Junts es reuneix de forma extraordinària dijous amb la investidura de Sánchez sobre la taula

BarcelonaProbablement aquest estiu hauria sigut molt diferent per a Junts per Catalunya si la formació de Laura Borràs i Jordi Turull no fos decisiva per a la investidura de Pedro Sánchez, després de treure set diputats el 23-J. Abans de la nit electoral, el soroll de sabres es començava a sentir dins dels cercles postconvergents: el malestar entre els quadres va arribar al seu punt més àlgid pels pactes postmunicipals, ja que el partit va quedar fora de tres diputacions –malgrat poder-les governar– per la negativa de la cúpula (i en particular de l'expresident Carles Puigdemont) a pactar amb els socialistes. I també perquè el resultat de les espanyoles tampoc va ser l'esperat: Junts no va recollir els fruits de la patacada d'Esquerra. Tanmateix, aquests fronts es van esfumar la mateixa nit del 23-J: Junts té la clau de la investidura de Pedro Sánchez i qualsevol altre debat intern queda ajornat per la decisió que ha de prendre al Congrés de Diputats.

I en aquesta discussió, de moment, l'executiva del partit hi ha tingut poc a dir: la negociació la porta directament Puigdemont –amb Turull i en contacte amb Laura Borràs i Míriam Nogueras– i fins ara només ha validat les decisions, com la de la mesa del Congrés, en última instància. Ara bé, aquest dijous té una cita important encerclada al calendari, tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA: es tanca de forma extraordinària, a Altafulla, durant tota una jornada per encarar el nou curs polític. I, sobre la taula, malgrat el secretisme sobre l'ordre del dia, hi haurà la investidura del president espanyol.

Junts torna a repetir la mateixa fórmula que l'any passat: abans de la Diada es reuneix de forma extraordinària per encarar l'estratègia de la nova etapa que comença. El 2022 aquesta trobada, que es va fer a Pals, va capgirar la legislatura: el secretari general de Junts, Jordi Turull, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per dirigir-se a Esquerra amb aquell "així no podem seguir", i un mes i escaig després el partit sortia del Govern després d'una consulta interna que va partir-lo per la meitat. Enguany tampoc hi haurà cap decisió definitiva, però sí que es posaran les bases per enfilar la negociació amb Pedro Sánchez.

Segons diverses fonts consultades, els contactes entre el PSOE i Junts són inicials –va quedar clar que la mesa i la investidura eren dues carpetes separades– i la prova del cotó fluix perquè hi segueixi havent partit en les converses serà el 19 de setembre. És la data en què s'ha de reunir el Consell de la Unió Europea per abordar la reforma del reglament i introduir a petició d'Espanya l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera, una decisió que han d'avalar la resta dels 27 estats membres. En aquest sentit, totes les mirades apunten a França.

Si a la primera no funcionés, en tot cas, fonts coneixedores apunten que encara hi hauria una altra reunió del Consell a l'octubre, la qual cosa encara donaria marge de negociació a la investidura.

I és que la consigna a Junts és que el PSOE ha de "pagar per avançat", i consideren condició sine qua non que funcioni la qüestió de l'oficialitat del català a les institucions europees per continuar amb les converses. Seguint aquest mateix mètode, fonts del partit creuen que qualsevol compromís del PSOE amb l'amnistia s'hauria de materialitzar abans de la investidura: ja sigui a través d'una decisió del consell de ministres –tot i que està en funcions i té poc marge– o tramitant les proposicions de llei dels grups independentistes al Congrés. Al llarg d'aquesta legislatura, els socialistes han vetat debats similars amb els vots del PP i Vox. ¿Però si tot això passa, n'hi haurà prou per investir Sánchez? Des de JxCat mantenen el silenci oficial, però no és cap secret que l'ala més octubrista –amb vincles amb l'ANC i l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, que prepara el seu propi partit– pressionarà perquè no s'investeixi Sánchez si no és a canvi de l'autodeterminació.

Els debats ajornats

Mentre es duen a terme les negociacions sobre la investidura –pilotades en molt petit comitè per Puigdemont–, la resta de debats interns queden aparcats. De fet, qualsevol discussió que hi pugui haver es produirà al voltant de si s'ha d'investir Sánchez o no, que pot enfrontar l'ala més pragmàtica amb la més unilateralista del partit. Això dona aire al secretari general del partit, Jordi Turull, a qui els quadres locals responsabilitzaven de la pèrdua de poder institucional al territori per la negativa de pactar amb el PSC. En petit comitè, aquesta setmana, per exemple, es criticava que els escons del PSC sí que hagin servit perquè Junts tingui grup propi al Congrés de Diputats i, en canvi, no es pogués forjar una aliança amb els de Salvador Illa a les diputacions de Lleida, Barcelona i Tarragona, sobretot amb l'argument de no afectar les perspectives electorals de la cap de llista, Míriam Nogueras, de plena confiança de Turull.

En tot cas, la novetat no és que hi hagi veus discrepants dins de Junts –el debat intern dins del partit sempre és viu–, sinó que dues ànimes del partit que normalment estan allunyades coincidien a dir que les coses no funcionaven bé: els turullistes, paradoxalment, es mostraven decebuts amb Turull, i els afins a Laura Borràs també estaven descontents amb el secretari general perquè se sentien exclosos de la maquinària de la presa de decisions. El 23-J, però, ho ha canviat tot.