Junts i el PSOE exploren els límits de la seva precària lluna de mel

MadridHi ha matrimonis de conveniència i llunes de mel tenses, com les que protagonitzen el PSOE i Junts en aquesta legislatura. "Les relacions han anat millorant", asseguraven aquesta setmana fonts del govern espanyol, després de l'acord per al repartiment de menors migrants. Desbloquejar la situació dels 4.400 infants i adolescents que fa mesos que estan en condicions precàries a les Canàries i Ceuta era una prioritat per a l'executiu, que una vegada més no ha trobat el suport del PP, malgrat que la formació conservadora forma part del govern de coalició de l'arxipèlag canari. El mateix dimarts, el PSOE –amb el PP, Vox i el PNB– avalava el primer tràmit d'una proposició de llei de Junts per agilitzar els desallotjaments exprés en cas d'ocupacions. Però hi continuen havent desavinences i aquesta mateixa setmana Junts ha participat en un revés a la coalició PSOE-Sumar pel no a última hora a la creació de l'Agència Espanyola de Salut Pública.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Fa un mes que la formació liderada per Carles Puigdemont va retirar la qüestió de confiança contra Pedro Sánchez, una iniciativa simbòlica que havia enrarit les relacions entre tots dos. L'amenaça de l'expresident català de suspendre les negociacions amb el PSOE va propiciar un nou acostament que va cristal·litzar en el pacte per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, si bé ja han aparegut les primeres desavinences sobre com es concretarà. El Govern està preparat per rebre-les i que el català sigui un element important per concedir permisos a estrangers, però el ministeri de l'Interior ja ha advertit que el tancament dels centres d'internament d'estrangers (CIE), per exemple, continuarà sent decisió de l'Estat.

La lletra petita dels pactes de l'independentisme amb el PSOE (més enllà de Rodalies)

Junts trampeja les rebaixes del govern espanyol al pacte, que era una condició necessària per als independentistes per avenir-se a acordar el repartiment de menors entre les comunitats. "Han sigut molt més lleials que el PP", remarquen a la Moncloa sobre l'actitud dels juntaires. Hi ha diverses interpretacions: que Junts hi hagi accedit perquè el nombre d'infants i adolescents que arribaran a Catalunya són molt pocs –una trentena, segons els seus càlculs– i així rivalitza amb Aliança Catalana en el flanc de la immigració; o bé que els de Puigdemont han sigut generosos oferint el seu suport al govern espanyol en una qüestió, la d'acollir els menors no acompanyats, que no seria prioritària per a Junts. Aquesta segona és la tesi del govern espanyol.

Però si una cosa deixa clara la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, a còpia d'insistir-hi, és que el seu partit no forma part de cap bloc i que els seus vots són únicament per beneficiar Catalunya. Aquesta és la premissa que els va portar a votar en contra de l'Agència de Salut Pública dijous de la mà del PP i Vox, com a senyal de protesta pel fet que el govern espanyol havia vetat una esmena aprovada al Senat que allargava la vida de les plantes de cogeneració per al tractament de purins. "Cap agència espanyola està per sobre dels pagesos i els ramaders de Catalunya", va manifestar Nogueras.

El pacte tàcit

L'escenari pactat per les dues parts es basa en unes regles tàcites que es reprodueixen sempre que hi ha xocs. El PSOE sap que no pot criticar Junts perquè el necessita. I aquesta setmana s'ha vist un exemple més d'això: Pedro Sánchez només ha carregat contra el PP per haver tombat l'Agència de Salut Pública malgrat haver-hi votat a favor en comissió i no menciona Junts, tot i que se'l podria responsabilitzar d'exactament el mateix. I des de l'altra banda, la formació independentista ha assumit col·laborar amb un govern espanyol que, si bé va reconèixer que existeix un conflicte entre Catalunya i l'Estat quan van arribar a l'acord per investir Sánchez, cada dia celebra la "normalització" i la "convivència" del post-Procés. Especialment amb l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat, que en la conferència de dijous a Madrid no només no va parlar d'independència ni de referèndum, sinó que no va parlar ni de Rodalies.