Compte enrere per als pressupostos de l'Estat: Junts i la CUP presenten esmena a la totalitat

Barcelona / MadridJunts per Catalunya i la CUP presentaran esmena a la totalitat als pressupostos del 2023 del govern espanyol. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha convertit aquest dijous en el seu principal argument el fet que els diners que es pressuposten cada any "no arriben a Catalunya". Per la seva banda, els anticapitalistes, segons el text al qual ha tingut accés l'ARA, demanaran retornar els comptes perquè el govern del PSOE i Unides Podem "no compleix, avala l'espionatge a l'independentisme i no assumeix l'amnistia i l'autodeterminació".

"Ser útil avui dia és denunciar" el que fa el govern espanyol, han assegurat aquest dijous Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries en una compareixença des de la seu de Junts a Barcelona. Han fet una crida també a la resta de partits catalans i en particular a Esquerra, que ha aprovat els dos últims comptes del govern espanyol, a "plantar-se". A parer seu, fins ara els republicans han sigut "còmplices" de la no execució dels comptes de l'Estat per haver donat suport als pressupostos del 2021 i del 2022, que no s'han acabat aplicant a Catalunya completament. "Han donat els seus vots a canvi de res", han sentenciat.

Josep Lluís Cleries ha fet referència a la xifra dels comptes espanyols d'aquest any, que en el primer semestre d'aquest 2022 només s'han executat un 16% a Catalunya. També als de l'any passat, que en el conjunt del 2021 el percentatge es va quedar en el 35%. "És una presa de pèl", ha denunciat Míriam Nogueras, mentre que Cleries ha instat Esquerra a "prioritzar Catalunya" abans del "pacte amb Espanya". Per a Junts, a més, aquest no és un problema actual, sinó que s'ha repetit al llarg dels anys: segons les seves dades, des del 2017 la mitjana d'execució dels comptes estatals a Catalunya se situa al voltant del 50%, cosa que no passa en altres comunitats autònomes, han argumentat.

Els portaveus del partit han contraposat Catalunya a l'exemple de la Comunitat de Madrid. El 2021 la inversió de l'Estat va superar la que hi havia pressupostada en el projecte, ja que es va situar en el 184%. Aquest 2022, amb dades del primer semestre, la xifra madrilenya també supera la catalana (16%), ja que s'enfila fins al 48%.

Junts no és l'únic grup independentista que ha pres aquesta decisió. Per tercer any consecutiu, la CUP també ho farà. Al text, al qual ha tingut accés l'ARA, els anticapitalistes argumenten que el del PSOE i Unides Podem és un "govern que no compleix, que avala l'espionatge contra l'independentisme i que no assumeix les principals demandes que el poble català planteja des de fa anys: fi de la repressió i autodeterminació". 

Els diputats cupaires constaten que, de moment, l'única fita de la desjudicialització han estat els indults, però que continuen causes obertes contra independentistes i que de la taula de diàleg "no hi ha reunions, no hi ha propostes i no hi ha debat". "No existeix negociació política sobre l'autodeterminació i l'amnistia", subratlla la CUP. Precisament les dues qüestions que ERC volia posar sobre la taula.

A més, els anticapitalistes també lamenten la manca d'execució de les inversions especialment a Catalunya i el País Valencià, així com la falta de mesures "ambicioses" en matèria fiscal. Sobre habitatge, reclamen aprovar una regulació de preus del lloguer, expropiar els pisos de la Sareb i "acabar amb la política d'especulació dels fons voltor". En aquest sentit, qualifiquen d'"epidèrmica" la mesura d'oferir un bo de 250 euros mensuals als joves per al lloguer perquè només afecta 70.000 persones. 

Per a la CUP, les mesures per fer front a la crisi inflacionista són "pegats sense pla estratègic", i reclamen una mirada de canvis estructurals en matèria de descarbonització i distribució de la riquesa. Per acabar, també fan esment a l'augment de gairebé el 26% del pressupost en Defensa i el consideren "injustificable des de qualsevol posició que pretengui una sortida justa a la crisi des del punt de vista internacionalista". 

El PDECat descarta l'esmena a la totalitat

L'actitud de Junts i la CUP contrasta amb la del PDECat, que ja ha explicat que descarta l'esmena a la totalitat. "Es prioritza que totes les institucions disposin de pressupost per poder abordar la difícil situació política, econòmica i social", ha dit el Partit Demòcrata en un comunicat, en què ha titllat de "poc responsable" l'actitud dels que, com Junts, fan el contrari. En tot cas, el PDECat també ha advertit que aquest gest que fa cap al PSOE no pressuposa que acabin votant favorablement als comptes de Pedro Sánchez ni que s'abstinguin, sinó que només indica la seva disposició a negociar-los.

El termini dels grups parlamentaris per decidir si presenten o no una esmena a la totalitat s'acaba demà divendres a les 14 h, tot i que també és cert que, encara que d'entrada es presenti, es pot retirar fins a última hora abans de celebrar el ple la setmana que ve. Ahir el govern del PSOE i Unides Podem va presentar un preacord amb Coalició Canària (2) per als pressupostos d'aquest any, però la clau aquí la tenen Esquerra i el PNB.

Els republicans dilluns en una roda de premsa van advertir que estan "molt lluny" de donar suport als comptes pels "incompliments" dels socialistes dels anteriors pactes, mentre que ahir dimecres el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, va desmentir que la negociació estigui "encarrilada". La Vanguardia, prèviament, havia publicat que Esquerra i el ministre de Presidència, Félix Bolaños, havien mantingut una reunió que havia servit per acostar posicions. En les pròximes hores se sabrà, doncs, què fan els republicans en aquest primer tràmit (l'esmena a la totalitat) que ha de superar Pedro Sánchez per aprovar els comptes del 2023.