Junts potencia el discurs liberal per marcar perfil des de l'oposició

Barcelona"Serem nosaltres mateixos": Aquesta és una de les frases més repetides pel secretari general de Junts, Jordi Turull, per explicar quin és el seu pla ara que el partit és a l'oposició. Què vol dir això? ¿Fins ara els de Junts no eren "ells mateixos"? Des del partit argumenten que governant en coalició amb Esquerra no només no compartien el rumb nacional –discrepen de l'estratègia del diàleg– sinó que també s'havien d'empassar gripaus en l'àmbit ideològic. Ara que estan fora del Govern, tot i que no poden executar mesures de forma directa com quan governaven, creuen que poden defensar de forma més desacomplexada el seu programa. És a dir, potenciar el seu discurs més liberal i de centredreta.

En què es tradueix això? En la presentació d'iniciatives per moderar la pressió fiscal a Catalunya; combatre l'ocupació "delictiva" i defensar la propietat privada; posar èmfasi en les polítiques de seguretat, i també apostar per infraestructures com la B-40, l'ampliació de l'aeroport o macroprojectes com el Hard Rock –dels quals Esquerra recela–, així com facilitar els tràmits administratius per a les instal·lacions d'energia renovable.

Aquest flanc ideològic –que havia quedat en segon pla pel Procés– es reflecteix en el decàleg que han presentat per negociar els pressupostos amb l'executiu. Les mesures, preparades per l'equip de l'exconseller Jaume Giró, passen per rebaixar el tram autonòmic de les rendes més baixes (passar del 10,5% al 10%), deflactar un 3,5% tots els trams del mateix impost per fer front a la inflació i incrementar els mínims personals i familiars de l'IRPF un 7,5%. "Es tracta d'ajudar les famílies a contrarestar la inflació", asseguren. També posaran sobre la taula, en tot cas, la reducció de l'impost de successions (bonificant el 99% de les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau) i avançar en la "protecció fiscal en la successió de les empreses familiars". Tanmateix, descarten tocar l'impost de patrimoni per demostrar "bona voluntat negociadora" amb Esquerra, malgrat que aquesta última mesura també forma part del full de ruta que van aprovar en el seu darrer congrés.

En aquest mateix decàleg també incorporen com a prioritari el projecte Hard Rock, una petició en què coincideixen amb el PSC. De fet, ja fa setmanes que el diputat de Junts del Camp de Tarragona Quim Calatayud s'encarrega de pressionar el Govern en aquest sentit des del Parlament: "És una oportunitat única", assegura sobre el macroprojecte, a més de recordar que els ajuntaments de Vila-Seca i Salou, els principals afectats, també el defensen.

Actes temàtics

Més enllà dels pressupostos, Junts vol donar visibilitat a les seves reivindicacions a través d'actes temàtics i que es traslladin amb iniciatives al Parlament. Un exemple va ser la roda de premsa que va organitzar el 10 de novembre als jardins de Miramar, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. En una compareixença conjunta de l'exconsellera Lourdes Ciuró, les diputades Míriam Nogueras i Glòria Freixa, i la regidora de Junts Neus Munté, van exposar una bateria de mesures per combatre les "ocupacions conflictives i delinqüencials", un "problema greu" ara mateix a Catalunya, segons van exposar.

En aquest sentit, van anunciar l'impuls d'una proposició de llei al Parlament per reformar el llibre V del Codi Civil català per tal d'habilitar les comunitats de veïns i ajuntaments a instar judicialment desocupacions que generin una "alteració greu de la convivència" i al Congrés de Diputats també van plantejar una iniciativa per reformar la llei d'enjudiciament criminal amb l'objectiu que es pugui permetre una desocupació "en 48 hores" a través de mesures cautelars. Ara també reclamen la creació d'una unitat específica als Mossos d'Esquadra per dissuadir les ocupacions. Uns anuncis que s'han traduït aquesta mateixa setmana amb el registre de les proposicions de llei al Parlament: el grup de Junts va fer una roda de premsa dimecres per tornar a remarcar les mesures que impulsa el partit en aquest àmbit, sobretot també de cara a les eleccions municipals en què hi ha alcaldes que es queixen del problema de les ocupacions.

Els dirigents escollits per fer aquests anuncis també són un missatge en si mateix: és una manera perquè els exconsellers de Junts, que no tenen acta de diputat i tampoc projecció pública, s'impliquin en l'etapa de l'oposició i ajudin ara a "fiscalitzar" l'acció de l'executiu monocolor d'Esquerra. La presència i les declaracions de Ciuró van en aquesta línia: l'extitular de Justícia va presentar les principals mesures i, alhora, va criticar l'executiu actual de Pere Aragonès per "frenar" la reforma del Codi Civil que ella mateixa havia anunciat des de la conselleria abans de sortir del Govern.

La roda de premsa sobre les ocupacions és només un exemple del que preveu fer a partir d'ara el partit. Recentment també ha fet una compareixença temàtica sobre mesures per fer front a l'increment energètic, que es basen en el fet que el govern espanyol injecti diners a partir dels pressupostos de l'Estat –en tràmit al Senat– als ajuntaments i a la petita i mitjana empresa, i se'n preveuen dues més sobre infraestructures i una altra sobre la reducció de la pressió fiscal a partir del mes de gener, segons fonts del partit. Una de les banderes que aixecarà Junts en el camp de les comunicacions és la B-40 (el quart cinturó entre Terrassa i Sabadell), un projecte que el nou conseller de Territori, Juli Fernández, no veu amb bons ulls. També la d'ampliar l'aeroport del Prat, que sempre ha generat recels a Esquerra –va ser un dels primers conflictes dins del Govern– i als seus potencials socis ara pels pressupostos, els comuns.

Aquest és el full de ruta sectorial que ara anirà desgranant de mica en mica Junts des de l'oposició amb la idea de marcar distàncies amb els republicans també en el "model de país" i de potenciar el discurs més liberal de la formació. ¿Crearà malestar això en l'anomenat "corrent més d'esquerres"? Està per veure si tot plegat tiba les costures ideològiques del partit, però de moment no hi ha veus que hagin aixecat el dit en contra d'aquestes mesures.