

BarcelonaL'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) es reafirma en la tendència dels últims sondejos: el PSC es manté còmode en primera posició, en solitari, mentre que Junts perd suport electoral a costa d'un nou competidor, Aliança Catalana. Si bé el partit de Carles Puigdemont va obtenir 35 diputats les passades eleccions i la formació de Sílvia Orriols 2, segons la primera onada del Baròmetre del 2025 els juntaires se situarien entre els 27 i els 29 diputats, mentre que els d'Aliança Catalana s'enfilarien fins als 8-10. Les dues dades estan directament relacionades: la fuga de vot més important de Puigdemont va cap a Orriols.
Tot i que Junts es manté amb una fidelitat del 74% dels que el van votar, n'hi ha un 9% que declaren que ara triarien l'extrema dreta. Per davant de la frontera de vot que manté amb Esquerra (6%) i el PSC (3%). Aquesta via d'escapament de vots dels juntaires també s'intueix amb la valoració dels líders. Els que es declaren simpatitzants de Junts són els que valoren més positivament Sílvia Orriols, després dels mateixos simpatitzants d'Aliança Catalana, tot i que els segueixen de prop els que es declaren simpatitzants d'Esquerra, que valoren bé també Orriols. La dada esperançadora per a Carles Puigdemont és que ell també és capaç de captar vot d'Aliança Catalana: hi ha un 10% dels que van votar Orriols que ara el votarien a ell. O que la segona preferència dels votants d'Orriols, amb molta diferència, és Junts.
Les dades situen Junts en dos dilemes: primer, decidir amb quina estratègia combaten aquest auge de l'extrema dreta; segon, quina és la política de pactes que hi mantenen, havent de decidir, com han fet les dretes europees, si s'alien o no amb els ultres. Pel que fa a la primera decisió, els juntaires, per frenar el creixement d'Aliança Catalana, han optat per un discurs sobre la immigració a través de la delegació de competències a la Generalitat per part de l'Estat, i també per parlar de qüestions, com la seguretat o l'ocupació, que fins ara eren patrimoni del PP o de la mateixa extrema dreta (també el PSC ha escollit començar a parlar d'aquestes qüestions). Per ara, les dades no apunten que això hagi aturat la pujada de Sílvia Orriols. Al contrari: respecte al darrer Baròmetre, en què la immigració no apareixia entre les cinc primeres preocupacions dels votants de Junts, ara aquest tema ja apareix, com també apareix entre els votants del PP (en segon lloc) i de Vox i Aliança Catalana (en primer lloc).
En aquest punt cal preguntar-se què és abans, si l'ou o la gallina, però no es pot descartar que aquesta creixent preocupació correspongui a un "efecte agenda", és a dir, que els simpatitzants de Junts s'hagin fixat també més en aquesta qüestió des que els seus líders n'han començat a parlar. En tot cas, la preocupació per la immigració augmenta en el conjunt de la ciutadania. Si en l'últim Baròmetre era el sisè problema dels catalans, ara ha passat a ser el segon per darrere de l'accés a l'habitatge i empatat amb la insatisfacció amb la política. Coincideix, també, que se'n parla més en general.
Pel que fa a la segona cruïlla –sobre si pactar o no amb l'extrema dreta–, hi ha dos models: el del PP amb Vox o el de la CDU a Alemanya, que s'ha negat a aliar-se amb AfD. Per ara, Junts s'ha mantingut en el cordó sanitari al Parlament, malgrat les crítiques dels altres grups per la negativa dels juntaires de fer fora Orriols de l'alcaldia de Ripoll. El veritable dilema els arribarà per les municipals, quan hauran de decidir si compten o no amb els vots d'Aliança Catalana per arribar al govern dels consistoris. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit per activa i per passiva que no pactaran amb l'extrema dreta i la majoria de simpatitzants juntaires es mostren en aquesta línia: un 60% avalen el cordó sanitari davant de moviments extremistes, però un 25% hi estan en contra. Entre els simpatitzants socialistes hi ha xifres similars, a diferència del que passa amb la CUP, Comuns i Esquerra, en què hi ha els màxims avaladors del cordó: un 52% dels simpatitzants del PSC es mostren favorables al cordó, un 17% ni a favor ni en contra, un 11% no ho saben i fins a un 20% el rebutgen.
Aliança Catalana impossibilita la majoria independentista
Però no només Junts topa amb Aliança Catalana, sinó que Sílvia Orriols és el principal problema també per tornar a formar una eventual nova majoria absoluta independentista. Tot i que ni els quatre partits independentistes, sumats per la franja alta, arriben al llindar necessari segons el CEO, ni Junts ni Esquerra ni la CUP s'han mostrat disposats a aliar-se amb Aliança Catalana. Per tant, mentre l'extrema dreta creixi, sobretot a costa del bloc independentista, més lluny quedarà la possibilitat d'una reedició d'un govern sobiranista.