Junts recupera Budó i Buch per dirigir l'ACM

BarcelonaDesprés de les eleccions municipals no només es fan els pactes als ajuntaments, als consells comarcals i a les diputacions, sinó que també s'ha de decidir qui dirigeix l'entitat municipalista que agrupa més consistoris: l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Segons ha pogut saber l'ARA, Junts promou com a presidenta de l'entitat l'exconsellera Meritxell Budó i l'exconseller Miquel Buch com a secretari general de l'entitat. Esquerra, per la seva banda, situaria l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com a vicepresident. Aquesta seria la combinació que postconvergents i republicans han acordat per encapçalar l'ACM, que en els darrers quatre anys ha presidit l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler (Junts). Segons les fonts consultades, la presidència i el comitè executiu s'han de votar en l'assemblea que celebrarà aquest 15 de setembre, i posteriorment s'elegirà el sottogoverno.

D'aquesta manera, el secretari general de JxCat, Jordi Turull, situa a l'entitat dues persones tradicionalment considerades turullistes i que tenen ascendència al territori, sobretot en els quadres provinents de CDC. A més, ja han treballat junts, ja que tots dos van ser consellers de Quim Torra. A les eleccions municipals del 28-M, Meritxell Budó va recuperar per a Junts l'alcaldia de la Garriga, després de quatre anys de govern d'Esquerra, mentre que Buch està pendent dels tribunals: recentment ha afrontat el judici pel cas de l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont, pel qual s'enfronta a sis anys de presó i vint-i-set d'inhabilitació. L'exconseller d'Interior, que també va ser alcalde de Premià de Mar, ja té experiència a l'ACM: de fet, va ser ell qui la va dirigir durant els moments més àlgids del Procés, quan la va pilotar fins a sis anys i mig.

Per què és important aquest organisme? Es tracta d'una entitat que aglutina 938 municipis, la majoria de consells comarcals i les quatre diputacions, de manera que té influència a tot el territori. Es dedica a donar serveis als ajuntaments més petits, però també a fer de lobi dels ens locals en els òrgans legislatius. En aquest sentit, durant el Procés també va estar en el punt de mira i recentment el Tribunal Suprem ha obert una causa contra l'entitat: l'investiga per un presumpte delicte de malversació per haver desviat, suposadament, diners públics perquè centenars d'alcaldes assistissin a una conferència de l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les, a més d'altres qüestions relacionades amb el referèndum de l'1 d'Octubre. Un extrem que l'entitat sempre ha negat.