"Junts pel Seny": el treballat pla d'Iceta per créixer el 21-D

BarcelonaQueen torna a sonar a tot volum al carrer Nicaragua. “A mi no m’atura ningú”, cridava divendres Miquel Iceta, entonant el Don’t stop me now que tant va ballar abans del 27-S. Les imatges del candidat del PSC fent gala del seu ritme als mítings de les plebiscitàries van ser una de les sorpreses d’aquelles eleccions, en les quals va aconseguir parar la sagnia de vots dels socialistes a les urnes. Ara, a les portes d’uns nous comicis, el candidat del PSC torna a moure’s de manera inesperada i deixa noves imatges sorprenents: Iceta abraçant-se dijous a l’exlíder d’Unió Ramon Espadaler, Iceta abraçant-se divendres a l’exfiscal i exeurodiputat de Podem Carlos Jiménez Villarejo. I encara més: Iceta abraçant-se a tots dos en el si d’una llista on també hi ha el vicepresident de Societat Civil Catalana, Álex Ramos. Una arriscada transversalitat unionista que el líder socialista ha forçat per completar el seu particular “Junts pel Seny”, el lema amb què ho va reivindicar ahir davant d’un orgullós comitè federal del PSOE.

L’estratègia d’Iceta, amb la qual busca superar els 16 diputats actuals i retallar distàncies amb Cs, no ha sigut improvisada. “Feia molt de temps que s’estava treballant i que hi havia converses amb gent del catalanisme moderat”, explica una veu pròxima al primer secretari. Quan va ser proclamat candidat al juliol, de fet, ja va reconèixer que el seu objectiu era captar el nacionalisme moderat i els votants decebuts amb Cs i els comuns. L’únic acord formal que el partit ha acabat segellant de cara al 21-D és el que ha anunciat aquesta setmana amb Units per Avançar, formació hereva d’Unió. En els últims mesos, però, el mateix Iceta i figures com Pere Navarro i Jordi Hereu han estat teixint diverses complicitats en el marc de plataformes com Portes Obertes al Catalanisme, Federalistes d’Esquerres i Tercera Via. Membres de les dues últimes organitzacions, de fet, apareixen a la llista del 21-D. Els contactes també s’havien mantingut amb Lliures, però el partit de l’ex-CDC Antoni Fernández Teixidó es presentarà finalment en solitari, i fonts socialistes admeten que també s’havia valorat un acostament a l’exconseller Santi Vila. “Era la gran incògnita, però vam veure que no acabaria de lligar. Volia fer batalla al PDECat”.

La quota progressista

Pel flanc esquerre, i abans de fitxar l’activista feminista Beatriz Silva com a número 4 per Barcelona, es van sondejar noms com l’exregidora d’ICV Imma Mayol o la històrica ecosocialista Eulàlia Vintró, que van declinar l’oferta. L’entorn d’ICV interessava especialment el PSC per reforçar el progressisme a la candidatura i poder competir amb els comuns. Tot i que la militància té dubtes sobre l’encert d’haver fitxat perfils poc coneguts com el de Silva, un membre de l’executiva assegura que tant el nom de l’activista com el de Jiménez Villarejo van tenir “molt bona rebuda” entre les bases, que esperaven un contrapès després de l’acord amb els ex-Unió. Una altra veu a la direcció admet, de fet, que el partit va arribar a traslladar el seu interès al fins ara portaveu de CSQP, Joan Coscubiela: “És un home brillant. Si ell o el seu cap de llista [Lluís Rabell] haguessin volgut estar amb nosaltres n’hauríem estat encantats”.

Iceta reivindicava ahir el seu objectiu d’allargar la mà “a esquerra i a centre, a autonomistes i federalistes”. “A la candidatura que encapçalo hi ha democratacristians i comunistes, i amb molta honra!”, va defensar. En el camí per convertir-se en l’abanderat dels ponts i el diàleg, però, el primer secretari està perdent bous i esquelles al partit: ahir l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, estripava el carnet i deixava el càrrec, tal com va fer Jordi Ballart a Terrassa quan el PSC va donar suport al 155. I a l’inrevés: el pacte amb els “nacionalistes” d’Unió ha portat l’alcalde de Gimenells, Dante Pérez, a deixar el partit i fitxar pel PP.

L’acostament als democristians ha sigut el plat més complicat de pair al PSC, i no precisament perquè fins fa poc defensessin el dret a decidir, sinó per la distància ideològica amb l’espai de Ramon Espadaler. “No serà còmode fer campanya amb ell”, afirma un càrrec local. Una opinió que comparteixen molts al partit, especialment a la sectorial LGTBI: “No ens agrada que vingui a les llistes algú que qüestiona el matrimoni homosexual”, afirmen fonts de la sectorial. El suport d’Unió a la reforma de la llei de l’avortament o l’aposta pels concerts a les escoles religioses són alguns dels temes que generen més malestar, si bé les dues formacions s’han reservat el dret a votar diferent al Parlament en aquells temes en què difereixin. “Ni el PSC fa seu el programa d’Units per Avançar ni Units per Avançar fa seu el programa del PSC”, garantia dijous Iceta.

Sortir de la zona de confort

Incomoditats al marge, al partit la majoria es creu les seves paraules i, de retruc, la seva estratègia. “S’entén en un escenari d’eleccions que, per desgràcia, no es basaran en l’eix esquerra-dreta”, diu un dirigent territorial. “En una altra situació no faríem cap acord amb Units per Avançar, però el moment és excepcional”, s’hi suma un altre, i afegeix: “Totes les enquestes diuen que pugem. Si el Miquel aconseguís 18 diputats tots l’aplaudiríem, però vol anar més enllà i per això ha sortit de la zona de confort, per arribar a més gent”. El risc, però, és evident: “Tinc dubtes que la centralitat del país estigui avui en l’interstici PSC-Unió”, apunta un alcalde socialista. La campanya i el 21-D determinaran si les parelles de ball escollides aquest cop per Iceta i el PSC agafen el ritme del Don’t stop me now o si, per contra, “Junts pel Seny” ha de pair una derrota i sentir Another one bites the dust.