Junts i el PSOE negocien una fórmula neutral que verifiqui els acords
És una de les condicions de Puigdemont per donar el tret de sortida a la legislatura
Barcelona“La nostra experiència ens impedeix tenir cap confiança en la paraula que ens donin; seria una irresponsabilitat emprendre una negociació de futur que no compti amb un mecanisme de mediació i verificació”. Així s’expressava l’expresident Carles Puigdemont en la conferència del 5 de setembre a Brussel·les sobre una de les condicions “imprescindibles”, en paraules seves, per investir Pedro Sánchez: un actor neutral que garanteixi que, en cas de tirar endavant la legislatura, es vagin complint els acords als quals s’arribi i amb la idea d’avançar en la resolució del conflicte polític. I aquesta és precisament una de les carpetes que centren les converses entre el PSOE i Junts per desencallar l’elecció de Pedro Sánchez. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, malgrat que encara no hi ha acord, s’estan explorant fórmules de consens perquè el mecanisme –el nom del qual també està en discussió– sigui suficient per compensar la malfiança de Puigdemont i hi hagi garanties que es compliran els pactes.
Un cop és gairebé impossible que la llei d'amnistia sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat abans de la investidura –tot i que sí que podria fer passos previs al Congrés de Diputats, o almenys ser presentada públicament–, la fórmula per validar els acords es converteix en una condició sine qua non per a Junts. ¿Quines són les posicions d'entrada? L’expresident de la Generalitat vol que aquesta fórmula inclogui figures internacionals, ja que creu que només així es pot certificar que no tingui “interessos” en el tauler polític espanyol. Per tant, des de Junts defugen que siguin persones de dins de l’estat espanyol les que puguin tenir aquest rol. ¿I a què està disposat el PSOE? Descarten la figura d’un mediador internacional –sempre han rebutjat aquesta possibilitat–, però estan oberts a crear una comissió de seguiment dels acords, tal com s’acostuma a fer amb tots els pactes entre formacions polítiques. Entre aquestes dues posicions hi ha opcions per trobar un desllorigador, segons diverses fonts coneixedores de les converses.
Sigui com sigui, el fet que les negociacions amb el PSOE continuïn tot i que els socialistes hagin negat rotundament qualsevol opció de cedir amb el referèndum demostra que Junts està disposat a explorar, de moment, un pacte que inclogui l'amnistia i aquest mecanisme de seguiment encara que no hi hagi referència explícita a l'autodeterminació.
Les dificultats
No es tracta de trobar un mediador. És a dir, una sola persona, de prestigi internacional, que adopti el rol d’intentar acostar les parts. El mateix Puigdemont, en la seva conferència, va parlar d’un “mecanisme de mediació i de verificació”, per tant, va donar marge a altres possibilitats. Així, l’instrument podria ser un grup de persones, també de reconegut prestigi, consensuades per les dues parts i que donessin fe del que es parla i que els acords es compleixen. Fins i tot, si aquest consens entre els socialistes i els juntaires sobre els noms no fos possible –el PSOE es nega a donar el vistiplau a qualsevol figura internacional– una de les sortides podria ser que cadascú nomenés integrants de la seva confiança per a aquest comitè. Aquesta fórmula permetria a l’expresident incloure persones de fora de l’Estat, però desvirtuaria el concepte de mediació.
El mateix Jaume Asens, exdiputat dels comuns i principal negociador de Sumar, s’ha referit aquest dimecres a aquesta carpeta de la negociació en una entrevista a Els matins de TV3. Ha admès que aquests “avals” que demana Junts per Catalunya per posar en marxa la legislatura –i que actuarien al llarg de tot el mandat– són una de les “dificultats” ara mateix en les converses. A parer d’Asens, aquesta fórmula no seria necessària –ha assegurat, per exemple, que el pacte per constituir a la mesa del Congrés de Diputats amb el català s’està complint–, però també s’ha mostrat comprensiu amb el reclam de Junts tenint en compte que, a diferència d’Esquerra, parteix gairebé de zero en la seva relació amb el PSOE –ha dit–. “Si hi ha facilitadors sempre és més fàcil”, ha dit, i ha afegit que la qüestió s’està discutint.
Entre partits
Junts insisteix en la fórmula de verificació no només per la desconfiança amb el PSOE, sinó també per l'"experiència" recent amb els pactes amb el govern espanyol d'altres forces polítiques. Discrepen, en aquest sentit, dels termes que Esquerra va pactar per a la taula de diàleg la legislatura passada per resoldre el conflicte polític i no volen repetir el mateix instrument.
En el nou paradigma que planteja Junts, més enllà d’aquest tercer actor que assistiria les converses, les parts a banda i banda de la taula també serien diferents: no serien el govern de la Generalitat ni la Moncloa, sinó les formacions polítiques. Estaríem parlant d’un marc i un mètode, pensat per tota la legislatura, que implicaria el PSOE i Junts com a partits i es podria ampliar a altres formacions, principalment Esquerra i Sumar. Per a Puigdemont, tal com va reclamar en la seva conferència a Brussel·les, és rellevant que l’independentisme sigui reconegut com un “actor legítim”.
Ara bé, aquest plantejament topa directament amb el format de l'actual taula de diàleg. En aquest cas, els actors són els dos governs i les persones que n’havien de formar part ja van generar la primera gran crisi entre Esquerra i Junts al Govern de la Generalitat l’any 2021. En aquell moment el PSOE i el president català, Pere Aragonès, van limitar la taula de negociació als membres de l’executiu, mentre que Junts havia proposat els ex presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Turull, a més de la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras.
La desavinença, doncs, ve de lluny i, de fet, va aflorar en el mateix debat de política general de la setmana passada. Malgrat que Esquerra i Junts van acabar pactant unes condicions de mínims per investir Sánchez –que "treballi per fer efectives les condicions del referèndum"–, qui ha de liderar les converses amb Madrid ja va generar tensió. Els juntaires, remarquen, “no tenen confiança” en el Govern i, per tant, consideren que no poden deixar que siguin Aragonès i Esquerra qui negociï per ells. Davant d'això, el president de la Generalitat s’ha obert a ampliar la taula de diàleg existent, però de moment no hi ha coordinació amb el que estan negociant els juntaires. Com que cadascú negocia per la seva banda, tampoc hi ha consens entre ERC i Junts sobre quin hauria de ser l’espai per resoldre el conflicte polític en cas que Pedro Sánchez aconsegueixi donar el tret de sortida a la legislatura.