrecions que el cinquè aniversari d’enguany de l’1 d’Octubre ha de ser un “punt d’inflexió” i que per a ells el “mandat” del referèndum continua “vigent” cinc anys després. No posen dates per intentar aplicar el resultat de la votació del 2017, però el lema és “O independència o independència”.

Aquest full de ruta polític –format per les ponències política, municipal, organitzativa i sectorial– ha tirat endavant amb més del 90% del suport dels compromissaris, malgrat les dues ànimes de Junts –amb Turull i Borràs com a màxims exponents– i les gairebé dues mil esmenes que hi havia presentades en el conclave. Una “prova”, segons Turull, que el partit està “compacte” i que s’han aconseguit “complementar” les diferents visions.

Els turullistes, reforçats?

“Ha anat bé”, afirmava aquest dissabte un dels dirigents del partit després del congrés. “Torna una mica l’ordre”, assegurava un altre, satisfet perquè en les ponències sectorials, per exemple, s’ha aprovat suprimir l’impost de successions o abaixar el tipus màxim de l’IRPF. El món provinent de Convergència i el més pragmàtic –no necessàriament ex-CDC– es va sentir fort després de la primera etapa del congrés a Argelers (Catalunya del Nord), on Turull va ser més votat que Borràs, i surt amb la mateixa sensació aquest cap de setmana.

I és que en el debat entre els compromissaris s’ha imposat el sector més institucional, amb el fre a algunes esmenes que demanaven sortir del Govern i trencar el pacte amb els socialistes de la Diputació de Barcelona. Per tant, malgrat la retòrica dura en el full de ruta independentista, el cert és que les diferències amb Esquerra no implicaran per ara una sortida de l’executiu ni tampoc un trencament dels pactes a escala local, una de les qüestions que més preocupaven als alcaldes del partit a un any de les eleccions municipals.

La votació sobre la continuïtat al govern de la Generalitat es farà si ho decideix l’executiva nacional després del resultat de l’auditoria del pacte de legislatura, de manera que queda subjecte al debat que hi hagi dins la cúpula. “És important que s’incorpori aquesta possibilitat”, assegura en tot cas un membre de Junts proper a la presidenta del Parlament, que considera ja un triomf haver-ho pogut incorporar per primer cop en el full de ruta de la formació. Implica, afirma, que també hi ha una part de Junts que es planteja fer vida fora de l'executiu, malgrat la tradició de govern que prové de l'antiga Convergència.

Aquest és un debat persistent dins de Junts des del seu naixement, entre l'ànima més institucional i la més activista. Quan es va sotmetre a consideració de la militància l’acord de govern el maig de l’any passat forjat entre el president, Pere Aragonès, i el ja ex secretari general, Jordi Sànchez, els partidaris de quedar-se a l’oposició eren una minoria de menys del 20%. Però d'aquesta minoria en formaven part dirigents amb gran ascendència com el mateix expresident Carles Puigdemont –que ja no ha intervingut al congrés d'aquest cap de setmana–, malgrat que no ho va verbalitzar públicament.

Ara qui defensa aquest posicionament és l’entorn de Borràs i el tornarà a situar sobre la taula en cas que Esquerra la deixi caure al Parlament i avali la seva suspensió juntament amb l’oposició si li obren judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Serà llavors quan Junts posarà a prova la cohesió exhibida aquest cap de setmana a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Serà la prova del cotó fluix sobre quina de les dues ànimes –ara que Puigdemont ja no està al capdavant de la formació– predomina realment dins del partit.

El nou full de ruta, en cinc claus

Es manté la consulta sobre sortir del Govern

Un cop la direcció tingui els resultats de l’auditoria del pacte amb Esquerra, al setembre, decidirà si sotmet a consulta la continuïtat del Govern. S’han descartat les esmenes que demanaven suprimir aquest punt i també les que exigien fer una votació ja.

Condicions per als pactes postmunicipals

S’estableix que s’ha de pactar de forma “molt prioritària” amb partits independentistes, però també es consagra l’autonomia local, de manera que no s’exclou el PSC. El pacte de la Diputació de Barcelona amb els socialistes s’avaluarà, però de moment es manté.

“Punt d’inflexió” l’1-O i fi de la taula de diàleg

La ponència política dona per acabada la taula de diàleg i considera que ha estat “perjudicial” per al moviment independentista. Així, es fixa l’1-O d'enguany com un "punt d'inflexió" i la data per a la fi de l'espai de negociació, malgrat que ERC ha pactat reunir la taula dos cops fins a acabar l’any.

Canvi als estatuts per blindar Borràs

S’ha aprovat un canvi d’estatuts perquè en els casos de “lawfare” no se suspengui els militants condemnats per corrupció. La comissió de garanties del partit haurà de decidir si es tracta del cas de Borràs. És per això que els membres d'aquest ens seran clau: han sortit escollits aquest cap de setmana Magda Oranich, Josep Pagès, Hèctor López Bofill, Maria Antònia Batlle, Mercè Alegre i Joaquim Jubert.

Menys facultats per a Torrents i retorn de Rull

Els turullistes s’han imposat en el debat sobre l’estructura del partit i han retirat les competències municipals al secretari d’organització, David Torrents, proper a Borràs. D’altra banda, el congrés també ha triat l'exconseller Josep Rull com a president del consell nacional.