El PP li pren un escó al PSOE i Sánchez necessitaria el 'sí' de Junts a la investidura

Madrid / BarcelonaDesprés d'un escrutini de gairebé tres hores, poc abans de les onze de la nit el PSOE assumia la pèrdua de l’últim diputat de la circumscripció de Madrid en benefici del PP. Així ho indicaven apoderats presents en el recompte, a l'espera de la confirmació oficial. No és menor el canvi de mans: enduent-se Alberto Núñez Feijóo el 137è escó i Pedro Sánchez baixant als 121, automàticament es produeix un canvi de majories al Congrés: el bloc progressista –PSOE, Sumar, ERC, EHBildu, PNB i BNG– passa a 171 diputats i el de dretes –PP, Vox, UPN i Coalició Canària– a 172. Això provoca que Sánchez necessitarà el vot favorable de Junts –o de dos dels seus set diputats, com a mínim, i que la resta s’abstinguin– per a ser investit president. El partit de Carles Puigdemont, doncs, podrà pujar el preu en la negociació i Ferraz ja l'ha instat a no donar ales a PP i Vox.

1.748 vots és la diferència de la qual partien PSOE i PP en la lluita pel 37è diputat que reparteix la circumscripció de Madrid. Els socialistes defensaven el seu 11è i els conservadors buscaven el 16è: Carlos García Adanero, el trànsfuga d'UPN que va votar en contra de la reforma laboral i que ara passaria al PP, repetiria com a diputat. Tenint en compte que la participació dels madrilenys que són a l’estranger va ser de 46.394 persones, menys del que podia ser tenint en compte que amb l’eliminació del vot pregat hi ha menys traves burocràtiques, Feijóo necessitava ampliar la distància entre el seu percentatge de vot el 23-J i el de Sánchez a la capital espanyola, que va ser del 40,5% i del 27,9% respectivament. Fonts presents en l'escrutini asseguren a l'ARA que el PP hauria gairebé duplicat al PSOE en el vot exterior i l'hauria acabat superant, en el global de la circumscripció de Madrid, per uns 1.500 vots. 

Una altra casuística que podia alterar les majories era que el PP li prengués un escó a Junts a Girona. D’entrada ja era complicat perquè la formació independentista té més suports que el partit espanyolista en aquesta demarcació (19,6% a 9,7%) i, de fet, Génova no comptava en capgirar la situació. El recompte ha confirmat els pronòstics. A Girona, el PP s'ha quedat a 363 vots de Junts. Com era d’esperar, els juntaires han obtingut més vots –336 respecte als 275 dels populars–, tot i que per l’efecte de la llei d’Hondt, la diferència entre tots dos s'ha reduït a 255 vots, insuficient perquè el PP li prengués el diputat a Junts. 

A Tarragona, també hi havia una certa amenaça sobre l’últim escó de Junts, en aquest cas per part del PSC, que no ha aconseguit la preuada xifra dels 20 diputats a Catalunya. Els socialistes partien de 1.298 vots de distància del partit de Laura Borràs i s'ha quedat molt lluny de la proesa. El PSC n'ha assolit 658 davant dels 200 de Junts i ha deixat les coses tal com estaven.

Vox reté el de Cantàbria 

També ballava el cinquè escó de Cantàbria, que va ser per a Vox el 23-J. El PP es va quedar a 428 vots i havia d’obtenir un bon gruix dels 3.503 que han participat des de l’estranger. Tot i ser la força més votada entre els càntabres que es troben fora de l’Estat, s’ha quedat a 173 vots de l’extrema dreta, que reté l’escó. De tota manera, aquest hipotètic canvi no hauria alterat el tauler de majories, atès que continuaria sent un diputat que comptaria al bloc de la dreta.

Una de les notes destacades del recompte exterior és que l'esquerra obté més suports fora de les fronteres espanyoles. A Balears, les cinc províncies de Castella-la Manxa i totes les d'Andalusia excepte Màlaga i Cadis, s'ha imposat el PSOE. En pràcticament totes, excepte Sevilla i algunes andaluses on hi havia hagut empat, va guanyar el PP el 23-J. A més, Sumar ha guanyat a Vox en quatre de les cinc províncies de Castella-la Manxa, excepte Guadalajara, i també a Balears; i Compromís ha sigut segona força a València i Castelló i tercera a Alacant. 

Pel que fa al global de la participació, 233.688 residents a l’estranger van votar a les eleccions generals, fet que suposa el 10,04% dels gairebé 2,3 milions d’espanyols registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). La xifra és superior a la dels comicis del 10-N de 2019, quan van votar 145.908 electors, però demostra que l’eliminació del vot pregat no ha aconseguit corregir la històrica baixa participació dels votants que es troben a l’estranger.