Junts, PP i Vox tomben la creació de l'Agència Estatal de Salut Pública

MadridTot apuntava que la creació de l'Agència Estatal de Salut Pública s'aprovaria amb el suport d'una àmplia majoria del Congrés dels Diputats. La ministra de Sanitat, Mónica García, ho havia donat per fet aquest dijous al matí durant el debat de la iniciativa. Només esperava el vot en contra de Vox perquè la resta havien avalat el text en el seu pas per la comissió de Sanitat, previ a la votació en el ple. La confiança era tal que fins i tot ha assistit a la sessió, des de la tribuna de convidats, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i cara visible de la gestió de la covid, Fernando Simón. Però tot s'ha acabat torçant: contra tot pronòstic, Junts i el PP s'han unit a Vox i han tombat la iniciativa.

"Cap agència espanyola està per sobre dels pagesos i ramaders de Catalunya", s'ha justificat la portaveu juntaire, Míriam Nogueras, a la sortida del ple. La queixa de Nogueras fa referència a un xoc amb el govern espanyol relacionat amb una altra iniciativa votada en el mateix ple, la de la llei contra el malbaratament alimentari. Junts, conjuntament amb ERC, pretenia introduir-hi una esmena per protegir les plantes de cogeneració de tractament de purins catalanes allargant-ne dos anys la vida útil. El govern espanyol va vetar aquesta possibilitat i no ho ha volgut reconsiderar, tal com li havien sol·licitat tots dos grups parlamentaris. En aquesta batalla també hi ha participat el PP. Els populars volien debatre també una esmena seva per rebaixar del 4% al 2% l'IVA dels aliments bàsics.

La diputada republicana Etna Estrems, que també defensava l'esmena sobre els purins, s'ha desmarcat de Junts i ha criticat la "rebequeria" dels de Carles Puigdemont, que va "en contra dels interessos de Catalunya" perquè s'havien introduït aspectes positius a la norma que creava l'Agència Estatal de Salut Pública. En una atenció als mitjans als passadissos del Congrés, la ministra de Sanitat, visiblement molesta, ha denunciat la "gravetat increïble" d'aquesta jugada que "castiga la salut dels ciutadans" per una simple "revenja". García ha avançat que "s'estudiarà la manera de tornar a portar" la iniciativa al Congrés perquè sense aquest organisme els ciutadans estaran "més desprotegits" si arriba una nova pandèmia.

La importància de reforçar la vigilància

Ara bé, què implica no disposar de l'Agència Estatal de Salut Pública? Una de les moltes lliçons que va deixar la pandèmia que fa cinc anys va capgirar el món és la importància de tenir un sistema de vigilància epidemiològica fort, capaç de rastrejar molts casos i identificar possibles amenaces. Com més i millor informació es tingui –i si els criteris per recollir les dades s'unifiquen per a tots els territoris– més fàcil serà anticipar-se a patògens i malalties emergents. Per contra, la falta de dades i la manca de coordinació, sobretot en un Estat en què les competències en salut estan transferides, poden dificultar la contenció dels contagis i la feina dels professionals sanitaris, com es va veure durant la covid.

El president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, Eduardo Satué, creu que la no aprovació de l'agència "ha estat més una qüestió conjuntural que substancial", però, en declaracions al mitjà especialitzat en medicina SMC, ha remarcat la importància de desplegar-la aviat per donar resposta a les futures amenaces sanitàries. "L'agència és més necessària que mai, crec que tots en som conscients, i confiem que pugui ser realitat aquest any", ha argumentat. També per a l'epidemiòleg valencià Salvador Peiró, aquesta institució és "necessària per a la protecció de la salut" a tot l'Estat. "El món s'està complicant molt: canvi climàtic, desertització, migracions, mobilitat internacional, increment de les desigualtats, desregulació tecnològica, industrialització de la producció animal... Tot plegat són riscos importants que incrementen les malalties transmissibles i no transmissibles", explica a SMC.