Junts prepara un conclave a finals d'any per definir el seu discurs sobre la immigració

BarcelonaDes de fa setmanes, fins i tot mesos, que Junts ha començat a parlar sobre el tema de la immigració. Després de perdre l'alcaldia de Ripoll davant de l'extrema dreta catalana de Sílvia Orriols, la formació ha començat a posar el focus en aquesta qüestió i no sempre amb el mateix enfocament. Si bé els alcaldes del Maresme, per exemple, van ser notícia per demanar l'expulsió dels immigrants irregulars que eren reincidents –unes declaracions en un acte que no va agradar els sectors més a l'esquerra del partit–, l'expresident Carles Puigdemont s'ha limitat a reclamar les competències en matèria migratòria i l'expresident Jordi Pujol –que no és de Junts, però hi exerceix influència– ha expressat la seva preocupació per com afecta l'arribada de nouvinguts en l'ús social de la llengua. Davant d'això, des de la sectorial de migracions de JxCat promouen una convenció sobre "el fet migratori" que es debatrà en el pròxim consell nacional del partit del dia 13 de gener i que la majoria de fonts assumeixen que tirarà endavant. "La idea és fer un conclave perquè Junts surti amb un posicionament clar" sobre aquesta qüestió, asseguren fonts de la formació, que desvinculen la iniciativa del que va passar al Maresme.

Segons la proposta de resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA, la sectorial presidida per Florina Cristea afirma que el partit "no pot seguir obviant un debat necessari": "Hem de sortir amb propostes valentes, però assenyades, reals i útils", afirma el text sense concretar-les, ja que la pretensió és que hi hagi una discussió específica durant el segon semestre del 2024, un cop passat el cicle electoral de les eleccions europees.

Posicions diferents

La idea de la sectorial d'immigració té una aproximació diferent a la que van expressar els alcaldes del Maresme, ja que no parlen de seguretat i en el seu cas reclamen que Junts tingui un discurs per atreure a la seva base electoral persones migrades. "La feblesa de Junts en el món de les persones migrades, de la nova població, és palesa", afirma el document. De fet, en el text la sectorial lamenta que les candidatures del partit "són bastant més culturalment homogènies que el conjunt de la població de Catalunya". En tot cas, la proposta de resolució de la sectorial de migració de Junts recorda que hi ha un 17,5% d'immigrants inscrits al règim de seguretat social i que "contribueixen activament i com qualsevol ciutadà en el sistema".

Des de la sectorial alerten de la creixent "xenofòbia i racisme" dins el nacionalisme català i el sobiranisme, citant l'exemple de Ripoll, però també advertint que aquest tipus de discursos "s'expandeixen i calen en potencials votants de Junts". D'aquesta manera, demanen al partit que es "posicioni amb fermesa i sense cap tipus de contemplació davant actituds xenòfobes i racistes".

Proposta a debatre

En aquest sentit, la resolució fa tres propostes que es debatran i s'han d'aprovar de cara el pròxim consell nacional del partit. Planteja fer fins a tres grups de treball abans d'arribar a la convenció nacional, amb l'objectiu que hi hagi propostes per part dels corrents ideològics del partit –socialdemòcrates, d'esquerres i liberals–, de les sectorials d'àmbits i també des dels municipis. Aquest últim grup és el que fins ara ha generat més polèmica, ja que ha estat des d'algunes alcaldies, com diverses del Maresme i també a Manresa (Bages), que s'ha endurit el discurs sobre la immigració a l'hora de parlar de seguretat, i això ha generat malestar en altres sectors de Junts.