Puigdemont dona per feta "la nova etapa" de l'amnistia i reclama concentrar-se en la lluita per la independència

BarcelonaL'amnistia s'ha de votar la setmana que ve al Congrés i Junts té la clau perquè tiri endavant, però l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, líder indiscutible en el partit, ha donat per feta la “nova etapa” que s'obrirà amb l'aprovació de la llei. En un discurs pronunciat a la Catalunya Nord davant el Consell de la República, entitat que presideix, ha dit que “ve una etapa” que és “el moment en què puguem treure la llosa de la repressió que pesa damunt tants milers de catalans”. Alhora, ha assegurat que en aquest nou temps el sobiranisme ha de centrar-se en la lluita per aconseguir la independència, en “articular una proposta” per aconseguir l'objectiu, “sense renunciar a la unilateralitat”.

Puigdemont ha sostingut que “mentre l’estat espanyol no resolgui democràticament la demanda democràtica del poble català”, el país té “el dret i el deure” de “preparar-se per a la unilateralitat”. I ha concretat que aquesta unilateralitat no ha de ser la declarativa, que ja es va fer i “ningú ha tombat”, sinó “la pràctica, la que ha de fer materialment possible” l'objectiu. De totes maneres, si bé ha assumit l'amnistia, ha matisat que “la confrontació no s’ha acabat perquè la repressió no s’acabarà” per més lleis que es facin. “La pulsió repressora de les entranyes profundes no és que s’hagi acabat, és que està més excitada que mai”, ha dit. I ha aventurat que la judicatura continuarà “saltant-se l'estat de dret”. Ara bé, en aquesta nova era ha reclamat “recosir” i “reunir” l'independentisme “en una mateixa conversa” per aconseguir “meravelles” com el referèndum de l'1-O.

En canvi, des d'ERC el missatge ha estat de pressió aquest matí. En el consell nacional de la formació, Oriol Junqueras ha reclamat a “tothom” que es deixi de banda la “tàctica a curt termini” pel que fa a la llei d'amnistia. Ha fet una crida a “no desaprofitar l'oportunitat” d'aprovar-la la setmana que ve al Congrés dels Diputats. Ha volgut recordar que Catalunya té “grans objectius i nobles aspiracions que aquest país mereix que es concretin” i ha insistit en aquesta apel·lació a la responsabilitat, sobretot a Junts (sense citar-los), que va ser qui la va tombar en la primera votació. Perquè la llei “ha de permetre alliberar de la persecució unes 1.500 persones” i “ha de ser la fi de la persecució judicial injusta”, per endegar una “negociació política en què totes les parts estiguin en condicions d'igualtat i que no hi hagi una part que persegueixi l'altra”.

Alhora, en el consell nacional de Junts, la seva presidenta, Laura Borràs, ha deixat clar que les condicions de Junts sobre les quals ha negociat amb el PSOE no han canviat: que inclogui “tots els independentistes”, que sigui “d'aplicació immediata” i “que compliqui tant com sigui possible els intents de sabotejar-la” dels jutges, en referència a les acusacions per terrorisme o traïció dels magistrats Joaquín Aguirre i Manuel García-Castellón. Alhora, ha criticat la “capacitat per perpetrar barbaritats dels tribunals espanyols” i ha reivindicat l'estratègia negociadora per fer “moure” el PSOE: “No treballem per estabilitzar governs, aprofitem la nostra força per fer que els socialistes facin coses que no volen fer. És el que estem fent també amb el tema de l’amnistia”, ha comentat. Borràs havia seguit la línia en el discurs del secretari general, Jordi Turull, sense revelar l'estat de les converses, mentre que Puigdemont ha donat per feta la llei. Abans que comencés el consell nacional, Turull ha volgut desmarcar-se del negociador de Sumar, Jaume Asens, que en una entrevista a Catalunya Ràdio havia afirmat que l'acord era “imminent” i no ha volgut confirmar-ho.

De fet, Borràs ha incidit en un dels punts que després destacaria Puigdemont, que la judicatura continuarà: “Si ells [els jutges] volen continuar rebregant l’estat de dret, nosaltres continuarem sense renunciar a res [...], si ells perseveren, nosaltres també, no el tombaran [a Puigdemont], no ens tombaran”, ha advertit. Per la seva banda, Junqueras ha avisat que “l'última versió de la repressió és intentar acusar l'independentisme de terrorisme”, cosa que evidencia que “una part de la cúpula judicial espanyola fa molt temps que va decidir no fer justícia i fer política”. Però ha comentat que això no hauria d'impedir tirar endavant l'amnistia.

Comissió de Venècia

Junts ha reivindicat en un comunicat la resolució de la Comissió de Venècia com “d’enorme importància”, ja que a parer seu no només avala la llei d'amnistia, sinó que recull una demanda seva: “Els límits del dret internacional en referència a violacions greus dels drets humans «no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del dret intern»”. Així, la formació de Puigdemont reitera que malgrat les crítiques per votar en contra de l'actual redactat de la llei, es confirma que tenien “raó”: “Per això seguim treballant perquè la llei d’amnistia sigui integral i d'aplicació immediata”, conclou la formació.

Paral·lelament, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest dissabte que el posicionament de la Comissió de Venècia és una bona notícia per a l'independentisme i ha afegit que “coincideix fil per randa” amb allò que el seu partit ha defensat.