L’independentisme creix i revalidaria la majoria el 21-D

BarcelonaL’independentisme entoma les eleccions del 21-D com un “plebiscit” contra l’aplicació de l’article 155 i a favor de la República. El president del Govern, Carles Puigdemont -cessat divendres per l’executiu estatal- va desafiar ahir Mariano Rajoy a acceptar-ne el resultat sigui quin sigui. Sense que el sobiranisme hagi decidit encara si s’hi presenta unit o separat, el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) apunta ja a una nova majoria absoluta de JxSí i la CUP, que tornarien a quedar per sota del 50% dels vots. Una situació pràcticament idèntica a la que va sortir del 27-S, però amb un referèndum, una declaració d’independència i una intervenció de l’autonomia pel mig.

L’1 d’octubre van votar 2,3 milions de catalans, la gran majoria a favor de la independència i, des d’aleshores, els esdeveniments s’han succeït vertiginosament. Avui, l’independentisme és, com a mínim a les enquestes, més fort que no pas fa alguns mesos. Un 48,7% dels enquestats volen que Catalunya esdevingui un estat independent, cinc punts més que els que ho rebutgen. Des de mitjan 2016 el sí no superava els partidaris del no, que habitualment han sigut majoria a les enquestes. El mateix passa quan es pregunta pel model d’estat preferit i, a més de la independència, es posen damunt la taula l’estat federal, l’Espanya de les autonomies i la supressió de les comunitats autònomes. L’opció independentista és la preferida per al 40,2% i incrementa la distància respecte a la Catalunya autonòmica, que convenç el 27,4% dels catalans. En general, la voluntat de més autogovern continua imposant-se amb força: un 64,6% considera insuficient l’autonomia actual.

Al juny, els partidaris de la independència havien caigut fins al 41%, la xifra més baixa des del 2014. Però les sèries temporals demostren que hi ha esdeveniments que canvien de manera intensa l’opinió dels ciutadans. L’independentisme se situava aproximadament en el 20% abans de la sentència de l’Estatut. Després de la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012 havia crescut fins al 45% i des d’aleshores s’havia estabilitzat entre el 40% i el 50%, amb valors molt elevats també al voltant del 9-N. Ara el referèndum de l’1 d’octubre i la DUI tornen a disparar el suport a la independència, malgrat l’exercici de realisme que comença a fer el Govern: Oriol Junqueras reconeixia que la República havia nascut fràgil i que seria difícil implementar el mandat del Parlament i, ahir, Carles Puigdemont avisava els ciutadans que el Procés seria llarg.

La cita electoral del 21 de desembre és una nova “oportunitat” per a l’independentisme, que encara no ha demostrat a les urnes que sigui capaç d’arribar al 50% del cens -malgrat haver estat disposat a mesurar forces en un referèndum que l’Estat va intentar impedir-. El baròmetre del CEO, de fet, pronostica que si les eleccions es fessin avui, JxSí i la CUP obtindrien el 45,9% dels vots, gairebé dos punts menys que el percentatge que van assolir el 27 de setembre del 2015. Però la majoria al Parlament tornaria a ser per als grups independentistes, que aconseguirien entre 68 i 72 escons (60-63 per a JxSí i 8-9 per a la CUP). Un déjà vu que tornaria a deixar Ciutadans en la segona posició, amb 25-26 diputats, el PSC en tercera posició amb entre 17 i 19; els comuns -malgrat les expectatives generades sobretot gràcies a les seves dues victòries en les eleccions espanyoles- es quedarien amb 12-14 i el PP repetiria el resultat del 2015 arribant als 10-11 escons. L’unionisme creixeria en vots fins al 40,4%, però mantindria si fa no fa els mateixos diputats. I els representants de “ni DUI ni 155” (Catalunya en Comú) es quedarien al voltant del 10% dels votants.

Com el 27-S, els comuns han sigut els únics que han decidit esquivar els blocs. Aleshores van reconèixer haver quedat descol·locats en un context plebiscitari. Ara els seus votants opten majoritàriament pel no (56%), tot i que hi ha un grup nombrós (30%) que aposta per la independència. Per la seva banda, el PP, el PSC i Cs es van manifestar junts diumenge passat a Barcelona en una espècie de primer míting de campanya i amb la proposta de governar junts que ja ha llançat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas.

El principal problema

Si hi ha un consens en l’últim baròmetre entre els partidaris del sí i del no és que la principal preocupació dels catalans és clarament el conflicte amb l’Estat. El 39,7% dels enquestats situen la relació Catalunya-Espanya en el graó més alt de les preocupacions i un 27% addicional creu que el principal problema és la insatisfacció amb la política. Aquestes dues qüestions superen de llarg qualsevol altre problema. L’atur, els últims anys en nivells molt més elevats, se situa en aquest baròmetre en el 9%.

Pràcticament des de l’endemà del 27-S, les enquestes han posat en risc la majoria absoluta de l’independentisme al Parlament, que ara sembla tornar a consolidar-se. A 50 dies de les eleccions del 155 hi ha, però, moltes variables damunt la taula. El Govern i els sobiranistes de la mesa del Parlament declaren als tribunals espanyols a finals de setmana amb l’amenaça de passar les eleccions a la presó.

Una enquesta amb massa imprevistos

El referèndum de l’1-O, seguit d’una vaga general el 3 d’octubre per protestar contra la violència policial, l’empresonament dels líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural (amb una nova mobilització de l’independentisme), dues grans manifestacions de l’unionisme a Barcelona i, la setmana passada, la DUI i el 155. Aquest és el context polític que marca un baròmetre del CEO que, pels nombrosos imprevistos, va decidir tancar diumenge, abans del que tenia previst.

Univers:

Població amb ciutadania espanyola de 18 i més anys resident a Catalunya

Mostra:

1.338 enquestes (n’hi havia previstes 1.500)

Metodologia:

Enquesta personal domiciliària assistida per ordinador (mètode CAPI)

Marge d’error:

+-2,69%

Nivell de confiança:

95%

Realització de l’enquesta:

Del 16 al 29 d’octubre

Baròmetre 3r trimestre del CEO